Thursday, April 29, 2004
Wednesday, April 28, 2004
El dissabte passat vaig anar al segon casament o millor dit al re-casament o sigui "reafirmar els vots" per segona vegada, desprès de 25 anys, del matrimoni de l'actual alcalde de Vielha, en Joanito com el coneixen. Va ésser bonic, exòtic per la Piuca i per mi, i amb moments entendridors. Quan coneixes íntimament a les persones, a nivell familiar, més difícil se'n fa criticar-los políticament. Teníem la Manuela i el Paco -el diputat, al costat, a la taula del tiberi. La Manuela segueix estranya.
Monday, April 26, 2004
S'han donat molts cartells commemoratius dels 100 anys del Premi Nobel a Mistral a un euro, mentre que els escolars que ajudaven, venien roses i uns increïbles llibres de segona mà: anomenats "Pesadillas". Tota una contradicció com és Aran, plasmat en una paredeta, l'única de Vielha que tenia una bandera occitana mentre la resta hi tenien banderes catalanes. No m'imagino a les Rambles de Catalunya vendre roses i llibres sobre una bandera espanyola, doncs de fet, és això a Aran, quan la bandera és catalana i no occitana.
Per continuar amb les contradiccions i les males maneres, amb la Piuca varen tenir un esbronc amb l'ex-alcalde convergent de Vielha, perquè el seu partit havia decidit no venir aquella nit a una Tertúlia per parlar sobre la cultura. Tot això a peu de paradeta. Desprès ell va venir a títol personal.
Més tard, el "tot poderós" Cap del Departament de cultura i ensenyament del Conselh també va passar per allí, i una irreconeixible Piuca, - secretària general de l'Ajuntament de Vielha- i jo, varen tenir amb ell una agre discussió pel boicoteig que ens feia i promovia per l'acte de la nit. El senyor Sans va d'ERC, però fa la política mes carca i reaccionaria de la part dretana dels Convergents que a Aran, són majoria. Una pena. Però per acabar la discussió, va passar un esdeveniment del tot surrealista, el Senyor Sans en va convidar a visitar el seu nou despatx del Conselh en aquell mateix moment. I jo em vaig trobar a casa dels boicotejadors del que jo promociona, mitja hora abans de començar l'acte que també ell n'havien estat uns dels boicotejadors actius.
Per la nit, varem realitzar la Tertúlia. Unes 40 persones molt compromeses amb totes les coses de cultura que passen a Vielha, vàrem discutir sobre cultura. Per mi, queda clar, que sense planificació, coordinació i professionalisme a Aran no hi haurà cultura de veritable vol d'alçada. Evidentment, emmarcant-ho amb la resta de la cultura occitana. La negligència cultural de les Institucions sobre la cultura aranesa, també en serà còmplice de la seva profunda minorització i del cul-de-sac en el que avui està embotida. Hi ha polítics que són uns autèntics delinqüents de guant blanc, pel seu vol gallinaci irresponsable. Només una societat civil forta i dinàmica a Aran, en serà l'autèntic revulsiu.
Un dia estrany, que en recordava inevitablement fa 6 anys, quan també al carrer amb una altra Pilar i els nostres fills respectius, potenciaven la petita empresa que desprès faria Eth Diari. Ara, amb uns altres nens i una altra força amorosa, seguia la militància cultural.
Friday, April 23, 2004
Wednesday, April 21, 2004
Doncs, mira que bé, ara per treballar de free-lance li ha calgut l'americana, coses de la seva generació.
Avui també he anat a Catalunya Ràdio per gravar 20 minuts, per explicar que és Vivéncia aranesa. Tot gravat, no sigui que em passi. Potser hi haurà algun marrameu institucional, quan ho transmetin el dia de Sant Jordi. Quina murga, fer veure que era el dia 23 quan no ho era, semblava "treatru".
Tuesday, April 20, 2004
Encara hi ha gent -de la que se suposa motivada-, que li costa entendre que cal moure's per convidar a la gent i tenir-li l'atenció de portar-li una invitació personalitzada.
