AJUDES
AR ESTUDI E ARA CULTURA
“AN FREDERIC MISTRAL”



BASES DETH CONCORS

1.OBJECTIUS DERA CONVOCATÒRIA

Eth Grèmi d’Ostalaria dera Val d’Aran e era Associacion Culturau Vivéncia Aranesa convòquen “Sèt ajudes ar estudi e ara cultura” nomentades “An Frederic Mistral”, pr’amor dera celebracion, enguan, des 100 ans dera concession deth Prèmi Nobèl ar escrivan occitan Frederic Mistral.

Aguestes “Ajudes An Frederic Mistral” son autrejades damb ua finalitat especifica:

-Sies “Ajudes ar estudi” tà subvencionar era matricula enes corsi d’ostiu des VII Jornades Occitanocatalanes 2004, que se celebraràn ena Val d’Aran, entre es dies 19 e 23 de junhsèga. Aguestes Jornades son organizades peth Conselh Generau d’Aran, en encastre dera Universitat d’Ostiu dera Universitat de Lhèida, damb corsi susceptibles d’èster reconeishudi academicament coma crèdits de liura eleccion.

-Ua “Ajuda ara cultura gastronomica” tà subvencionar a un estudiant en trabalhs de recèrca de recèptes occitanes de doci, pòstres e delicatessens, entà dar supòrt ath “Talhèr de creacion” deth futur espectacle public de clausura der “An Frederic Mistral” que se celebrarà en Vielha eth pròplèu mes de deseme, en quau i aurà un “buffet” dubèrt a toti.

2.QUI PÒT PARTICIPAR-I?

Enes “Ajudes ar estudi” i poderàn participar estudiants de quinsevolh centre academic autant deth terrador occitan com de Catalonha, qu’agen formalizat era matriculat en un cors des VII Jornades Occitanocatalanes 2004.

Ena “Ajuda ara cultura gastronomica” i pòt participar quinsevolh persona interessada e damb experiéncia ena gastronomia occitana, sense limit d’edat e de procedéncia.


3.QUÉ CAU HÈR ENTÀ PARTICIPAR-I?

-Entà optar a cadua des Ajudes cau hèr arribar un curriculum vitae deth participant e ua justificacion des motius que botgen a participar ena convocatòria deth concors.

-Es escrits pòden enviar-se en quinsevolh varianta dialectau der occitan, atau com tanben en catalan, espanhòu o en francés.

-En cas des “Ajudes ar estudi” cau especificar que s ‘a formalizat era matricula en un cors des VII Jornades Occitanocatalanes 2004.

-Eth tèrme de liurament dera documentacion ei eth dia 29 de junh entàs “Ajudes ar estudi” e eth dia 11 d’agost entara “Ajuda ara cultura gastronomica”.

-Era documentacion s’a d’enviar via e-mail o pera pòsta tara Associacion Culturau Vivéncia Aranesa: vivenciaaranesa@yahoo.co.uk
Carrèr Pas d’Arró 32, 5au. 1a. 25530 Vielha.

-Un madeish candidat pòt presentar-se simultanèament as dus tipes d’ajudes convocades, mès ac cau hèr damb ua documentacion complèta diferenta, e enviar aguesta per diferent e-mail o trametuda postau.


4.COM SE RESOLVERÀ ETH CONCORS?
-Enes “Ajudes ar estudi”:

S’avalorarà eth camp des estudis corsadi e era sua relacion damb eth coneishement dera realitat aranesa e occitana.
A despiet de que non i a cap de limitacion en çò que hè ath nivèu academic des participants, se priorizaràn es estudiants universitaris.

-Ena “Ajuda ara cultura gastronomica”, se priorizaràn es estudiants e professionaus de quinsevolh centre academic d’ostalaria e restauracion.

-Era resolucion deth concors serà decidida per ua comission designada pes dues entitats convocantes.

-Se harà publica era resolucion des “Ajudes ar estudi” eth dia 30 de junh e era resolucion dera “Ajuda ara cultura gastronomica” eth 12 d’agost d’enguan.

5.ES AJUDES
-Era borsa economica totau d’aguestes “Ajudes An Frederic Mistral”
ei de 1000 €, en tot atribuïr-se, en concrèt, as participants:

Sies cents € en “Ajudes ar estudi”, repartidi segontes besonhs de matricula deth cors escuelhut.
Dus cents € en “Ajuda ara cultura gastronomica”.



Aran, mai deth 2004


Gremi d'Ostalaria dera Val d'Aran
Associacion culturau VIVÉNCIA ARANESA

Tot un èxit: els hotelers aranesos amb la cultura!!!!
S'obre una nova porta, de forma humil, però que comença un procés a llarg termini, que pot acabar amb una potent plataforma de la societat civil aranesa per la cultura.



