Tuesday, June 29, 2004

picasso

Acabo de preparar la conferència de demà: 96 pàgines d'apunts, és a dir podria parlar dues setmana seguida, sense interrupcions.

Jo no les llegeixo les conferències, i la presentació la vaig modificant, segons qui hi ha a la sala. Una típica acció de màrqueting. El mateix fons, però amb una exposició específica, segons qui escolta. És tracta d'ésser efectiu al màxim.

De totes maneres és com un examen oral, amb els papers a prop, però sense tocar-los. Necessito anar-hi físicament bé, perquè és un esforç irrepetible, per això cal gravar-ho. De fet és molt divertit.

Segurament serem pocs. El tema de la cultura és difícil, i entre els frívols i els acollonits - perquè a Aran hi ha por- serem pocs.

Hem canviat l'estratègia: ara no parlem per amplis sectors de públic, ara parlem per persones amb inquietuds i amb expectatives d'ésser militants de la cultura.

Estic horroritzat de veure que fa el Paco Boya al Parlament de Catalunya, desprès de treballar-me tots els Diaris de sessions, ploro per dins. Això d'Aran, se'n va a la merda i Catalunya la van desnacionalitzant, també.

Saturday, June 26, 2004

A L'INREVÉS de Gabriel Ferrater

Ho diré a l'inrevés. Diré la pluja
frenètica d'agost, els peus d'un noi
caragolats al fil del trampolí,
l'agut salt de llebrer que fa l'aroma
dels lilàs a l'abril, la paciència
de l'aranya que escriu la seva fam,
el cos amb quatre cames i dos caps
en un solar gris de crepuscle, el peix
llisquent com un arquet de violí,
el blau i l'or de les nenes en bici,
la set dramàtica del gos, el tall
dels fars de camió en la matinada
pútrida del mercat, els braços fins.
Diré el que em fuig. No diré res de mi.




Fotograma_de_Les_Signes_parmi_nous_de_Jean-Luc_Godard



Toutes_les_Histoire(s)_de_Godard



Friday, June 25, 2004




Abans d'ahir i ahir, vaig rebre dos regals de Sant Joan:

-a la tarda a Les, anant a participar amb la Piuca a la "Crema deth Aro", vaig retrobar a l'Àlvar d'Andorra, desprès d'uns 10 anys de no haver-lo vist. Estava radiant i enamorat, anava amb la seva nova companya.

-al dia de Sant Joan a la nit vaig descobrir un e-mail amb data de feia un mes, (perdut entre molts e-mails que rebo via aquest Diari personal), de l'Oriol des d'Israel. Feia 27 anys que no en sabia res. Ha estat tota una alegria. L'Oriol, un militant excepcional de l'independentisme català contra el franquisme, vivint en una zona de les més conflictives del món, on és dona un autèntic xoc de nacionalismes.


A Les en la "Crema deth Aro" el capellà ens va fer un discurs sobre la identitat aranesa o sigui: un altre discurs de nacionalisme, en un poble on domina un PSC d'allò més descafeïnat, nacionalment parlant. Un poble que és la contradicció rampant. Sort que hi ha l'Alcalde Medan, últim "mohicano"!!.

Vaig ballar una bona estona, vaig quedar planxat. La Piuca semblava contenta.

Tuesday, June 22, 2004

Ja estic mentalment de celebracions de Sant Joan - el meu sant -, entre mig de la preparació d'una conferència, d'un curs de nacionalisme i un examen de malalties priòniques. Tinc molta son.

Amb la Piuca viatjarem a Les en bus i dormirem en un hotel. Realment anar a Les, és tot un "viatge"... des de Vielha. Tot un altre món. A nosaltres ens agraden les aventures romàntiques.

Friday, June 18, 2004

Picasso



Treballant en la meva nova conferència:

--------------------------------------------------
VIVÉNCIA ARANESA
CONFERÉNCIA

Era associacion Vivéncia Aranesa a eth plaser de convidar-vos tara conferéncia que, damb eth títol "Departament de cultura o Conselh de cultura... I la indústria cultural aranesa , qui la crea?. Una visió constructiva des de la societat civil", impartirà eth president dera nòsta entitat, eth politicològ Joan-Ramon Colomines-Companys.

