L’elefant del rei
somriu.
Saturday, May 26, 2012
Friday, May 25, 2012
Feia uns vint minuts que estàvem fent un examen
pràctic-escrit de respiratori en una aula de la Facultat de Medicina de la
Universitat de Lleida, de cop, un senyor, que semblava un professor, entra a l’aula
de manera impetuosa i fa sortir al professor titular de l’assignatura i
responsable de l’examen que s’estava realitzant.
Al cap de deu minuts entra el nostre professor i ens comunica que hem de deixar l’aula i que en grup, amb els fulls d’examen a la mà, ens desplacéssim a una aula de la Facultat d’infermeria, centre que tenim al costat. Cap més explicació. Més de quasi 80 alumnes hem fet el trajecte.
La raó del desplaçament era que un altre professor tenia reservada l’aula que estàvem fent l’examen nosaltres, per començar mitja hora més tard.
Una situació patètica i una falta de respecte brutal a l’estudiantat. Sis persones estaven implicades -cobrant- en la logística d’aquest examen. Bravo !!!
Al cap de deu minuts entra el nostre professor i ens comunica que hem de deixar l’aula i que en grup, amb els fulls d’examen a la mà, ens desplacéssim a una aula de la Facultat d’infermeria, centre que tenim al costat. Cap més explicació. Més de quasi 80 alumnes hem fet el trajecte.
La raó del desplaçament era que un altre professor tenia reservada l’aula que estàvem fent l’examen nosaltres,
Una situació patètica i una falta de respecte brutal a l’estudiantat. Sis persones estaven implicades -cobrant- en la logística d’aquest examen. Bravo !!!
Thursday, May 24, 2012
Sunday, May 20, 2012
Saturday, May 19, 2012
A L'INREVÉS
Ho diré a l'inrevés. Diré la pluja
frenètica d'agost, els peus d'un noi
caragolats al fil del trampolí,
l'agut salt de llebrer que fa l'aroma
dels lilàs a l'abril, la paciència
de l'aranya que escriu la seva fam,
el cos amb quatre cames i dos caps
en un solar gris de crepuscle, el peix
llisquent com un arquet de violí,
el blau i l'or de les nenes en bici,
la set dramàtica del gos, el tall
dels fars de camió en la matinada
pútrida del mercat, els braços fins.
Diré el que em fuig. No diré res de mi.
Da nuces pueris
Gabriel Ferrater
Tuesday, May 15, 2012
15
de maig
És
evident que estic indignat, però em revolta veure una munió “d’indignats” a l’arena
i plaça pública, d’esquena a les reivindicacions nacionals del meu País.
Un
indignat que no reivindica i a més, es posa d’esquena avui de manera militant a
les llibertats catalanes, no és un indignat és un mal parit i un col·laborador
intel·lectual de la repressió.
Alguns
polítics, alguns banquers i alguns indignats són el mateix.
Friday, May 11, 2012
Dilluns que ve, anunciaran el nou Cap d’estudis de la Facultat de Medicina
de la Universitat de Lleida, serà el Dr. Jorge Soler.
Veurem com anirà, almenys serà un metge i tindrà més credibilitat entre una
comunitat de metges / professors que s’han posat d’esquena al Pla de Bolonya,
boicotejant-lo dia sí i dia també.
Hem passat d’un especialista en educació mèdica, per un psiquiatre amb
ganes d’autoritat pública, i ara: a un metge de família. És una llàstima que no
tinguem un especialista en educació superior i d’educació mèdica en un lloc de
tanta responsabilitat. Suposo que ningú s’imaginaria en un hospital un
especialista en cardiologia portant un servei d’otorrino, però a la Facultat
qualsevol potser Cap d’estudis.
Hi ha un conserge prudent i espavilat a la Facultat de l’Arnau, que ho
faria de faula i encara que soni a sorna, segur que ho faria bé.
Wednesday, May 09, 2012
En la recta final d’exàmens
denominats parcials, amb un Pla de Bolonya adulterat, estic perden ja les ganes
de discutir tot el procés d’educació mèdica que fa pena a la Universitat de
Lleida.
La primera corrupció
sempre és la incompetència i d’això en són uns experts.
Els estudiants
haurien de poder portar als professors incompetents, els barruts que no es
preparen res i als gestors dolents, a un hipotètic tribunal de consum sobre
educació superior.
Amagats darrera l’autonomia
universitària, amagats en una universitat pública que paguem tots, hi ha una
casta de corruptes que n’han fet de la docència
una mediocre vida funcionarial.
I els estudiants?
Segueixen de Festa Major.
Tuesday, May 01, 2012
Avui com a data
senyalada de reivindicacions socials, he vist el documental “CHE, un hombre nuevo”. És un
documental sobre la vida d’Ernesto Guevara realitzat pel director argenti
Tristán Bauer.
És un recorregut cinematogràfic
extens, de més de dues hores, que no només ens explica el CHE més íntim, sinó
també el context de lluita internacional. La família del CHE ha aportat molt de
material tant polític com literari, amb imatges molt romàntiques i potents.
Com sempre a mi em frapa veure filmada en directa la
repressió. No puc deixar de pensar en les imatges de la guerra del Vietnam i
com en directe, davant de càmera, maten als presoners. Tot això surt al
documental. Com surt i queda clar, que van matar a comissaria al CHE desprès d’atrapar-lo
a les muntanyes.
No m’estranya gens,
haver llegit amb delit de jove els Diaris del CHE, d’una altra manera avui en
segueixo la manera conseqüent de viure i fer les coses, tot i les múltiples
discrepàncies que puc tenir amb el seu ideari. Encara que n’estic segur que
avui, el CHE criticaria com van les coses a Cuba: Un heterodox social sempre
defensa la llibertat.