La societat aranesa en general i els seus polítics en particular, són una gent resistent a les bones formes.
Encara avui s'ha dit: Perquè convidar aquest i no la meva germana?.
- Que si, senyora!! la teva germana i també aquest, i aquest...
Les societats rurals i a més les basades amb un nacionalisme ètnic, només mimen el clan i la secta....els altres que es fotin. I si demostres respecte i complicitats transversals: ets un il·lús, i evidentment un pixa-pins galdós.
Friday, April 16, 2004
Acaben d'investir a José Luis Rodríguez Zapatero com a nou President del govern espanyol, esperem que sigui realment una esperança pels drets de la nació catalana i els sectors populars. Jo també vaig estar content pel nomenament de Felipe González i desprès va resultar un frau.
Si jo fos espanyol i no català com sóc, hauria votat al PSOE a les eleccions, per això ara en visió estatal, prefereixo un president del PSOE, tot i que un dia seria bo un president dels partits que anomenen perifèrics, com a resultat d'un Estat plurinacional.
Fa gràcia que Zapatero, en el debat d'investidura, contesti als independentistes catalans d'ERC que ell crearà tal clima polític a l'Estat, que aquest independentisme no tindrà sentit, tal com si fos un "rampell" o un "virus" i no unes conviccions polítiques i nacionals. Tot un 'striptease' moral i mental, de la seva base de nacionalisme espanyol socialista, d'altra banda absolutament lògic i previsible.
Té lògica també, la votació positiva d'ERC i també, l'abstenció de CiU. El context polític a Catalunya i a l'Estat espanyol obligava a aquesta inclinació de vot.
He vist la votació per la televisió, en directe, i tinc una sensació d'esperança interna: per fi al PP a l'oposició!!!... i un president a Madrid que diu que defensarà la meva llengua a Europa. Comencem bé.
Wednesday, April 14, 2004
Centre de Recursos Pedagògics de la Val d'Aran
Benvolgut Ficus,
He trigat a enviar-te aquest e-mail, perquè durant uns dies he tingut problemes a la "cuina" de l'acte central que "Vivéncia Aranesa" vol fer en l'Any Mistral.
Com sempre, havia d'aparèixer la política, el partidisme i a més Catalunya Ràdio. És molt senzill: Catalunya Ràdio de Barcelona vol "desembarcar" el dia 16 i 17 de Juny i fer des de Vielha, tota la programació per a tot Catalunya, commemorant l'aniversari de la seva creació. No cal ni dir, que els polítics aranesos van de "corcó" per la ràdio -Conselh i Ajuntament, per cert de colors polítics diferents- i han intentat no deixar-me el cinema per l'acte Mistral, tot i tenir-lo emparaulat legalment. Volen ocupar el carrer amb un envelat, la sala del cinema i portar algun grup de música.
Algun dia, algú haurà de respondre públicament, perquè el dia de la Festa d'Aran s'ha fer un gran acte de ràdio en català, gastant centenars d'euros, portant figures i tècnics, mentre a Aran tenim una misèria de ràdio aranesa cada dia: Seixanta minuts de ràdio d'Aran i novament a la tarda, els mateixos seixanta minuts repetits. Autènticament de vergonya.
Novament serà una Festa d'Aran plenament oficialitzada per l'administració pública, on cap iniciativa de la societat civil hi té cabuda.
L'envestida és enorme i nosaltres els "Davids" enfront els "Goliats" de l'administració, hem decidit traspassar l'acte el 17 o 18 de Setembre al Cinema de Vielha. A més hem canviat l'orientació i manera de preparar l'acte.
El dissabte 18 de setembre, que seria el millor dia, farem un acte de cultura amb commemoració del 100 anys de la concessió del Premi Nobel a Frederic Mistral.
Serà un espectacle de tres hores, on hi haurà lectura de poesia, de cartes, de dietaris, de contes, a més de peces àudio-visuals, música, dansa, i seguint dins el mateix espectacle, un sopar de delícies occitanes per a tothom.