Era conferéncia aurà lòc ena Sala d’Amassades deth Palai de Gèu, eth dimèrcles dia 30 de junh, tàs sèt e mieja dera vrespada.

Aran, 2004

---------------------------------------------------


Thursday, June 17, 2004

La vinguda de Catalunya Ràdio a la Val d'Aran per fer tres programes en directe per a tot Catalunya, ha estat de pena. Em trastorna de tal manera el que ha passat, que hauré de reflexionar i escriure sobre el tema. Avui estic cansat.

Nosaltres hem posat una pancarta que deia:
Volem ua ràdio nacionau d'Aran

Sort que acabo el dia sentint, en el programa del Gaspar Hernández, un poema de Mistral recitat per la Manuela. Ha estat molt emocionant sentir una veu dolça, dient en provençal el poema "Lou cant dóu solèu", acompanyat amb música de fons una peça de piano d'Erik Satie. A més buscat i presentat pel meu germà Agustí. És curiós com tots els meus móns, s'han ajuntat en uns minuts de cultura vital. Jo he plorat, escoltant la ràdio des de l'ordinador.


Grand soulèu de la Prouvènço,
Gai coumpaire dóu mistrau,
Tu qu’escoules la Durènço
Coume un flot de vin de Crau,

Fai lusi toun blound calèu !
Coucho l’oumbro emai li flèu !
Lèu ! lèu ! lèu !
Fai te vèire, bèu soulèu ! .........

Wednesday, June 16, 2004

MERDA, MERDA, MERDA.....

Fins que no acabem a l'Aran de tenir a primer rengle les "coses" dels museus, dels arxius, de les esglésies, del pendó, de les creus ... de tanta cultura del passat, que evidentment és fonamental com a qüestió identitaria, però, mal utilitzades com es fa ara, és tot un món del passat que cau com una llosa, per fer l'Aran del futur.

Si aquest fos un país que tothom cada cap de setmana anés al museu, consultes durant la setmana l'Arxiu i tothom a l'estiu curses unes Jornades Universitàries, caldria fer entrar a Aran i la seva gent al llibre Guinness World Records.

És un error potenciar el país només amb la cultura de folklore i el "passat catalogat", perquè el resultat és que un enorme gruix de la població a Aran no viuen el país, perquè no interessa, perquè és gris, avorrit, mediocre. Un país que només funciona per a conques, electricistes reciclats a polítics i jubilats de les companyies elèctriques, que també fan de polítics de vol gallinaci.

Avui, Catalunya Ràdio, al més pur estil colonial, ve Vielha a fer uns quants programes en emissió per a tot Catalunya. És tan vergonyós com s'han fet les coses, que cal una reflexió profunda, perquè és el problema central del que passa a Aran. La pròpia classe política aranesa és la màxima responsable de tanta merda, de tanta crispació i de tanta desorientació nacional.

Algú és pot imaginar un "11 de setembre" a Catalunya, que la "Radio nacional de España" vingués a fer uns programes en un envelat a la Plaça Catalunya, i en castellà celebres la Diada. I a més, que el Govern de la Generalitat incorpores com a acte central cultural de la Festa, aquestes emissions. Doncs, això és el que ha fet el Conselh Generau d'Aran en la Hèsta d’Aran 2004.

No volem aquesta Catalunya Ràdio: que cada dia fa una sola hora de ràdio per Aran i desprès repeteix per la tarda el mateix programa ja emès. Misèria, molta misèria. I molta barra. Menys viatges colonials i més inversions a Aran. No hi ha ni un solt professional de premsa a la Delegació de Catalunya Ràdio d'Ara, perquè no és contracten periodistes. Perquè no inverteixen.

Volem ua ràdio nacionau d'Aran !!!
Açò ei Aran, açò ei Occitània... Senhors de Catalunya Ràdio.


Avui farem una acció reivindicativa al carrer com a Vivéncia Aranesa, si cal passaré per comissaria. Veurem com va.

Hi ha molta gent honesta a Aran que és un orgull fer-los-hi costat. Hi ha massa gent que creu amb mi, per quedar-me a casa.

Friday, June 11, 2004

Thursday, June 10, 2004

Antonio_Skármeta


Tinc moltes ganes de llegir el nou llibre de Antonio Skármeta. He sentit novament a Skármeta per la televisió i és tant brutal i amable el seu parlar xilè, que em commou profundament. És tan agradable com parla, que entusiasma, apassiona.