Thursday, April 26, 2012
S’està
celebrant la Festa Major dels estudiants de la Universitat de Lleida (UdL). Nosaltres,
la gent de LO CAMPUS, havíem denunciat que no es podien gastar 10.000 euros (deu
mil euros) en una festa, en una farra
d’estudiants. Doncs, s’han gastat 15.000 euros (quinze mil euros).
I
ara que fem?
Els
fotem a parir, els hi expliquem que és un temps de crisi i retallades ?
Que
fem?
El
pitjor de tot, és que els organitzadors o sigui el Consell de l’Estudiantat de
la UdL troba normal la despesa. I això que a la UdL no hi ha ni un fotut fons
per ajudar als estudiants.
Tot
plegat no és una obscenitat de pijos?
Wednesday, April 25, 2012
Saturday, April 21, 2012
Wednesday, April 18, 2012
Tots els que hem estat responsables de
comunicació institucional i política de governs, politics i entitats flippem del bon treball de la Casa Real Española en com han estructurat
professionalment, les disculpes del Rei Juan
Carlos per la seva cacera d’elefants.
Ha estat perfecte l’escenografia i el
contingut. Com la manera de trametre el missatge, que ha estat gravat en
diferit a traves d’una sola televisió per controlar la gravació, sinó sortia bé
a la primera. Desprès s’han distribuït les imatges a tothom.
Les onze paraules triades pels tècnics i
dites pel Rei, han estat ben travades: “Lo
siento mucho. Me he equivocado y no volverá a ocurrir”.
Fer-ho bé en tècniques de comunicació no
vol dir ni que el protagonista, ni que la seva conducta tinguin valors morals,
ni ètics i sobretot ni legitimitat permanent.
Cap responsable de comunicació, ni que
sigui de primera divisió, podrà resoldre la decadència pública que estem
assistint de la Monarquia Española.
Monday, April 16, 2012
L’Oriol ha mort a Israel
Tant se val
si es deia Josep-Lluís en català, Yair en hebreu que vol dir “que il·lumina”, per
a mi sempre serà l’Oriol, el nom de guerra que tenia en el Front Nacional de
Catalunya.
Acaba de
morir un amic que un dia em va escriure que tenia un càncer terminal d’estómac
i que calia que ens veiéssim. Fa uns dies, el seu silenci a traves de les
tecnologies de la comunicació, em va posar sobre avis que estava passant alguna
cosa. Avui ja és públic el seu traspàs.
Ha mort un
patriota català, marcat per uns esdeveniments molts durs d’acció directa, però
que emmascaren una altra realitat molt més forta i potent. La d’un jove que als
disset anys, en plena dictadura franquista, es va “enrolar” a una aventura política
de lluita per les llibertats. Una acció de servei, carregada de moral i ètica.
Carregada d’il·lusió i projectes.
Varem coincidir
molt, varen discrepar molt, com també en la seva etapa de militància jueva sobre
el paper d’Israel, però varem compartir la passió a la vida, a la llibertat, a
reconstruir País, a fer nació, a fer cultura catalana.
Quanta por i
quanta satisfacció de feina ben feta, quan de sacrifici per crear organització política
i social. Quan recuperem de veritat la memòria històrica de l’independentisme
català, es veurà com l’Oriol i centenars d’Oriols amb una generositat immensa,
varen picar pedra de veritat, -de la que perdura-, en el camí que ens ha portat
a l’independentisme social d’avui.
Treballant
per una Israel més justa, a traves d’un petit partit defensor de les llibertats
civils, l’Oriol mar enllà, continuava exercint de Front. Perquè qui ha estat de
l’històric Front Nacional de Catalunya, ho és tota la vida.
L’Oriol símbol
de la sisena generació del Front, ens deixa una vida de lleialtat personal i col·lectiva.
Com sempre el seguirem estimant.
Monday, April 09, 2012
Tuesday, March 27, 2012
Friday, March 23, 2012
Estar cada dia rodejat de companys i
sobretot companyes joves, en un context universitari, em fa aprendre coses,
diem-ne de “vida acadèmica”. Avui he après que per un estudiant de medicina,
que vol ser metge a tota costa, li és igual la logística del seu aprenentatge.
El que és l’estructura formativa o dit en llenguatge més tècnic: el pla
pedagògic i didàctica de l’Aula, no els
interessa. En realitat el que volen és “continguts” i “continguts”, “coneixements”
i “coneixements”, subministrats a l’engròs. Tota una promoció, o potser dues,
es perdran la revolució de Bolonya. Tenim mala sort de no trobar un professor o
grup de professors, que ens facin apassionar a tots, amb materials nous i tècniques
didàctiques d’última generació en educació mèdica.
Tuesday, March 20, 2012
Saturday, March 17, 2012
Friday, March 16, 2012
No sé si em sento més segur o més pertorbat,
però que un “Equip de Resposta a Incidents” d’un organisme públic denominat “Centre de
Seguretat de la informació de Catalunya”, t’avisi que un dels teus Webs ha
estat atacat introduint-hi un codi maliciós, m’ha deixat sorprès. D’entrada el
propi avis fet via Internet, he pensat que formava part de l’engany.
Però un cop identificat “l’Equip de
Resposta” i que tot era autèntic i seriós, he hagut de posar mans a l’obra per
resoldre el problema. Problema que és d’àmplia envergadura i amb ramificacions,
com és veu a l’imatge adjunta.
Mira per on: a Catalunya i a Internet
tenim qui ens vigila i qui ens protegeix. Aquests “rastrejadors oficials” sé
suposa que són “els bons”, però no deixa d’ésser insòlit i pertorbador, encara que sembla que útil.
Subscribe to:
Posts (Atom)