Friday, December 30, 2011
Wednesday, December 21, 2011
Tuesday, December 20, 2011
Monday, December 19, 2011
He vist el documental de Andrew Rossi, Page One: A Year Inside The New York Times.
És la crònica de tot un any de com treballen al "The New York Times". Quina enveja com a periodista i com a lector compulsiu de premsa de tota mena. El diari és com un miracle de precisió, encara que han tingut sonades barbaritats i han enganyat i despistat al lector, sobretot en el tema de la guerra d’Irak. Ells mateixos s’han desemmascarat i han donat explicacions. Tenir periodistes “encastats” (“embedded/attached”) a les tropes fan perdre perspectiva i s’acaba fent publireportatges, en aquests cas patriòtics i governamentals, justificant l’injustificable.
El documental també fa una anàlisi sobre el periodisme escrit en general i la transformació que va patint per l’aparició d’Internet i les xarxes socials. De fet, la tesi és que qualsevol diari ha d’impulsar i centrar-se en la seva versió digital, perquè segurament serà la única que sobreviurà en el futur.
Wednesday, December 14, 2011
Ja s’està repartint
LO CAMPUS 16
(versió digital i
versió de paper)
Ha estat un repte personal perquè m’ha
coincidit en època d’exàmens.
Comença a la Universitat de Lleida un període
molt negre on la “UdL oficial” ha perdut
els papers i definitivament s’estan carregant els nous Graus de Bolonya.
Comença la corrupció acadèmica de guant
blanc i caldrà explicar-ho als lectors. Serà difícil i complicat. No sé com,
però jo m’hauré de blindar perquè els mateixos que cal denunciar els tinc com a
professors a l’aula. I aquests no perdonen.
Sunday, December 11, 2011
Quina
llàstima que no els hi varen fer més gols !!!.
Però
és una delícia guanyar al Real Madrid.
No
m’ha interessat mai el futbol, però amb aquest Barça és impossible no seguir-ho
i aficionar-t’hi.
Veure avui totes les
portades dels diaris i sobretot els esportius com parlen del Barça, és una
satisfacció.
La
propera setmana, en el nostre suplement LO CAMPUS BARRIS fem el nostre petit
homenatge a Guardiola. El fenomen Guardiola és més que esportiu, com el Barça,
i l’anàlisi ha d’entrar a les aules universitàries de Ponent.
LO CAMPUS BARRIS a LO CAMPUS 16
Distribució
de la Versió digital a partir del 14 de desembre.
Distribució
de la Versió paper a partir del 15 de desembre.
Wednesday, December 07, 2011
Cada final d’any les grans comunitats anglosaxones de lectors trien els seus llibres preferits. Evidentment només en anglès o de traduccions a l’anglès. Les votacions són espectaculars, més de mig milió de vots en algun web. Els lectors voten per gèneres o categories literaris i n’hi ha de tota mena, des de Mystery & Thriller, passant per Graphic Novels & Comics, Poetry o Science Fiction, fins a Food & Cooking, entre 21 gèneres. A mi actualment els que m’interessen més són les Memoir & Autobiography i les History & Biography. Precisament en aquest últim gènere els lectors han escollit, per una amplia majoria, el llibre de
Walter Isaacson sobre Steve Jobs.
També hi ha un Premi especial en els “2011 Goodreads Choice Awards”, és el premi “Favorite Book of 2011”, que aquest any l’ha guanyat Veronica Roth pel seu llibre DIVERGENT. Sembla que el llibre és tot un fenomen, tant per a joves com per adults, en aquests premis també aquest llibre ha guanyat l’apartat Young Adult Fantasy & Science Fiction. Tot plegat ens situa el llibre de Roth en la literatura fantàstica, en concret del Chicago americà. Un fenomen de llibre i un fenomen d’escriptora, que als 23 anys i amb la seva opera prima, té una repercussió internacional amb unes critiques plenes d’elogis. Hi ha traducció al català del llibre. Una obra com aquesta potser no l’hagués llegit mai, però un editor de premsa universitària ha d’estar al dia del que els seus lectors poden llegir. A més, hi haurà pel•lícula. Jo ja tinc el primer capítol, aconseguit per una distribució promocional, quan l’hagi llegit us ho comento.