Skármeta a la tele de Xile feia un programa sobre llibres i segur que seria d'una tremenda eficàcia.

L'autor de la novel·la "El cartero de Neruda" s'ha de llegir, per seguir vivint la literatura.

De fet, Xile l'he portat sempre al cor i Allende també.

A Londres, en el període de la meva llicenciatura universitària, vaig conviure entre xilens exiliats, que m'han marcat per sempre. He perdut la pista de tots. Uns varen morir amb la dictadura, d'altres, com el Patricio Herrera, encara els estic buscant. L'he buscat molt al Patricio, i no hi ha manera de saber-ne res, tot i que un fill d'ell, sembla que va estudiar a la meva actual universitat de Londres, a la LSE. Però els maleïts secrets de dades, no em deixa apropar-me a tota la informació. És al laberint-selva de Londres? O és a Xilè?. Seguiré buscant...

Wednesday, June 09, 2004

Exàmens per tot arreu, molt de treball de "cuina" per articular una plataforma de cultura a Aran i poques ganes d'escriure al diari, fan que el meu "Diari personal" quedi endarrerit... i això que fa dies que no paro d'escriure !!!.

Joan_Francesc_Mira


Joan Francesc Mira
L'escriptor valencià, nou Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
Un nou rearmament moral, un nou rearmament de la literatura catalana.

Saturday, June 05, 2004

Friday, June 04, 2004

Aran, 3 de junh deth 2004

Planvolut alcalde de Vielha, Joan Riu:


Com molt ben deu saber, enguan celebram es 100 ans dera concession deth Prèmi Nobèl de Literatura ath nòste escrivan occitan, Frederic Mistral. Autant nosati, com entitat privada, com d’autes entitats privades e publiques auem amiat o amairam activitats ath torn d’aguest eveniment.

Vivéncia Aranesa optèc, d’ua manèra plan meditada, per impulsar aguesta commemoracion, de forma populara, en tot articular tota ua campanha de marqueting ciutadan, qu’acabarà eth pròplèu mes de deseme.

Er objectiu principau, donc, sonque ère e ei popularizar ar escrivan, difóner eth sòn nòm e promòi er orgulh entre es ciutadans d’Aran de qu’un escrivan occitan – ei a díder un escrivan nòste- age talament de reconeishement. Tanben, mès, a miei e long tèrme, mos auem propausat de difóner era sua òbra literària a trauèrs d’accions populares e damb bèra activitat d’artenhuda mès restringida, entà especialistes dera cultura.

Vos explicam tot açò entà rasonar-vos, pr’amor qu’ètz eth baile deth caplòc d’Aran, quauqu’ues des intervencions publiques qu’auem hèt en Vielha e ena rèsta deth país, ath torn der An Mistral, e coma punt de partença dera justificacion dera demana qu’ara seguida vos hèm.

En nòm dera associacion culturau Vivéncia Aranesa vos hèsqui era següenta demana:

-Atribuïr a un carrèr dera vila de Vielha eth nòm de Frederic Mistral.

Era justificacion d’aguesta demana respon ara impotància d’aguest escrivan en encastre dera literatura occitana –per tant tanben era aranesa-, mès tanben ath sòn caractèr universau, deth quau, era concession deth Prèmi Nobèl n’ei ua mòstra, sense desbrembar era influéncia dirècta qu’aguest escrivan aguec tanben enes nòsti escrivans aranesi e gasconi, autant deth sègle dètz-e-nau coma deth vint.

Frederic Mistral (1839-1914), neishec en Maillane, ua vila provençau qu’aué, entara actuau administracion francesa, ei en Departament de Bouches-du-Rhône ena region Provença-Alps-Còsta d’Azur.

Mos trobam donques, en ua dobla celebracion: per un costat se commemòren es 100 ans dera concession deth Prèmi Nobèl a Mistral e per aute hè 150 ans deth començament deth sòn moviment literari, Lou Felibrige. Pr’amor d’açò, credem qu’ei un bon moment
tà qu’era vila de Vielha rebrembe e aunore a un des sòns escrivans classics, un des nòsti classics.

Ua des formules qu’un equip municipau a entà aunorar a un ciutadan illustre ei atribuïr-li un carrèr. Ei aguesta ua manèra de perpetuar eth nòm der aumenatjat e mantier viua era sua memòria ena vida vidanta des vesins.