CONVENI DE COL·LABORACIÓ entre "Grèmi d’Ostalaria dera Val d’Aran" i l'associació cultural "Vivéncia Aranesa"

Clàusules

Primera:
El "Grèmi d’Ostalaria dera Val d’Aran" i l'associació cultural "Vivéncia Aranesa: Aula Euròpa des Pirenèus" (publicitada com a marca amb la denominació de "Vivéncia Aranesa") acorden buscar formes de col·laboració per potenciar la cultura a la Val d'Aran, entenen la cultura aranesa i occitana d'una manera molt amplia, en les que s'hi vol destacar la cultura del viatge, de l'hostalatge i la gastronomia.

Segona:
El "Grèmi d’Ostalaria dera Val d’Aran" i l'associació cultural "Vivéncia Aranesa: Aula Euròpa des Pirenèus" també acorden buscar formes de col·laboració per realitzar iniciatives per l'estudi i la formació.

Tercera:
Com a primera iniciativa conjunta el "Grèmi d’Ostalaria dera Val d’Aran" i l'associació cultural "Vivéncia Aranesa: Aula Euròpa des Pirenèus" acorden convocar "Set ajuts per a l'estudi i la cultura" denominats "Any Frederic Mistral", en ocasió de la celebració d'enguany, dels 100 anys de la concessió del Premi Nobel a l'escriptor occità Frederic Mistral.

Aquests "Ajuts Any Frederic Mistral" són atorgats amb una finalitat específica:

- Sis "Ajuts per a l'estudi" per subvencionar la matrícula als cursos d'estiu de les VII Jornades Occitanocatalanes 2004, que és celebraran a la Val d'Aran.

- Un "Ajut per a la cultura gastronòmica" per subvencionar un estudiant en treballs de recerca de receptes occitanes de dolços, postres i delicatessens, per donar suport al "Taller de creació" del futur espectacle públic de tancament de "Any Frederic Mistral" que és celebrarà a Vielha el proper mes de desembre.

Quart:
El "Grèmi d’Ostalaria dera Val d’Aran" i l'associació cultural "Vivéncia Aranesa: Aula Euròpa des Pirenèus" acorden crear una borsa econòmica per les primeres iniciatives conjuntes d'un valor de 2.000 € (dos mil euros), aportades meitat i meitat.

El "Grèmi d’Ostalaria dera Val d’Aran" fa efectiva les seves col·laboracions prioritariament en aportacions monetàries i l'associació cultural "Vivéncia Aranesa: Aula Euròpa des Pirenèus" fa efectiva les seves col·laboracions prioritariament en una tasca de gestió i administració cultural de les iniciatives en curs i en la creació de nous projectes.

Cinquena:
En la línia establerta en el punt anterior, El "Grèmi d’Ostalaria dera Val d’Aran" i l'associació cultural "Vivéncia Aranesa: Aula Euròpa des Pirenèus" acorden buscar formes de col·laboració conjunta amb altres entitats professionals i culturals del resta d'Occitània per optar a tota mena d'ajudes interEstatals de les Institucions de la Unió Europea, per tirar endavant activitats de tipus joint venture en les seves àrees d'actuació.

Sisena:
El "Grèmi d’Ostalaria dera Val d’Aran" i l'associació cultural "Vivéncia Aranesa: Aula Euròpa des Pirenèus" acorden articular, com a contrapartida mútua, una quota d'imatge pública d'ambdues entitats, amb la utilització dels seus respectius logotips i marques en totes aquelles activitats conjuntes.


Estant ambdues parts conformes, és firma el present conveni per exemplar duplicat, en el lloc i la data indicats, i amb les firmes dels directius de les dues entitats a continuació.

Vielha, 26 de Maig 2004


President del Grèmi d’Ostalaria dera Val d’Aran
Senyor Juan Antonio Serrano

President de Vivéncia Aranesa: Aula Euròpa des Pirenèus
Senyor Joan-Ramon Colomines-Companys

No és pot aguantar la repressió que hi ha contra els palestins.

És una gran vergonya!

Com mai, veien la repressió en directa, em sento palestí i no pot sentir-me còmplice del silenci que m'envolta. On son els progressistes, els demòcrates ?. On son els intel·lectuals?.

Molts de silencis, moltes complicitats i molt de feixisme israelià.

Mes que mai en sento militant dels drets humans, dels drets dels pobles.

Només cal que llegiu el document d'Amnistia Internacional de Londres, titulat "Israel and the Occupied Territories. Under the rubble: House demolition and destruction of land and property", que fa tres dies que acaba de sortir.

http://web.amnesty.org/library/Index/ENGMDE150332004

Acabo de llegir el llibre de Valentí Puig: "L'os de Cuvier". Subtitulat "Cap on va la cultura catalana". I publicat, evidentment, a Destino.

Com especialista en politicologia i en concret en nacionalisme, em faig un tip de llegir tota mena de textos, diem-ne de la meva especialitat, però de vegades allà on realment és parla de nacionalisme en estat pur, és en llibres que a les biblioteques els posarien en prestatgeries ben diferents de les ciències socials.

Li agradi o no, Puig fa un striptease de nacionalisme. De nacionalisme espanyol, és a dir és un català de mentalitat espanyola, que reivindica Espanya i la cultura espanyola, com a valors indiscutibles i indestriables.