Tot això ben travat en un guió amb textos de Mistral o d'altres autors de l'època o d'avui.
L'espectacle de forma provisional és titula: "Occitània també és aquí, amic Frederic" o sigui un espectacle de cultura occitana presentada de forma divulgativa i en versió aranesa, combinant amb originals provençals. Incorporant per exemple, algun joc lingüístic com fer una presentació de diverses paraules amb les diferents varietats dialectals. Dit d'una altra manera: explicar la unitat de la llengua occitana als Països Occitans, i recordar d'on és l'aranès i la seva cultura. I recordar, el que és obvi, que Aran també té un Premi Nobel de literatura.
Els "actors" seran una barreja entre actors -professionals i amateurs- i participants "amateurs" representatius de la societat civil i política aranesa i occitana en general. Preveient convidar a persones de la resta d'Occitània com el President de l'Institut d'Estudis Occitans, el President de la Federació de Calandretas, el President del CIRDOC, el President del Consell de la Llengua, el Director del Museu Mistral entre d'altres. I també si podem, els Premis Aran de literatura d'arreu.
Serà una bona moguda!. El més important ara, però, és confeccionar el Guió de l'espectacle per començar a assajar. I per això convocarem un "Taller d'escriptura" per fer el guió. Un Taller obert a tothom qui s'hi vulgui incorporar. La feina principal serà adaptar textos de Mistral a l'aranès. Però primer haurem de trobar els textos originals de Mistral en provençal, perquè increïblement no hi ha res a la Biblioteca central d'Aran. Només "Mireia" en català.
Com pots veure, molta feina, però es tracta d'involucrar a "tothom" d'una manera o una altra. L'acte del Cinema serà el final d'un procés de treball i haurà de servir per involucrar, sobretot, nois i noies d'ESO, de batxillerat i els nostres universitaris.
Diferent de com ho veu el Conselh, que potenciarà Mistral de forma erudita en les Jornades Universitàries, nosaltres potenciem Mistral amb un discurs molt senzill: volem que soni el nom de Frederic Mistral -el 97 % dels ciutadans de la Val d'Aran no sap qui és-, el concepte occità, el prestigi d'un Premi Nobel i l'orgull de compartir l'escriptor i el premi. Així de senzill, i creiem que a més és afectiu, per això progressivament, "empaperarem" Aran, com ja hem començat a Vielha, del Cartell commemoratiu de Mistral.
Bé, de moment res més, recordar-te que el dia 23 d'abril, a les 10 del vespre, al Saxo Blu, farem una tertúlia oberta sota el títol: "La cultura a Vielha, la capital d'Aran". L'organitzem mancomunadament l'Ajuntament de Vielha i nosaltres. Serà un debat informal, però pot ésser una bona oportunitat per trobar idees i animar-nos tots una mica. Seria bo comptar amb tu.
Cordialment,
Joan-Ramon
Joan-Ramon Colomines-Companys
President de VIVÉNCIA ARANESA
Associacion culturau "Vivéncia Aranesa: Aula Euròpa des Pirenèus"
Pas d'Arró 32 5au 1a 25530 Vielha Val d'Aran
Telèfon: 973642740
vivenciaaranesa@yahoo.co.uk
Monday, April 05, 2004
El cartell commemoratiu amb una foto del poeta, diu:
"Frederic Mistral
escrivan occitan
Celebracion des 100 ans deth nòste prèmi Nobèl de literatura"
LOU CANT DÓU SOULÈU de Frederic Mistral
Grand soulèu de la Prouvènço,
Gai coumpaire dóu mistrau,
Tu qu’escoules la Durènço
Coume un flot de vin de Crau,
Fai lusi toun blound calèu !
Coucho l’oumbro emai li flèu !
Lèu ! lèu ! lèu !
Fai te vèire, bèu soulèu !