En tot demorar qu’era nòsta demana age ua plan bona acuelhuda per part sua e deth consistòri que presidís, èm ara sua disposicion entà ampliar quinsevolha informacion qu’agen de besonh.

Plan coraument,

President dera associacion culturau
“Vivéncia Aranesa: Aula Euròpa des Pirenèus”
Joan-Ramon Colomines-Companys

Sunday, May 30, 2004

AJUDES
AR ESTUDI E ARA CULTURA
“AN FREDERIC MISTRAL”




BASES DETH CONCORS

1.OBJECTIUS DERA CONVOCATÒRIA

Eth Grèmi d’Ostalaria dera Val d’Aran e era Associacion Culturau Vivéncia Aranesa convòquen “Sèt ajudes ar estudi e ara cultura” nomentades “An Frederic Mistral”, pr’amor dera celebracion, enguan, des 100 ans dera concession deth Prèmi Nobèl ar escrivan occitan Frederic Mistral.

Aguestes “Ajudes An Frederic Mistral” son autrejades damb ua finalitat especifica:

-Sies “Ajudes ar estudi” tà subvencionar era matricula enes corsi d’ostiu des VII Jornades Occitanocatalanes 2004, que se celebraràn ena Val d’Aran, entre es dies 19 e 23 de junhsèga. Aguestes Jornades son organizades peth Conselh Generau d’Aran, en encastre dera Universitat d’Ostiu dera Universitat de Lhèida, damb corsi susceptibles d’èster reconeishudi academicament coma crèdits de liura eleccion.

-Ua “Ajuda ara cultura gastronomica” tà subvencionar a un estudiant en trabalhs de recèrca de recèptes occitanes de doci, pòstres e delicatessens, entà dar supòrt ath “Talhèr de creacion” deth futur espectacle public de clausura der “An Frederic Mistral” que se celebrarà en Vielha eth pròplèu mes de deseme, en quau i aurà un “buffet” dubèrt a toti.

2.QUI PÒT PARTICIPAR-I?

Enes “Ajudes ar estudi” i poderàn participar estudiants de quinsevolh centre academic autant deth terrador occitan com de Catalonha, qu’agen formalizat era matriculat en un cors des VII Jornades Occitanocatalanes 2004.

Ena “Ajuda ara cultura gastronomica” i pòt participar quinsevolh persona interessada e damb experiéncia ena gastronomia occitana, sense limit d’edat e de procedéncia.


3.QUÉ CAU HÈR ENTÀ PARTICIPAR-I?


-Entà optar a cadua des Ajudes cau hèr arribar un curriculum vitae deth participant e ua justificacion des motius que botgen a participar ena convocatòria deth concors.

-Es escrits pòden enviar-se en quinsevolh varianta dialectau der occitan, atau com tanben en catalan, espanhòu o en francés.

-En cas des “Ajudes ar estudi” cau especificar que s ‘a formalizat era matricula en un cors des VII Jornades Occitanocatalanes 2004.

-Eth tèrme de liurament dera documentacion ei eth dia 29 de junh entàs “Ajudes ar estudi” e eth dia 11 d’agost entara “Ajuda ara cultura gastronomica”.

-Era documentacion s’a d’enviar via e-mail o pera pòsta tara Associacion Culturau Vivéncia Aranesa: vivenciaaranesa@yahoo.co.uk
Carrèr Pas d’Arró 32, 5au. 1a. 25530 Vielha.

-Un madeish candidat pòt presentar-se simultanèament as dus tipes d’ajudes convocades, mès ac cau hèr damb ua documentacion complèta diferenta, e enviar aguesta per diferent e-mail o trametuda postau.


4.COM SE RESOLVERÀ ETH CONCORS?
-Enes “Ajudes ar estudi”:

S’avalorarà eth camp des estudis corsadi e era sua relacion damb eth coneishement dera realitat aranesa e occitana.
A despiet de que non i a cap de limitacion en çò que hè ath nivèu academic des participants, se priorizaràn es estudiants universitaris.

-Ena “Ajuda ara cultura gastronomica”, se priorizaràn es estudiants e professionaus de quinsevolh centre academic d’ostalaria e restauracion.