És un llibre molt ben escrit, culta i fins i tot amè. Però porta un discurs pervers i de dreta carca espanyola, envernissada per allò que l'Aznar en deia "Lealtat Constitucional" prostituint-ne el concepte originari.

La idea és ben clara: s'ha de reforçat la "naturalitat lingüística" dels catalans, o sigui bilingües. Defensar el fet de la unitat d'España. Al mateix temps atacar el nacionalisme cultural català. Per a ell estem millor com espanyols i la cultura catalana en sortirà reforçada com espanyols. Puig defensa la burgesia, fins i tot li retreu el seu "acolloniment". És creu un escriptor de dreta, i evidentment és fa garant i defensor de la Constitució espanyola del 1978. També blasma aquest provincianisme de disseny de Barcelona.

Estaríem d'acord de la importància dels idiomes, del cosmopolitisme, dels problemes del sistema educatiu que tenim, de les élites, de la llibertat de creació, del no intervencionisme institucional en cultura. Però el problema és que certs diagnòstics els podem veure iguals, però el seu discurs ideològic el porta a solucions molts bones per a Múrcia, però no per una realitat nacional com la catalana.

Valentí Puig viu als núvols de Burgos. No m'estranya que li agradi al reaccionari del Sostres.

Fa angúnia llegir al llibre, com se n'enfot del meu pare, en la seva tasca d'impulsor molt qualificat de la candidatura al Premi Nobel de Josep Carner. De fet se n'enfot d'una carta del pare, on li deia a Carner la importància que tindria per a Catalunya, si un Nobel fos per a un català com ell. El doctor Colomines en plena clandestinitat, entrant i sortint a la presó, impulsava cultura, i el senyor Puig continua avui fent la tasca virtual d'un comissari franquista qualsevol. Això sí, "civilitzat".

És que Puig escriu com i per la dreta, i fa numerets típics del PP de Mayor Oreja.

Valentí Puig ha estat l'únic català, que en un programa televisiu, parlant d'ETA, ha intentat marxar en plena tertúlia, vermell com un tomàquet, enfurismat i trencant-se les vestimentes, perquè un altre contertulià parlava d'ETA, segons ell, d'una manera comprensiva. Era el "Bon dia Catalunya" de TV3 i els bons oficis del presentador van tranquil·litzar al "bàrbar". I tot això a Catalunya!, actuant com si estès al País basc més crispat. Un típic espectacle de la dreta de l'ABC, on precisament també escriu.

"L'os de Cuvier": un bon llibre... però a les antípodes del catalanisme. Però s'ha de llegir tot.

Tv3 en la seva sèrie "Dies de Transició" avui han presentat les "Primeres Jornades de la Dona" que és varen celebrar el maig de l'any 1976, a la Universitat de Barcelona. Tot un primer gran acte reivindicatiu i públic, a favor dels drets de la dona i que van fer sortir amb força el moviment feminista a Catalunya. En les Jornades s'hi varen reunir grups de dones de diverses ideologies, oficis, extracció social i concepció feminista. Tota una explosió de llibertat.

Encara que en el context del reportatge sembli menor, el que no s'explica bé és que en les Jornades també hi havia homes o joves-homes compromesos en aquesta lluita, -com el meu pare i jo, per exemple- , i que fórem actius en aquesta trobada. Encara que la Lídia Falcón i les "seves" ho "dimoniessin". Les Jornades fou una experiència que va fer replantejar bastants coses en la lluita política de l'oposició, encara que en molts partits fou només de façana.

Però, comentant les grans línies de la tota aquesta sèrie televisiva, crec que és totalment desequilibrada, amb episodis ben fetes i ben travats i episodis presentats com de la Disney.

El Secretari de Comunicació Senyor Miquel Sellarès li han tornat a perdre el respecte personal, professional i polític.

Primer ho varen fer els Convergents, cessant-lo fulminantment com a Director General, desprès el varen expulsar del partit. Fou una injustícia doble i a més enorme.

Desprès Sellarès és va convertir en un llepa-culs dels socialistes, simplement per treure peles: per viure i per causes justes. Però l'estil fou absolutament d'esbirro.

Ara públicament els d'Esquerra -els seus- i els socialistes, li diuen solemnament i en públic, en roda de premsa: "que eviti (ell, tot un Secretari de Comunicació) donar opinions personals, per evitar confusions amb l'opinió del Govern".

Novament ara li falten el respecte, li demanem "encefalograma pla" i que treballi com un funcionari, tot i que és un càrrec de lliure designació...i això ho diuen els seus. (Els seus de veritat -ERC i els altres seus putatius -PSC).

El pontificador de com la societat civil s'ha d'organitzar, dimonitzant i ridiculitzant a tort i a dret, qualsevol iniciativa cívica, ara li recorden que ell feia d'esbirro i un esbirro calla i serveix.

Miquel, jo de tu me n'aniria a casa. Queda clar que no serveixes per treballar en una cuina política entre bastidors, el que té agrada és fer política i dir la teva. Però només et veuen com un "escolanet" amb un "xeringuito", que és la teva Fundació, que durant temps els has servit, perquè ells pagaven.