Ta flamado nous grasiho,
E pamens, vèngue l’estiéu,
Avignoun, Arle e Marsiho
Te reçaupon coume un diéu !
Fai lusi toun blound calèu !
Coucho l’oumbro emai li fléu !
Lèu ! lèu ! lèu !
Fai te vèire, bèu soulèu !
Pèr te vèire, li piboulo
Sèmpre escalon que plus aut,
E la pauro berigoulo
Sort au pèd dóu panicaut.
Fai lusi toun blound calèu !
Coucho l’oumbro emai li flèu !
Lèu ! lèu ! lèu !
Fai te vèire, bèu soulèu !
Lou soulèu, ami, coungreio
Lou travai e li cansoun,
E l’amour de la patrìo,
E sa douço languisoun.
Fai lusi toun blound calèu !
Coucho l’oumbro emai li flèu !
Lèu ! lèu ! lèu !
Fai te vèire, bèu soulèu !
Lou soulèu fai lume au mounde
E lou tèn caud e sadou...
Diéu nous garde que s’escounde,
Car sarié la fin de tout !
Fai lusi toun blound calèu !
Coucho l’oumbro emai li flèu !
Lèu ! lèu ! lèu !
Fai te vèire, bèu soulèu !
Jun 1861
Del llibre: "LIS ISCLO D'OR"
Capítol I, "Li Cansoun"
Dedicat a J. Rournaniho
Thursday, April 01, 2004
Contingut de la invitació en la versió catalana, encara que només repartirem la versió aranesa:
--------------------------------------------------------------------------------------------------------
L'Ajuntament de Vielha e Mijaran i l'Associació cultural Vivéncia Aranesa us conviden a la "Tertúlia Oberta" sobre "La cultura a Vielha, la capital d'Aran" que és celebrarà el proper 23 d'abril, Dia de Sant Jordi, al "Saxo Blu" de Vielha, carrer Marrec numero 6, a les 10 del vespre.
Serà una Tertúlia oberta a tothom, per comentar i discutir com funciona i que es pot fer a Vielha en qüestions culturals. Entesa la cultura en termes amplis, incloent-hi temes de patrimoni històric, turisme, lleure, creació artística, cinema , teatre, música, dansa, qüestions de llengua i de pluriculturalitat, associacionisme i sobre la cultura des de les Institucions.
Vielha, abril del 2004
AJUNTAMENT DE VIELHA E MIJARAN
Telèfon: 973640018
ajuntament@vielha.ddl.net
"VIVÉNCIA ARANESA"
Vivéncia Aranesa: Aula Euròpa des Pirenèus
Telèfon: 973642740
vivenciaaranesa@yahoo.co.uk
------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Tuesday, March 30, 2004
Quina manera més banal, desorientadora i anecdòtica d'explicar l'historia de
Catalunya !!!.
Se'n va convidar, en el seu moment, a participar en la filmació del capítol,
però per raons d'agenda meva i de salut, no vaig poder anar a Barcelona per
filmar la meva participació. Per tant la crítica del capítol no és per no
ser-hi, perquè m'hi varen convidar. La crítica és perquè com a peça
periodística documental de televisió és molt i molt dolenta.
Que hagin d'ésser trenta minuts documentals per a tothom, com espectacle i feta
per a televisió, sense ésser una classe magistral acadèmica, no treu que hagi
d'ésser un confús documental de "batalletes". D'altres
vegades TV3 l'ha encertada, aquesta no. I en aquest capítol, ni de lluny, han
aconseguit el que havien publicitat com objectius de la sèrie, que recordem-ho,
era: "...Pensada com a sèrie de "prime time", "Dies de
transició" és una sèrie allunyada de la nostàlgia i l'encarcarament, amb
la pretensió d'atreure i potser sorprendre- el públic més jove, que ni va viure
aquells anys directament ni ha tingut l'oportunitat d'estudiar-los en els
llibres de text...".