També hi ha un Premi especial en els “2011 Goodreads Choice Awards”, és el premi “Favorite Book of 2011”, que aquest any l’ha guanyat Veronica Roth pel seu llibre DIVERGENT. Sembla que el llibre és tot un fenomen, tant per a joves com per adults, en aquests premis també aquest llibre ha guanyat l’apartat Young Adult Fantasy & Science Fiction. Tot plegat ens situa el llibre de Roth en la literatura fantàstica, en concret del Chicago americà. Un fenomen de llibre i un fenomen d’escriptora, que als 23 anys i amb la seva opera prima, té una repercussió internacional amb unes critiques plenes d’elogis. Hi ha traducció al català del llibre. Una obra com aquesta potser no l’hagués llegit mai, però un editor de premsa universitària ha d’estar al dia del que els seus lectors poden llegir. A més, hi haurà pel•lícula. Jo ja tinc el primer capítol, aconseguit per una distribució promocional, quan l’hagi llegit us ho comento.
Sunday, December 04, 2011
Ja hem acabat la part de premsa del nou
LO CAMPUS 16 que apareixerà el 14 de
desembre. Els de premsa a més de la part dels continguts amb textos i fotografies,
fem la feina que fa un “director d’art”, és a dir, dissenyar el maquetatge
general, dient on va cada cosa, les dimensions, les mides de les tipografies,
els titulars, fins i tot els colors quan cal, etc., etc. Desprès els de disseny
hi donen forma artística i els maquetadors executen les propostes sobre les
pàgines. Tota una cadena de la que és important cada part, encara que la
publicació sigui petita o gran, el procés és el mateix. El que pot passar és
que cadascú de nosaltres faci de tot. Ara seguim el mateix que fa les Agències
de premsa a Lleida: el propi periodista fa de fotògraf quan cobreix una
noticia. És qüestió de facturació, però també obliguem que els nostres
periodistes visualitzin les pàgines i busquin aquella imatge més adequada sense
perdre temps. Algun dia, quan siguem grans, LO CAMPUS BARRIS serà un diari i
ens divertirem de veritat. Cal augmentar el pluralisme editorial i periodístic
a les Terres de Lleida i Aran, i nosaltres hi podríem contribuir. Avui és
irrespirable: o tens el carnet del PSC o del PSOE o ho tens difícil a Lleida.
El pintor i escultor americà Robert Rauschenberg, quan jo era jove, deia que “... és impossible tenir progrés sense
consciència.” Caldria pensar-hi en aquestes Terres de Ponent. Que una
pintura de Rauschenberg ens il·lumini:
Friday, December 02, 2011
Wednesday, November 30, 2011
Saturday, November 26, 2011
Si normalment és difícil trobar publicitat, patrocinis i sponsoritzacions per a la premsa universitària, fer-ho a Ponent, fer-ho a Lleida, és una odissea.
No és només una problema de la crisi econòmica, que també ho és, és un problema de mentalitat. La petita, mitjana i alta burgesia lleidatana -els únics amb possibilitats empresarials- li falta aquell instint de participar en la construcció intel·lectual d’aquest País. Hi ha una conducta retro, kitsch, provinciana, incapaç de construir bases sòlides de cultura. Quan alguns d’ells s’apropen a la Universitat de Lleida, que hauria d’ésser la catedral de la cultura a Ponent, ho fan com quan van al golf o al tenis, pura moda que sembla que farda a la targeta de visita.
Monday, November 21, 2011
Si amb sagnants retallades,
el poble de Catalunya ha donat una clara victòria a casa a CiU, el Rector del
PSOE de la Universitat de Lleida, el professor Roberto Fernández, ha de canviar
d’actitud respecte el govern de la Generalitat de Catalunya, deixar-se de
confrontacions i de fer el ploramiques i portar a la UdL a la línia del pacte i
de construcció de l’espai català d’ensenyament superior. Si el Rector i el seu
entorn vol fer política, que se’n vagi a l’arena política, però que no sacrifiqui
la nostra Universitat.
Fa com una certa
gracia que Duran faci un merescut discurs de victòria i la seva gent que l’aplaudeix,
li cridi in-de-pen-dèn-cia. Potser al final Duran s’hi tornarà d’independentista.
Espectacular els
resultats electorals al País Basc.
Amb el PP, patirem.
Sunday, November 20, 2011
A poques hores a que el PP guanyi les
eleccions espanyoles i als catalans ens caigui la maledicció de l’imperialisme
més ranci, he descobert, el que se suposa que ja hauria de saber però no sabia,
que existeix el canal a Internet de CatClàssica ( http://www.catclassica.cat ) que com
diuen ells “...és una passejada per la
música catalana de tots els temps”. Una passejada per la nostra música
clàssica, presentant els nostres oblidats i els no tant oblidats compositors i intèrprets
catalans. Una petita joia, que em farà més suportable l’enfangament que ens
espera com a País.