Estic convidat com expert, en un acte sobre Aran en el "Festival Mundial de la Joventut" que és celebrarà dins del "Fòrum de les cultures" de Barcelona, el proper mes d'agost.

Tinc uns profunds dubtes sobre tot això del Fòrum. Ho veig com un esdeveniment tan "immoral" des del punt de vista de la militància intel·lectual i el compromís, que en fa angunia d'anar fins i tot, a un petit acte juvenil.

Una fira de mostres d'intel·lectuals orgànics i funcionarials és el que és el Fòrum. Per fer un bon Palau de Congressos no calia "prostituir" a tanta gent, suposadament compromesa. Ja fa temps que els "trencadors" en espectacles, com la gent de la "Fura dels Baus" que els varen integrar al sistema. Com en un altre moment un "trencador" com Joan Miró fou integrat i absorbit.

Ens estem quedant sense veus crítiques, fresques i compromeses com consciència crítica de la realitat. Continguts, diàlegs i espectacles absolutament integrats i subvencionats per la Coca-Cola.

Quina vergonya l'espectacle de l'esquerra orgànica espanyolista, quina vergonya la dreta catalana, quina vergonya els "nous rics" de l'Esquerra de l'Ajuntament de Barcelona, quina vergonya els comunistes "horteres" barcelonins ...

N'estic convençut: "No és això companys... no és això!!!".

MANIFÈST DETH DIA D’EURÒPA
9 DE MAI: DIA D'EURÒPA... TANBEN EN ARAN, TANBEN EN OCCITÀNIA

En plea ampliacion dera Union Europèa qu’a arribat eth 9 de mai, eth dia qu’annaument se celèbre eth Dia d’Euròpa.

Aran non pòt demorar pas dehòra d’aguest eveniment, pr’amor que, coma país, ei part centrau d’aguest europeisme, non sonque pera manèra d’èster senon tanben, pes sòns ligams politics e culturaus deth passat e deth present.

Era Val d’Aran demore politicament estacada damb Catalonha e damb eth conjunt der Estat espanhòu, mès, ath delà, culturaument ei ua part d’Occitània. Tot un entrelaçament de ligams administratius, politics e culturaus que definissen aué es contenguts nacionaus aranesi, manifestats pera nòsta manèra d’èster e era manèra de relacionar-mos en Euròpa.

Per açò, eth lèma conjunt deth Dia d’Euròpa d’enguan: "Unida ena diversitat", mos convide ara associacion culturau Vivéncia Aranesa, a manifestar un europeisme practic qu’ajude ara cultura en Aran, e per açò mos dirigim as nòsti conciutadans entà encoratjar-les a participar de manèra conjunta, mès en tot respectar era pluralitat e es diuèrses sensibilitats, en projècte comun de crear ligams estables culturaus e civics damb es conciutadans europèus des Païsi Occitans.

Èm completament convençuts qu’ena Val d’Aran cau conéisher, participar e intercambiar tota sòrta d’activitat culturau d’Occitània, e açò ac cau hèr encara mès de çò que ja se hè. Pr’amor qu’èm convençuts qu’ei era unica manèra de dar mès viabilitat a un espaci culturau e de comunicacion aranés, a on convisquen er amateurisme e eth volontariat militant dera cultura, damb un minim d’indústria culturau professionau, que hèsque realitat e viabla ua infraestructura de gestion e de creacion.

A toti aqueri que tostemp desmobilizen e fomenten era non-participacion des ciutadans, a toti aqueri que, cremats e desencantats, tanben desmobilizen, a toti aqueri qu’utilizen era "cultura unica" coma morralhon dera liura collaboracion de toti, volem contraposar-i esperança e ganes de bastir un espaci de cultura aranesa de grana envergadura, que, en tot remassar çò que s’a hèt e se hè -qu’en fòrça casi ei d’un interès innegable-, hèsque ara societat civiu d’Aran protagonista dera cultura.

Non i a pas cap de justificacion entà non fomentar en Aran ua cultura plurau, de dialòg, participatiua, e, sustot, despolitizada.

Cau trabalhar entà que i age coordinacion deth moviment associatiu; cau trabalhar entà qu’es institucions e es partits politics non patrimonializen era cultura, senon que l’estimulen. E, sustot, cau planificar a long tèrme còtes de reconstruccion culturau e nacionau entà gésser dera impossibilitat de víuer en aranés en Aran.

Víuer culturaument en aranés a de voler díder poder veir cinema en aranés, auer premsa escrita en aranés, television e ràdio a totes ores en aranés, auer era literatura universau publicada en aranés, poder-te dirigir as jutjats en aranés... e tantes e tantes causes que hèn qu’un país sigue viu.

Des dera associacion Vivéncia Aranesa, credem que hèr europeisme en Aran ei hèr "aranesisme culturau damb ua mentalitat occitana", en tot respectar era pluriculturalitat, e açò mos daurís un domeni culturau e de mercat enòrme, que pòt hèr possibles e viables sociaument e economicament es nòsti projèctes culturaus de futur.