-Era resolucion deth concors serà decidida per ua comission designada pes dues entitats convocantes.

-Se harà publica era resolucion des “Ajudes ar estudi” eth dia 30 de junh e era resolucion dera “Ajuda ara cultura gastronomica” eth 12 d’agost d’enguan.

5.ES AJUDES
-Era borsa economica totau d’aguestes “Ajudes An Frederic Mistral”
ei de 1000 €, en tot atribuïr-se, en concrèt, as participants:

Sies cents € en “Ajudes ar estudi”, repartidi segontes besonhs de matricula deth cors escuelhut.
Dus cents € en “Ajuda ara cultura gastronomica”.



Aran, mai deth 2004


Gremi d'Ostalaria dera Val d'Aran
Associacion culturau VIVÉNCIA ARANESA


Wednesday, May 26, 2004

Tot un èxit: els hotelers aranesos amb la cultura!!!!
S'obre una nova porta, de forma humil, però que comença un procés a llarg termini, que pot acabar amb una potent plataforma de la societat civil aranesa per la cultura.


Serrano_director_del_Gremi_(esquerra)_Colomines-Companys_director_Vivéncia_Aranesa

CONVENI DE COL·LABORACIÓ entre "Grèmi d’Ostalaria dera Val d’Aran" i l'associació cultural "Vivéncia Aranesa"

Clàusules

Primera:
El "Grèmi d’Ostalaria dera Val d’Aran" i l'associació cultural "Vivéncia Aranesa: Aula Euròpa des Pirenèus" (publicitada com a marca amb la denominació de "Vivéncia Aranesa") acorden buscar formes de col·laboració per potenciar la cultura a la Val d'Aran, entenen la cultura aranesa i occitana d'una manera molt amplia, en les que s'hi vol destacar la cultura del viatge, de l'hostalatge i la gastronomia.

Segona:
El "Grèmi d’Ostalaria dera Val d’Aran" i l'associació cultural "Vivéncia Aranesa: Aula Euròpa des Pirenèus" també acorden buscar formes de col·laboració per realitzar iniciatives per l'estudi i la formació.

Tercera:
Com a primera iniciativa conjunta el "Grèmi d’Ostalaria dera Val d’Aran" i l'associació cultural "Vivéncia Aranesa: Aula Euròpa des Pirenèus" acorden convocar "Set ajuts per a l'estudi i la cultura" denominats "Any Frederic Mistral", en ocasió de la celebració d'enguany, dels 100 anys de la concessió del Premi Nobel a l'escriptor occità Frederic Mistral.

Aquests "Ajuts Any Frederic Mistral" són atorgats amb una finalitat específica:

- Sis "Ajuts per a l'estudi" per subvencionar la matrícula als cursos d'estiu de les VII Jornades Occitanocatalanes 2004, que és celebraran a la Val d'Aran.

- Un "Ajut per a la cultura gastronòmica" per subvencionar un estudiant en treballs de recerca de receptes occitanes de dolços, postres i delicatessens, per donar suport al "Taller de creació" del futur espectacle públic de tancament de "Any Frederic Mistral" que és celebrarà a Vielha el proper mes de desembre.

Quart:
El "Grèmi d’Ostalaria dera Val d’Aran" i l'associació cultural "Vivéncia Aranesa: Aula Euròpa des Pirenèus" acorden crear una borsa econòmica per les primeres iniciatives conjuntes d'un valor de 2.000 € (dos mil euros), aportades meitat i meitat.

El "Grèmi d’Ostalaria dera Val d’Aran" fa efectiva les seves col·laboracions prioritariament en aportacions monetàries i l'associació cultural "Vivéncia Aranesa: Aula Euròpa des Pirenèus" fa efectiva les seves col·laboracions prioritariament en una tasca de gestió i administració cultural de les iniciatives en curs i en la creació de nous projectes.

Cinquena:
En la línia establerta en el punt anterior, El "Grèmi d’Ostalaria dera Val d’Aran" i l'associació cultural "Vivéncia Aranesa: Aula Euròpa des Pirenèus" acorden buscar formes de col·laboració conjunta amb altres entitats professionals i culturals del resta d'Occitània per optar a tota mena d'ajudes interEstatals de les Institucions de la Unió Europea, per tirar endavant activitats de tipus joint venture en les seves àrees d'actuació.