A més hi ha errors històrics, silencis històrics i una falta d'estudi de documentació
que m'emprenya molt. Si Escribano havia dit que per la sèrie havia tingut
dificultats per accedir als arxius, sobretot els policíacs, no ha tingut cap
restricció per arribar als 113 protagonistes vius, i a la documentació dels
antifranquistes avui existents. Però sembla com sinó els hagués entès.
No explicar que l'Assemblea de Catalunya surt de la Coordinadora de Forces
Polítiques de Catalunya és mentir. Dir que l'Assemblea era la primera
plataforma unitària antifranquista és fals. Serà primera, com a plataforma de
mobilitzacions populars amb polítics i societat civil, àmpliament
descentralitzada per tot Catalunya. De tot això res de res en el documental.
Sembla una Assemblea barcelonina!.
La caiguda dels 113 fou l'octubre del 1973 i la constitució de l'Assemblea el
novembre del 1971, en la dinàmica de l'assemblea varen passar múltiples coses
durant aquest període, que podien haver il·lustrat visualment el capítol, res
de res. Amunt i avall de l'historia en altres períodes i esdeveniments que
desorientaven. Penso que només aquells que sabien de que anava, ho podien
entendre. Resum: un mal guió de capítol.
A nivell personal, hi ha sortit dos familiars meus dels quatre implicats, per
tant no em puc queixar. Fins i tot el meu pare, llegeix en pantalla el perillós
diari que escrivia durant la clandestinitat. Però hi ha dades confoses,
sobretot les referides a la meva sortida de la presó.
El dia que vegi l'editor Xavier Folch, que diu que tothom va passà per
comissaria sense tocar-los, li preguntaré si li puc donar un cop de màquina
d'escriure com en fotien a mi la policia, a veure si li fa o no mal. En aquesta
agafada hi va haver molta merda interna entre nosaltres, que ni tan sols s'ha
explicat civilitzadament per clarificar, fins i tot fent-ho amagant discrepàncies
crues i molestes, però fent-ho.
Jo vaig ésser l'últim de sortir de la presó dels 113. La dreta, va paga multes
i no hi va estar ni una setmana, els altres molts més mesos. El meu pare que
surt el reportatge s'equivoca en el dia que diu que vaig sortir.
Bé, Etc, etc... perquè fins i tot desprès de 33 anys hi ha gent, com el Gutiérrez
-el Guti- que en el reportatge, segueix deixant-se de citar "el dret a
l'autodeterminació" que apareixen en els punts reivindicatius de
l'Assemblea de Catalunya, quan els exposa davant la càmera. Els del PSUC
segueixen igual. D'aquesta corda n'han sortit set convidats al capítol. I els
independentistes?. Malgrat tot el Guti hauria d'haver tingut més protagonisme,
és de justícia històrica.
Aquest estil d'explicar histories individuals quan també era una història
coral, ha fet perdre coses de pes en l'explicació del període de la tancada
dels 113, com les proves falses posades a les bosses de la gent per la policia
durant la detenció, el comitè polític de negociació la nit de la mort de
Carrero, la coincidència a la presó amb altres presos polítics, la relació amb
Puig Antich a la presó i el mal rollo dels comunistes amb ell
etc etc. És incongruent haver fet un primer capítol de la sèrie, i en el segon
capítol que hi ha un nexe d'unió de les dues històries, no es digui.
Simplement una producció del departament de Nous formats de TV3 pot funcionar
en programes com "Ciutadans" o "Veterinaris" o
"Bellvitge Hospital·, però no funciona com a peça històrica, encara que no
es vulgui seguir els patrons del documental històric, no potser que sigui un
frivolització com hem vist en aquest capítol.
Algú encara ha de filmar EL documental de l'Assemblea de Catalunya, perquè el
que he vist no n'és, ni una aproximació.