Eth Dia d’Euròpa pòt èster un bon dia entà pensar-i...
Hè’c a córrer.

"VIVÉNCIA ARANESA"
Vivéncia Aranesa: Aula Euròpa des Pirenèus

Aquest és el text que s'ha de discutir a Vivéncia Aranesa per publicar el Dia d'Europa, suposo que està en la línia de l'entitat. Evidentment és difondrà en aranès.


9 de Maig:
Dia d'Europa...
també a Aran, també a Occitània

En plena ampliació de la Unió Europea s'ha arribat al 9 de Maig, dia que anualment és celebra el Dia d'Europa.

Aran no pot situar-se fora d'aquesta efemèride, perquè com a país, forma part plenament d'aquest europeisme, no només per la nostra manera d'ésser sinó també, pels seus lligams polítics i culturals del passat i d'avui.

La Val d'Aran políticament està lligada a Catalunya i al conjunt de l'Estat espanyol, però a més culturalment està lligada a Occitània. Tota una filigrana de lligams administratius, polítics i culturals que defineixen avui els continguts nacionals aranesos expressats per la nostra manera d'ésser i la manera de relacionar-nos a Europa.

Per això, el lema conjunt del Dia d'Europa d'enguany: "Unida en la diversitat", ens convida a l'associació cultural Vivéncia Aranesa, a expressar un europeisme pràctic que ajudi a la cultura a Aran, i per això ens dirigim als nostres conciutadans per animar-los a participar de forma conjunta, però respectant la pluralitat i les diverses sensibilitats, al projecte comú de crear lligams estables culturals i cívics amb els conciutadans europeus dels Països Occitans.

N'estem plenament convençuts que fa falta a la Val d'Aran saber, participar i intercanviar tota mena d'activitat cultural d'Occitània, i això fer-ho encara més del que ja és fa. Perquè n'estem convençuts que és l'única manera de donar més viabilitat a un espai cultural i de comunicació aranès, on convisquin l'amateurisme i el voluntariat militant de la cultura, amb un mínim d'indústria cultural professional, que faci realitat i viable una infraestructura de gestió i creació.

Per a tots aquells que sempre desmobilitzen i fomenten la no participació dels ciutadans, per a tots aquells que cremats i desencisats també desmobilitzen, per a tots aquells que utilitzen la "cultura única" com a mordassa de la lliure col·laboració de tothom, volem contraposar-hi esperança i ganes de fer un espai de cultura aranesa d'alta volada, que recollint el que s'ha fet i s'està fent -que en molts casos és d'un innegable interès-, faci a la societat civil d'Aran protagonista de la cultura.

No hi ha cap mena d'excusa per no potenciar a Aran una cultura plural, de diàleg, participativa, i sobretot despolititzada.

S'ha de treballar, perquè hi hagi coordinació del moviment associatiu; s'ha de treballar, perquè les Institucions i els partits polítics no patrimonialitzin la cultura, sinó que l'estimulin. I sobretot s'ha de planificar a llarg termini, cotes de reconstrucció cultural i nacional per sortir de la impossibilitat de viure en aranès a Aran.

Viure culturalment en aranès ha de representar poder veure cinema en aranès, tenir premsa escrita en aranès, televisió i ràdio a totes hores en aranès, tenir la literatura universal publicada en aranès, poder-te dirigir als jutjats en aranès... i tantes i tantes coses que fan que un país sigui viu.

Des de l'associació Vivéncia Aranesa, creiem que fer europeisme a Aran és fer "aranesisme cultural amb una mentalitat occitana" respectant la pluriculturalitat, i això ens obre un marc cultural i de mercat enorme, que pot fer possibles i viables socialment i econòmicament els nostres projectes cultural de futur.

El Dia d'Europa pot ésser un bon dia per pensar-hi...
Fes-ho corre.


"VIVÉNCIA ARANESA"
Vivéncia Aranesa: Aula Euròpa des Pirenèus
Telèfon: 973642740
vivenciaaranesa@yahoo.co.uk

Segueix el molest refredat i continua el meu mal de cap, entre tanta misèria corporal he hagut d'articular un Cas Clínic de "depressió post vessament cerebral", a més ara, en els grups de treball de la UOC-Institut de Neurociències i Salut Mental, tenim discussió sobre toxicomanies, en concret avui sobre alcoholisme. Ja he començat la recta final per la meva especialització de la "psicologia i la psiquiatria del nacionalisme", que acabarà el proper setembre a Barcelona i que jo vull que s'enriqueixi a l'Institute of Psychiatry del King's College de Londres, centre en el que vull acabar sent professor.

Potser el doctorat sobre Aran, s'haurà d'allargar, perquè necessito treballar més sobre Occitània, per combatre els arguments centralista del tribunal d'acadèmics de la LSE. La meva estratègia d'investigar, intervenint de forma militant en el context cultural i cívic, crec que pot donar bon resultats. A mi aquesta manera de fer, em dóna una gran tranquil·litat moral, encara que escandalitza alguns carques acadèmics britànics.