Sisena:
El "Grèmi d’Ostalaria dera Val d’Aran" i l'associació cultural "Vivéncia Aranesa: Aula Euròpa des Pirenèus" acorden articular, com a contrapartida mútua, una quota d'imatge pública d'ambdues entitats, amb la utilització dels seus respectius logotips i marques en totes aquelles activitats conjuntes.


Estant ambdues parts conformes, és firma el present conveni per exemplar duplicat, en el lloc i la data indicats, i amb les firmes dels directius de les dues entitats a continuació.

Vielha, 26 de Maig 2004


President del Grèmi d’Ostalaria dera Val d’Aran
Senyor Juan Antonio Serrano

President de Vivéncia Aranesa: Aula Euròpa des Pirenèus
Senyor Joan-Ramon Colomines-Companys

Friday, May 21, 2004

No és pot aguantar la repressió que hi ha contra els palestins.

És una gran vergonya!

Com mai, veien la repressió en directa, em sento palestí i no pot sentir-me còmplice del silenci que m'envolta. On son els progressistes, els demòcrates ?. On son els intel·lectuals?.

Molts de silencis, moltes complicitats i molt de feixisme israelià.

Mes que mai en sento militant dels drets humans, dels drets dels pobles.

Només cal que llegiu el document d'Amnistia Internacional de Londres, titulat "Israel and the Occupied Territories. Under the rubble: House demolition and destruction of land and property", que fa tres dies que acaba de sortir.

http://web.amnesty.org/library/Index/ENGMDE150332004

Tuesday, May 18, 2004

Acabo de llegir el llibre de Valentí Puig: "L'os de Cuvier". Subtitulat "Cap on va la cultura catalana". I publicat, evidentment, a Destino.

Com especialista en politicologia i en concret en nacionalisme, em faig un tip de llegir tota mena de textos, diem-ne de la meva especialitat, però de vegades allà on realment és parla de nacionalisme en estat pur, és en llibres que a les biblioteques els posarien en prestatgeries ben diferents de les ciències socials.

Li agradi o no, Puig fa un striptease de nacionalisme. De nacionalisme espanyol, és a dir és un català de mentalitat espanyola, que reivindica Espanya i la cultura espanyola, com a valors indiscutibles i indestriables.

És un llibre molt ben escrit, culta i fins i tot amè. Però porta un discurs pervers i de dreta carca espanyola, envernissada per allò que l'Aznar en deia "Lealtat Constitucional" prostituint-ne el concepte originari.

La idea és ben clara: s'ha de reforçat la "naturalitat lingüística" dels catalans, o sigui bilingües. Defensar el fet de la unitat d'España. Al mateix temps atacar el nacionalisme cultural català. Per a ell estem millor com espanyols i la cultura catalana en sortirà reforçada com espanyols. Puig defensa la burgesia, fins i tot li retreu el seu "acolloniment". És creu un escriptor de dreta, i evidentment és fa garant i defensor de la Constitució espanyola del 1978. També blasma aquest provincianisme de disseny de Barcelona.

Estaríem d'acord de la importància dels idiomes, del cosmopolitisme, dels problemes del sistema educatiu que tenim, de les élites, de la llibertat de creació, del no intervencionisme institucional en cultura. Però el problema és que certs diagnòstics els podem veure iguals, però el seu discurs ideològic el porta a solucions molts bones per a Múrcia, però no per una realitat nacional com la catalana.

Valentí Puig viu als núvols de Burgos. No m'estranya que li agradi al reaccionari del Sostres.

Fa angúnia llegir al llibre, com se n'enfot del meu pare, en la seva tasca d'impulsor molt qualificat de la candidatura al Premi Nobel de Josep Carner. De fet se n'enfot d'una carta del pare, on li deia a Carner la importància que tindria per a Catalunya, si un Nobel fos per a un català com ell. El doctor Colomines en plena clandestinitat, entrant i sortint a la presó, impulsava cultura, i el senyor Puig continua avui fent la tasca virtual d'un comissari franquista qualsevol. Això sí, "civilitzat".

És que Puig escriu com i per la dreta, i fa numerets típics del PP de Mayor Oreja.