Per acabar: hòstia!!!, Vàrem estar a la presó, perquè un guió de TV3 parlant de
l'Assemblea de Catalunya, utilitzi un llenguatge espanyolista en la seva
narració?. Com els guionistes i la gent de TV3 parla d'espais nacionals
referits a Espanya, espais regionals referits a Catalunya?. Catalunya és una
nació!, i el llenguatge i la terminologia pot validar això o seguir el discurs
del nacionalisme espanyol com del PP. Doncs, el llenguatge d'aquest capítol
està en aquesta línia, d'altra banda res d'estranyar, perquè és norma a TV3, i
ningú li dona cal valor. En la narració de "Veterinaris" potser no té
valor - que jo crec que el té -, però en el context de la sèrie, és del tot
imprescindible tenir cura del llenguatge. Ni que sigui per respecte als
lluitadors antifranquistes.
El meu fill Marc, m'ha dit via Messenger dues coses interessants: "...un
cop mes segueixo reiterant-me en què no sé res de tu..." "...I veig
que hauré d'esperar que tinguis 75 anys i decideixis escriure un llibre per
saber coses de tu...". És que mai li havia explicat l'historia
dels 113 de l'Assemblea. I també ha opinat: "... semblen històries
d'un fet que tothom coneix, i no és així..." "...no queda clar tot
plegat...".
Friday, March 26, 2004
Comencem per la qüestió negativa: mai havia participat en un curs on line tan penós, -tecnològicament parlant- com el que ofereix psiquiatria.com, del que és responsable un tal Virgili Páez. Ja he perdut una setmana i mai he pogut connectar a l'aula virtual. Molta propaganda, però una negligència professional que fa fredat. Els hi hauria de demanar "danys i perjudicis", no només per no donar servei desprès -això si- de cobrar, sinó per distreure'm i no deixar-me concentrar en el meu treball de recerca. Espero que acabi el desastre logístic del curs, que per més gràcia és sobre "Burn out". O sigui el que estic ara, "cremat" i cremat sobre els barruts de l'e-learning.
El positiu d'internet, i de tenir un Diari personal on line, són les sorpreses de recuperar gent, que anys i panys, havies perdut de vista. M'ha impressionat retrobar l'anglès Ian, desprès de 35 anys!!. El meu cicerone al meu primer Shakespeare que vaig veure al The Royal Shakespeare Theatre de Stratford upon Avon, el lloc de naixement del dramaturg. Tot un privilegi als meus 18 anys, veure "As You Like it", amb una escenografia innovadora, que em va entusiasmar i marcar. I a l'inrevés, quan Ian va venir d'intercanvi a Sant Andreu de Llavaneres, ell va descobrir i va començar a estimar Benjamin Britten. Com diu ell: "un estrany lloc per començar estimar un músic anglès". Ian va quedar cor-robat del disc que teníem a casa de la "Serenata de Corn Tenor i Cordes" de Britten.
I també ha estat una sorpresa rebre e-mails de la Roser, una companya de la Facultat de Medicina de l'Hospital de Sant Pau que l'any 1971, diu que seguia el que jo feia políticament, ella era de dues promocions anteriors.
La Roser es creu que no la recordo, però suposo que entendrà que els partits clandestins revisàvem les histories personals dels seus militants, ni que fossin fugaços, perquè ens la jugàvem tots. Doncs, sinó em falla la memòria, en sé tota la història o la suposo, d'aquesta preciosa dama -"...una nena de poble, nouvinguda a Barcelona i més perduda que la "caputxeta pel bosc"...", i que acabaria essent psiquiatra. Mai hi havia parlat ni en sabia el seu nom real, 33 anys desprès m'ha dirigit la paraula per primera vegada, via internet. Queda clar, que encara que cada dia em faci més mandra escriure el Diari, valia la pena retrobar el meu passat.
Com diuen els retrobats: memòries d'adolescència al Regne Unit i a Catalunya. Tot un luxe!.