Aquest cap de setmana estic patint un fort refredat i m'ha obligat estar al llit. Això m'ha permès veure molta tele i sobretot alegrar-me veien l'esdeveniment històric de l'ampliació de l'Europa Unida. Emocionava veure les celebracions de l'entrada i com els ciutadans s'hi il·lusionaven. Països que fa dos dies han aconseguit la independència i ara són protagonistes d'aquesta Unió... però amb identitat pròpia!!. Quina enveja com a catalans!!!.

En aquesta casa de la dreta de la fotografia, en les dues finestres de la planta baixa que és veuen, que és del barri de Balham de Londres, hi vaig viure dos anys: tot el 2001 i tot el 2002.

Avui he fet el primer pas real pel meu retorn a Londres, que m'ha costat molt. Tant m'havia costat aquests dies, que fins i tot estic fora de termini per aconseguir habitació en alguna de les Residències de la London School of Economics and Political Science. Una sensació de construir i des-construir molt gran. Un desarrelament total.


El dissabte passat vaig anar al segon casament o millor dit al re-casament o sigui "reafirmar els vots" per segona vegada, desprès de 25 anys, del matrimoni de l'actual alcalde de Vielha, en Joanito com el coneixen. Va ésser bonic, exòtic per la Piuca i per mi, i amb moments entendridors. Quan coneixes íntimament a les persones, a nivell familiar, més difícil se'n fa criticar-los políticament. Teníem la Manuela i el Paco -el diputat, al costat, a la taula del tiberi. La Manuela segueix estranya.

Aquest Sant Jordi l'he viscut a Vielha. Molta aigua durant el matí, cap al capvespre la pluja va deixar que muntessim una paradeta per potenciar l'any Frederic Mistral.

S'han donat molts cartells commemoratius dels 100 anys del Premi Nobel a Mistral a un euro, mentre que els escolars que ajudaven, venien roses i uns increïbles llibres de segona mà: anomenats "Pesadillas". Tota una contradicció com és Aran, plasmat en una paredeta, l'única de Vielha que tenia una bandera occitana mentre la resta hi tenien banderes catalanes. No m'imagino a les Rambles de Catalunya vendre roses i llibres sobre una bandera espanyola, doncs de fet, és això a Aran, quan la bandera és catalana i no occitana.

Per continuar amb les contradiccions i les males maneres, amb la Piuca varen tenir un esbronc amb l'ex-alcalde convergent de Vielha, perquè el seu partit havia decidit no venir aquella nit a una Tertúlia per parlar sobre la cultura. Tot això a peu de paradeta. Desprès ell va venir a títol personal.

Més tard, el "tot poderós" Cap del Departament de cultura i ensenyament del Conselh també va passar per allí, i una irreconeixible Piuca, - secretària general de l'Ajuntament de Vielha- i jo, varen tenir amb ell una agre discussió pel boicoteig que ens feia i promovia per l'acte de la nit. El senyor Sans va d'ERC, però fa la política mes carca i reaccionaria de la part dretana dels Convergents que a Aran, són majoria. Una pena. Però per acabar la discussió, va passar un esdeveniment del tot surrealista, el Senyor Sans en va convidar a visitar el seu nou despatx del Conselh en aquell mateix moment. I jo em vaig trobar a casa dels boicotejadors del que jo promociona, mitja hora abans de començar l'acte que també ell n'havien estat uns dels boicotejadors actius.

Per la nit, varem realitzar la Tertúlia. Unes 40 persones molt compromeses amb totes les coses de cultura que passen a Vielha, vàrem discutir sobre cultura. Per mi, queda clar, que sense planificació, coordinació i professionalisme a Aran no hi haurà cultura de veritable vol d'alçada. Evidentment, emmarcant-ho amb la resta de la cultura occitana. La negligència cultural de les Institucions sobre la cultura aranesa, també en serà còmplice de la seva profunda minorització i del cul-de-sac en el que avui està embotida. Hi ha polítics que són uns autèntics delinqüents de guant blanc, pel seu vol gallinaci irresponsable. Només una societat civil forta i dinàmica a Aran, en serà l'autèntic revulsiu.

Un dia estrany, que en recordava inevitablement fa 6 anys, quan també al carrer amb una altra Pilar i els nostres fills respectius, potenciaven la petita empresa que desprès faria Eth Diari. Ara, amb uns altres nens i una altra força amorosa, seguia la militància cultural.

SANT JORDI !!!

Esdeveniment a cal Colomines/Nadal, el nostre Marc de 21 anys, avui per primera vegada s'ha comprat una americana. Mai n'havia tingut cap, ni cap vestit de senyor. Increïblement de corbata si, perquè de broma amb els amics, la nit de cap d'any tots és posen corbata.

Doncs, mira que bé, ara per treballar de free-lance li ha calgut l'americana, coses de la seva generació.

Avui també he anat a Catalunya Ràdio per gravar 20 minuts, per explicar que és Vivéncia aranesa. Tot gravat, no sigui que em passi. Potser hi haurà algun marrameu institucional, quan ho transmetin el dia de Sant Jordi. Quina murga, fer veure que era el dia 23 quan no ho era, semblava "treatru".