Valentí Puig ha estat l'únic català, que en un programa televisiu, parlant d'ETA, ha intentat marxar en plena tertúlia, vermell com un tomàquet, enfurismat i trencant-se les vestimentes, perquè un altre contertulià parlava d'ETA, segons ell, d'una manera comprensiva. Era el "Bon dia Catalunya" de TV3 i els bons oficis del presentador van tranquil·litzar al "bàrbar". I tot això a Catalunya!, actuant com si estès al País basc més crispat. Un típic espectacle de la dreta de l'ABC, on precisament també escriu.

"L'os de Cuvier": un bon llibre... però a les antípodes del catalanisme. Però s'ha de llegir tot.



El_Desconsol_de_Josep_Llimona

Monday, May 17, 2004

Tv3 en la seva sèrie "Dies de Transició" avui han presentat les "Primeres Jornades de la Dona" que és varen celebrar el maig de l'any 1976, a la Universitat de Barcelona. Tot un primer gran acte reivindicatiu i públic, a favor dels drets de la dona i que van fer sortir amb força el moviment feminista a Catalunya. En les Jornades s'hi varen reunir grups de dones de diverses ideologies, oficis, extracció social i concepció feminista. Tota una explosió de llibertat.

Encara que en el context del reportatge sembli menor, el que no s'explica bé és que en les Jornades també hi havia homes o joves-homes compromesos en aquesta lluita, -com el meu pare i jo, per exemple- , i que fórem actius en aquesta trobada. Encara que la Lídia Falcón i les "seves" ho "dimoniessin". Les Jornades fou una experiència que va fer replantejar bastants coses en la lluita política de l'oposició, encara que en molts partits fou només de façana.

Però, comentant les grans línies de la tota aquesta sèrie televisiva, crec que és totalment desequilibrada, amb episodis ben fetes i ben travats i episodis presentats com de la Disney.



The_Moon_Woman_de_Jackson_Pollock

Thursday, May 13, 2004

Miquel_Sellarès


El Secretari de Comunicació Senyor Miquel Sellarès li han tornat a perdre el respecte personal, professional i polític.

Primer ho varen fer els Convergents, cessant-lo fulminantment com a Director General, desprès el varen expulsar del partit. Fou una injustícia doble i a més enorme.

Desprès Sellarès és va convertir en un llepa-culs dels socialistes, simplement per treure peles: per viure i per causes justes. Però l'estil fou absolutament d'esbirro.

Ara públicament els d'Esquerra -els seus- i els socialistes, li diuen solemnament i en públic, en roda de premsa: "que eviti (ell, tot un Secretari de Comunicació) donar opinions personals, per evitar confusions amb l'opinió del Govern".

Novament ara li falten el respecte, li demanem "encefalograma pla" i que treballi com un funcionari, tot i que és un càrrec de lliure designació...i això ho diuen els seus. (Els seus de veritat -ERC i els altres seus putatius -PSC).

El pontificador de com la societat civil s'ha d'organitzar, dimonitzant i ridiculitzant a tort i a dret, qualsevol iniciativa cívica, ara li recorden que ell feia d'esbirro i un esbirro calla i serveix.

Miquel, jo de tu me n'aniria a casa. Queda clar que no serveixes per treballar en una cuina política entre bastidors, el que té agrada és fer política i dir la teva. Però només et veuen com un "escolanet" amb un "xeringuito", que és la teva Fundació, que durant temps els has servit, perquè ells pagaven.

Monday, May 10, 2004

Miró


Estic convidat com expert, en un acte sobre Aran en el "Festival Mundial de la Joventut" que és celebrarà dins del "Fòrum de les cultures" de Barcelona, el proper mes d'agost.

Tinc uns profunds dubtes sobre tot això del Fòrum. Ho veig com un esdeveniment tan "immoral" des del punt de vista de la militància intel·lectual i el compromís, que en fa angunia d'anar fins i tot, a un petit acte juvenil.

Una fira de mostres d'intel·lectuals orgànics i funcionarials és el que és el Fòrum. Per fer un bon Palau de Congressos no calia "prostituir" a tanta gent, suposadament compromesa. Ja fa temps que els "trencadors" en espectacles, com la gent de la "Fura dels Baus" que els varen integrar al sistema. Com en un altre moment un "trencador" com Joan Miró fou integrat i absorbit.

Ens estem quedant sense veus crítiques, fresques i compromeses com consciència crítica de la realitat. Continguts, diàlegs i espectacles absolutament integrats i subvencionats per la Coca-Cola.