"EPILOGUE
ROSALIND:
It is not the fashion to see the lady the epilogue;
but it is no more unhandsome than to see the lord
the prologue. If it be true that good wine needs
no bush, 'tis true that a good play needs no
epilogue; yet to good wine they do use good bushes,
and good plays prove the better by the help of good
epilogues. What a case am I in then, that am
neither a good epilogue nor cannot insinuate with
you in the behalf of a good play! I am not
furnished like a beggar, therefore to beg will not
become me: my way is to conjure you; and I'll begin
with the women. I charge you, O women, for the love
you bear to men, to like as much of this play as
please you: and I charge you, O men, for the love
you bear to women--as I perceive by your simpering,
none of you hates them--that between you and the
women the play may please. If I were a woman I
would kiss as many of you as had beards that pleased
me, complexions that liked me and breaths that I
defied not: and, I am sure, as many as have good
beards or good faces or sweet breaths will, for my
kind offer, when I make curtsy, bid me farewell.
Exeunt".
Act 5, Scene 4.
"As You Like it"
William Shakespeare
Wednesday, March 24, 2004
Aleshores, quan jèiem
abraçats davant la finestra
oberta al pendís d'oliveres (dues
llavors nues dins d'un fruit que l'estiu
ha badat violent, i que s'omple
d'aire) no teníem records. Érem
el record que tenim ara. Érem
aquesta imatge. Els ídols de nosaltres,
per la submisa fe de després.
Gabriel Ferrater
De "Teoria dels cossos" (1966).
Tuesday, March 23, 2004
També ha començat tota la tasca de l'associació cultural Vivéncia Aranesa d'Aran. Serà difícil entendre's amb el sector dirigent d'aquest país, no hi ha manera que entenguin estratègicament el valor de la cultura en el procés de reconstrucció nacional d'Aran i d'Occitània. Aquí tothom entén de negocis, turisme i cales, però creu que la cultura només és per l'Institut i els nois i noies, o en tot cas és cosa del Conselh o sigui la cultura sectàriament oficialitzada, bloquejada i anestesiada.
Avui tot està nevat, al final he aconseguit adaptar-me a la neu en la tasca diària i a més estic salvat, perquè ja tinc una rentadora-assecadora, sobretot assecadora.
Thursday, March 18, 2004
És un curs curt, de 30 hores, que està lligat al "V Congreso Virtual de Psiquiatría, Interpsiquis 2004" que s'està celebrant.
A mi, a traves d'una auto-estratègia docent molt heterodoxa, em servirà per reciclar-me millor en la "psicologia i psiquiatria de nacionalisme", de fet ho vull lligar amb les "patologies del nacionalisme", en concret amb la neteja ètnica. Mai s'acaba de saber prou, de la meva especialitat de politicologia.
Monday, March 15, 2004
Sunday, March 14, 2004
Sóc un professional políticament independent, no estic enquadrat en cap partit i per tant, avui, tampoc tinc carnet de partit. El meu compromís és democràtic i funciono com un elector ras i comú. Cada eleccions són un món propi i no em moc per consignes preestablertes.
La meva militància és política i cívica: sóc independentista català i socialdemòcrata, i treballo pels drets humans i dels pobles.
En l'actualitat, tinc una vocació de tasca transversal, perquè el nacionalisme català de tots colors tingui dinàmiques conjuntes. Treballo per escurçar la fractura entre CiU i ERC.
Durant més de 36 anys he estat militant actiu de l'independentisme, enquadrat en partits, grups i plataformes (en clandestinitat i en democràcia). Durant molt de temps el nacionalisme possibilista del pujolisme, ha estat la meva manera d'entendre el procés nacional català. El pujolisme ha estat un nacionalisme transversal i de síntesi. M'he entès i m'entenc molt bé, amb els convergents històrics, de tots els colors ideològics, en especial amb l'antiga guàrdia del President Pujol. Quan va arribar Artur Mas com a presidenciable, li vaig fer costat publicament : com a candidat i no com a partit ni com a coalició. Ni ell, ni CiU mai varen entendre que és una mobilització popular i catalanista de suport a un candidat, mentre que ells promovien el màrqueting pagat i la mobilització "d'anada al míting que tocava".