He anat a la reunió per preparar la "Tertúlia oberta" sobre cultura que és celebrarà a Vielha el proper Sant Jordi.

Encara hi ha gent -de la que se suposa motivada-, que li costa entendre que cal moure's per convidar a la gent i tenir-li l'atenció de portar-li una invitació personalitzada.

La societat aranesa en general i els seus polítics en particular, són una gent resistent a les bones formes.

Encara avui s'ha dit: Perquè convidar aquest i no la meva germana?.

- Que si, senyora!! la teva germana i també aquest, i aquest...

Les societats rurals i a més les basades amb un nacionalisme ètnic, només mimen el clan i la secta....els altres que es fotin. I si demostres respecte i complicitats transversals: ets un il·lús, i evidentment un pixa-pins galdós.

Acaben d'investir a José Luis Rodríguez Zapatero com a nou President del govern espanyol, esperem que sigui realment una esperança pels drets de la nació catalana i els sectors populars. Jo també vaig estar content pel nomenament de Felipe González i desprès va resultar un frau.

Si jo fos espanyol i no català com sóc, hauria votat al PSOE a les eleccions, per això ara en visió estatal, prefereixo un president del PSOE, tot i que un dia seria bo un president dels partits que anomenen perifèrics, com a resultat d'un Estat plurinacional.

Fa gràcia que Zapatero, en el debat d'investidura, contesti als independentistes catalans d'ERC que ell crearà tal clima polític a l'Estat, que aquest independentisme no tindrà sentit, tal com si fos un "rampell" o un "virus" i no unes conviccions polítiques i nacionals. Tot un 'striptease' moral i mental, de la seva base de nacionalisme espanyol socialista, d'altra banda absolutament lògic i previsible.

Té lògica també, la votació positiva d'ERC i també, l'abstenció de CiU. El context polític a Catalunya i a l'Estat espanyol obligava a aquesta inclinació de vot.

He vist la votació per la televisió, en directe, i tinc una sensació d'esperança interna: per fi al PP a l'oposició!!!... i un president a Madrid que diu que defensarà la meva llengua a Europa. Comencem bé.

Frederic Vergés
Centre de Recursos Pedagògics de la Val d'Aran



Benvolgut Ficus,

He trigat a enviar-te aquest e-mail, perquè durant uns dies he tingut problemes a la "cuina" de l'acte central que "Vivéncia Aranesa" vol fer en l'Any Mistral.

Com sempre, havia d'aparèixer la política, el partidisme i a més Catalunya Ràdio. És molt senzill: Catalunya Ràdio de Barcelona vol "desembarcar" el dia 16 i 17 de Juny i fer des de Vielha, tota la programació per a tot Catalunya, commemorant l'aniversari de la seva creació. No cal ni dir, que els polítics aranesos van de "corcó" per la ràdio -Conselh i Ajuntament, per cert de colors polítics diferents- i han intentat no deixar-me el cinema per l'acte Mistral, tot i tenir-lo emparaulat legalment. Volen ocupar el carrer amb un envelat, la sala del cinema i portar algun grup de música.

Algun dia, algú haurà de respondre públicament, perquè el dia de la Festa d'Aran s'ha fer un gran acte de ràdio en català, gastant centenars d'euros, portant figures i tècnics, mentre a Aran tenim una misèria de ràdio aranesa cada dia: Seixanta minuts de ràdio d'Aran i novament a la tarda, els mateixos seixanta minuts repetits. Autènticament de vergonya.

Novament serà una Festa d'Aran plenament oficialitzada per l'administració pública, on cap iniciativa de la societat civil hi té cabuda.

L'envestida és enorme i nosaltres els "Davids" enfront els "Goliats" de l'administració, hem decidit traspassar l'acte el 17 o 18 de Setembre al Cinema de Vielha. A més hem canviat l'orientació i manera de preparar l'acte.

El dissabte 18 de setembre, que seria el millor dia, farem un acte de cultura amb commemoració del 100 anys de la concessió del Premi Nobel a Frederic Mistral.

Serà un espectacle de tres hores, on hi haurà lectura de poesia, de cartes, de dietaris, de contes, a més de peces àudio-visuals, música, dansa, i seguint dins el mateix espectacle, un sopar de delícies occitanes per a tothom.

Tot això ben travat en un guió amb textos de Mistral o d'altres autors de l'època o d'avui.

L'espectacle de forma provisional és titula: "Occitània també és aquí, amic Frederic" o sigui un espectacle de cultura occitana presentada de forma divulgativa i en versió aranesa, combinant amb originals provençals. Incorporant per exemple, algun joc lingüístic com fer una presentació de diverses paraules amb les diferents varietats dialectals. Dit d'una altra manera: explicar la unitat de la llengua occitana als Països Occitans, i recordar d'on és l'aranès i la seva cultura. I recordar, el que és obvi, que Aran també té un Premi Nobel de literatura.