Quina vergonya l'espectacle de l'esquerra orgànica espanyolista, quina vergonya la dreta catalana, quina vergonya els "nous rics" de l'Esquerra de l'Ajuntament de Barcelona, quina vergonya els comunistes "horteres" barcelonins ...

N'estic convençut: "No és això companys... no és això!!!".



Sunday, May 09, 2004

MANIFÈST DETH DIA D’EURÒPA
9 DE MAI: DIA D'EURÒPA... TANBEN EN ARAN, TANBEN EN OCCITÀNIA

En plea ampliacion dera Union Europèa qu’a arribat eth 9 de mai, eth dia qu’annaument se celèbre eth Dia d’Euròpa.

Aran non pòt demorar pas dehòra d’aguest eveniment, pr’amor que, coma país, ei part centrau d’aguest europeisme, non sonque pera manèra d’èster senon tanben, pes sòns ligams politics e culturaus deth passat e deth present.

Era Val d’Aran demore politicament estacada damb Catalonha e damb eth conjunt der Estat espanhòu, mès, ath delà, culturaument ei ua part d’Occitània. Tot un entrelaçament de ligams administratius, politics e culturaus que definissen aué es contenguts nacionaus aranesi, manifestats pera nòsta manèra d’èster e era manèra de relacionar-mos en Euròpa.

Per açò, eth lèma conjunt deth Dia d’Euròpa d’enguan: "Unida ena diversitat", mos convide ara associacion culturau Vivéncia Aranesa, a manifestar un europeisme practic qu’ajude ara cultura en Aran, e per açò mos dirigim as nòsti conciutadans entà encoratjar-les a participar de manèra conjunta, mès en tot respectar era pluralitat e es diuèrses sensibilitats, en projècte comun de crear ligams estables culturaus e civics damb es conciutadans europèus des Païsi Occitans.

Èm completament convençuts qu’ena Val d’Aran cau conéisher, participar e intercambiar tota sòrta d’activitat culturau d’Occitània, e açò ac cau hèr encara mès de çò que ja se hè. Pr’amor qu’èm convençuts qu’ei era unica manèra de dar mès viabilitat a un espaci culturau e de comunicacion aranés, a on convisquen er amateurisme e eth volontariat militant dera cultura, damb un minim d’indústria culturau professionau, que hèsque realitat e viabla ua infraestructura de gestion e de creacion.

A toti aqueri que tostemp desmobilizen e fomenten era non-participacion des ciutadans, a toti aqueri que, cremats e desencantats, tanben desmobilizen, a toti aqueri qu’utilizen era "cultura unica" coma morralhon dera liura collaboracion de toti, volem contraposar-i esperança e ganes de bastir un espaci de cultura aranesa de grana envergadura, que, en tot remassar çò que s’a hèt e se hè -qu’en fòrça casi ei d’un interès innegable-, hèsque ara societat civiu d’Aran protagonista dera cultura.

Non i a pas cap de justificacion entà non fomentar en Aran ua cultura plurau, de dialòg, participatiua, e, sustot, despolitizada.

Cau trabalhar entà que i age coordinacion deth moviment associatiu; cau trabalhar entà qu’es institucions e es partits politics non patrimonializen era cultura, senon que l’estimulen. E, sustot, cau planificar a long tèrme còtes de reconstruccion culturau e nacionau entà gésser dera impossibilitat de víuer en aranés en Aran.

Víuer culturaument en aranés a de voler díder poder veir cinema en aranés, auer premsa escrita en aranés, television e ràdio a totes ores en aranés, auer era literatura universau publicada en aranés, poder-te dirigir as jutjats en aranés... e tantes e tantes causes que hèn qu’un país sigue viu.

Des dera associacion Vivéncia Aranesa, credem que hèr europeisme en Aran ei hèr "aranesisme culturau damb ua mentalitat occitana", en tot respectar era pluriculturalitat, e açò mos daurís un domeni culturau e de mercat enòrme, que pòt hèr possibles e viables sociaument e economicament es nòsti projèctes culturaus de futur.

Eth Dia d’Euròpa pòt èster un bon dia entà pensar-i...
Hè’c a córrer.

"VIVÉNCIA ARANESA"
Vivéncia Aranesa: Aula Euròpa des Pirenèus