En aquestes eleccions, CiU s'ha decantat en el liderat, definitivament cap el nacionalisme de dreta o demòcrata-cristiana que és Duran, i això és producte dels acords interns del post-pujolisme. I Artur Mas està segrestat i sense iniciativa. En aquestes eleccions CiU no és una opció de síntesi. En aquestes eleccions un independentista/socialdemòcrata no pot estar representar per Duran. Simplement perquè no hi cap en el seu projecte.
ERC té una estratègia amb el PSC, que no comparteixo. Però si que comparteixo, el discurs obert i ferm de l'independentisme, a més també comparteixo el diàleg com a forma d'acabar la violència d'ETA. Desprès del linxament de Carod, aquest té el meu suport i solidaritat activa. M'avergonyeixo de la reacció de Duran en l'anomenat "afer Carod".
El més lògic davant de tot això, era millor quedar-me a casa i abstenir-me. Però desprès dels afers de Madrid, de les manipulacions del PP, vull que passin dues coses: primer, que a Madrid hi hagi un grup parlamentari independentista català i segon que és faci fora del poder als reaccionaris del PP.
El PSOE ni de bon tros és cap meravella, però és el mal menor. Avui no és pot jugar a equidistàncies com les de Duran.
Per això, en aquestes eleccions: he votat a la circumscripció de Lleida, des de Vielha, a ERC al Congrés i m'he abstingut al Senat.
Saturday, March 13, 2004
Tot plegat és un insult tant gran a la intel·ligència i a la democràcia que cal anar a votar per treure del poder al PP. I ho dic jo, que m'havia proposat abstenir-me, per la fractura del nacionalisme català i per tota la negligència política de CiU i d'ERC.
Però cal derrotar al PP : una dreta de matriu franquista i mentidera. Un autèntic perill per la democràcia i pels Països Catalans, i també pels espanyols, que no haurien de dubtar de treure del govern a aquests manipuladors.
Ens varen ficar a la guerra d'Iraq i ara recollim els fruits. Ja és poden preparar els britànics.
Per altra banda, tots els mitjans de comunicació, públics i privats, espanyols i catalans, s'haurien de revisar que fan, perquè ha estat una vergonya tota la campanya electoral i sobretot la cobertura dels fets de Madrid.
Quan presentador (periodista?) impresentable hem hagut d'aguantar, quanta explotació pública del dolor privat i quanta manipulació !!!.
Friday, March 12, 2004
Barrejar la "defensa" de la Constitució: imposant-la, i continuar l'atac al nacionalisme democràtic i pacífic, és de molta barra i és que el nacionalisme espanyol d'avui és fonamentalista i autoritari.
Tota la meva solidaritat amb la gent de Madrid, TOTA, però no amb la classe política i el seu univers mesquí i absolutament reaccionari.
Una vegada més els independentistes ens fan justificar, i no és pot fer cap anàlisi que primer no hagis de dir, el que és obvi, que rebutges la violència i et repugna els fets de Madrid. Fins i tot un acaba autocensurant-se, per evitar males interpretacions, per exemple jo havia llegit un article de la publicació electrònica basca, IzaroNews.com, és un article d'una persona que no conec, d'un tal Francisco de Luzuriaga, i és titula "Ocasión de oro para ETA". La tesi de l'article és que ara és l'hora de declarar una treva indefinida. Doncs bé, jo l'havia reproduït en aquest Diari, afegint uns comentaris meus, dient que cal la treva i a més cal ara la declaració definitiva de l'acabament d'ETA. Però les males interpretacions i l'asfixiant ambient contra qualsevol independentista, fa que jo hagi retirat l'article, perquè no conec l'autor i perquè el llenguatge del text podria semblar que és vol salvar la cara dels violents. N'estic convençut que caldrà diàleg i salvar la cara de molta gent, per acabar el conflicte armat basc, però els consells a ETA ho han de fer els del seu entorn. A mi en correspon no aconsellar, sinó exigir i denunciar.