Els "actors" seran una barreja entre actors -professionals i amateurs- i participants "amateurs" representatius de la societat civil i política aranesa i occitana en general. Preveient convidar a persones de la resta d'Occitània com el President de l'Institut d'Estudis Occitans, el President de la Federació de Calandretas, el President del CIRDOC, el President del Consell de la Llengua, el Director del Museu Mistral entre d'altres. I també si podem, els Premis Aran de literatura d'arreu.
Serà una bona moguda!. El més important ara, però, és confeccionar el Guió de l'espectacle per començar a assajar. I per això convocarem un "Taller d'escriptura" per fer el guió. Un Taller obert a tothom qui s'hi vulgui incorporar. La feina principal serà adaptar textos de Mistral a l'aranès. Però primer haurem de trobar els textos originals de Mistral en provençal, perquè increïblement no hi ha res a la Biblioteca central d'Aran. Només "Mireia" en català.

Com pots veure, molta feina, però es tracta d'involucrar a "tothom" d'una manera o una altra. L'acte del Cinema serà el final d'un procés de treball i haurà de servir per involucrar, sobretot, nois i noies d'ESO, de batxillerat i els nostres universitaris.

Diferent de com ho veu el Conselh, que potenciarà Mistral de forma erudita en les Jornades Universitàries, nosaltres potenciem Mistral amb un discurs molt senzill: volem que soni el nom de Frederic Mistral -el 97 % dels ciutadans de la Val d'Aran no sap qui és-, el concepte occità, el prestigi d'un Premi Nobel i l'orgull de compartir l'escriptor i el premi. Així de senzill, i creiem que a més és afectiu, per això progressivament, "empaperarem" Aran, com ja hem començat a Vielha, del Cartell commemoratiu de Mistral.


Bé, de moment res més, recordar-te que el dia 23 d'abril, a les 10 del vespre, al Saxo Blu, farem una tertúlia oberta sota el títol: "La cultura a Vielha, la capital d'Aran". L'organitzem mancomunadament l'Ajuntament de Vielha i nosaltres. Serà un debat informal, però pot ésser una bona oportunitat per trobar idees i animar-nos tots una mica. Seria bo comptar amb tu.

Cordialment,

Joan-Ramon




Joan-Ramon Colomines-Companys
President de VIVÉNCIA ARANESA
Associacion culturau "Vivéncia Aranesa: Aula Euròpa des Pirenèus"
Pas d'Arró 32 5au 1a 25530 Vielha Val d'Aran
Telèfon: 973642740
vivenciaaranesa@yahoo.co.uk

Des de l'associació cultural VIVÉNCIA ARANESA comencem la commemoració del 100 anys del Premi Nobel a Frederic Mistral. A ningú se li escapa que a més del reconeixement de l'escriptor, és una bona oportunitat per potenciar occitanisme a Aran. No cal ni dir que les Institucions o s'han tornat autistes sobre l'esdeveniment o pitjor s'hi tornen bel·ligerants contra qualsevol iniciativa de la societat civil, talment com si s'hagués envaït el "seu" territori. Continua el vol gallinaci de la cultura OFICIAL aranesa.

El cartell commemoratiu amb una foto del poeta, diu:
"Frederic Mistral
escrivan occitan
Celebracion des 100 ans deth nòste prèmi Nobèl de literatura"



LOU CANT DÓU SOULÈU de Frederic Mistral

Grand soulèu de la Prouvènço,
Gai coumpaire dóu mistrau,
Tu qu’escoules la Durènço
Coume un flot de vin de Crau,

Fai lusi toun blound calèu !
Coucho l’oumbro emai li flèu !
Lèu ! lèu ! lèu !
Fai te vèire, bèu soulèu !

Ta flamado nous grasiho,
E pamens, vèngue l’estiéu,
Avignoun, Arle e Marsiho
Te reçaupon coume un diéu !

Fai lusi toun blound calèu !
Coucho l’oumbro emai li fléu !
Lèu ! lèu ! lèu !
Fai te vèire, bèu soulèu !

Pèr te vèire, li piboulo
Sèmpre escalon que plus aut,
E la pauro berigoulo
Sort au pèd dóu panicaut.

Fai lusi toun blound calèu !
Coucho l’oumbro emai li flèu !
Lèu ! lèu ! lèu !
Fai te vèire, bèu soulèu !

Lou soulèu, ami, coungreio
Lou travai e li cansoun,
E l’amour de la patrìo,
E sa douço languisoun.

Fai lusi toun blound calèu !
Coucho l’oumbro emai li flèu !
Lèu ! lèu ! lèu !
Fai te vèire, bèu soulèu !

Lou soulèu fai lume au mounde
E lou tèn caud e sadou...
Diéu nous garde que s’escounde,
Car sarié la fin de tout !

Fai lusi toun blound calèu !
Coucho l’oumbro emai li flèu !
Lèu ! lèu ! lèu !
Fai te vèire, bèu soulèu !


Jun 1861


Del llibre: "LIS ISCLO D'OR"
Capítol I, "Li Cansoun"
Dedicat a J. Rournaniho