Saturday, November 19, 2011
Ha mort Enric Garriga i Trullols, tornem a perdre un dinamitzador de la
independència dels Països Catalans i a més un dinamitzador de l’occitanisme i
del reconeixement de la nació occitana.
Moltes vegades hem fet camí junt i moltes vegades hem discrepat de
l’estratègia de com fer costat als occitans, sobretot als aranesos. Però
malgrat les distàncies estratègiques i tàctiques el fons reivindicatiu era el
mateix.
A mi em semblava que era tossut com una mula i això algun cop ajudava en la
defensa de l’occità. Aquesta mena de “tossuts” són molt útils en trajectes tant
llargs com serà la llibertat d’Occitània.
El fil conductor de la seva vida política forma part d’aquella manera de
fer transversal del partit independentista Front Nacional de Catalunya, del que
com altres formacions independentistes Garriga i Trullols hi va fer costat.
A reveure i bon viatge!
Thursday, November 17, 2011
Té nassos que en una jornada
reivindicativa contra les retallades a la universitat l’ex-rector Joan Viñas
sigui el que llegeixi el manifest al Campus de Salut de la Universitat de
Lleida.
Viñas que representa l’staff més carca;
culpable de l’enfonsament que avui està patint el nou grau de medicina perquè
com a rector va fer molt mal a aquesta Facultat, desinvertint-ho tot; que va
exercir el poder amb una falta de transparència enorme i amb un clar dèficit democràtic
... i això passava fa quatre dies !!!.
I ara els Consell de l’Estudiantat li atorga
l’honor de representar-nos a tots nosaltres. Això és el joc dels disbarats.
A mi no em representa aquest personatge
que no sap que és l’ètica educativa, ni democràtica, i això que s’omple la boca
d’ètica mèdica, que com assignatura la dona a la Facultat.
El Consell de l’Estudiantat de Medicina i
el d’infermeria s’ho han de fer mirar i no tenir tanta barra. De fet, no és d’estranyar,
perquè alguns dels seus membres són estómacs agraïts i ara tornen els favor.
Wednesday, November 16, 2011
Scusa ma ti chiamo amore
He rigut com un imbècil amb aquesta pel·lícula de Federico Moccia, realitzada a partir d’un dels seus llibres. Convé riure encara que ho facis amb una peli que sigui cutre. Tot va de la diferència d’edat en les relacions amoroses, l’eterna història de la meva vida. Vint-i-cinc o trenta anys de diferència, són un tobogan brutal que et pot deixar planxat sinó controles.
Tuesday, November 15, 2011
Sunday, November 13, 2011
Friday, November 11, 2011
Mentre em mentalitzo per preparar un
esborrany d’editorial per a LO CAMPUS MÈDIC sobre la propera vaga de metges
convocada per la propera setmana, he vist la pel·lícula “Too Big to Fail”. És un telefilm de la cadena americana per cable
HBO, pel·lícula dirigida per per Curtis Hanson, que tracte sobre la crisi
financera de 2008 i sobre totes les martingales polítiques i financeres en les
que es va decidir a qui rescatar i a qui deixar caure. Com és ben sabut varen
deixar caure a Lehman Brothers amb tot el problema dels préstecs i hipoteques
escombraries etc, etc, que va obrir i visualitzar per a tothom la crisi que
vivim ara intensament a nivell global.
“Massa gran per fer fallida” és el títol
de la pel·lícula, i és també una idea que forma part d’una normativa americana que varen decidir
en aquella època per protegir-se i poder entrar diner públic als bancs en temps
de problemes.
La trama del film es focalitza en les
accions del llavors Secretari del Tresor del Govern USA, Henry Paulson, que el
caracteritza l’actor William Hurt.
Et deixa la pell de gallina adonar-te de
com funciona el poder, ni que sigui en una versió de telefilm de consum popular.
Thursday, November 10, 2011
L’equip professional de LO CAMPUS s’ha incrementat, tota una esperança de futur.
Són els resultats de les tres diferents tandes d’ofertes de treball per a estudiants i per a professionals que havíem convocat públicament.
Juguem fort en gent emprenedora i que ha entès el nostre
projecte cultural, d’associacionisme i de premsa universitària. Estic aspectant
...
Subscribe to:
Posts (Atom)