diumenge, d’abril 27, 2014








Quina brutal violinista avui a l’Auditori de Barcelona !!!

Janine Jansen amb el Concert per a violí i orquestra de Txaikovski, acompanyada per l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, ha estat extraordinària.

Un autèntic tsunami d’autèntica i sentida música.

dimecres, d’abril 23, 2014


Bon Sant Jordi a tothom !!!

Per a la família de LO CAMPUS, des d’avui “el periòdic universitari de Catalunya”, és un gran dia: estem als quioscos de les Terres de Lleida i Aran. Ni més ni menys, que el punt zero per estendre la publicació a tot Catalunya.

Simbòlicament és com tenir entre mans un tros de marbre de Carrara -(estret de la cantera de la Toscana de la fotografia)-, tot preparat per esculpir una bona peça. Tot un tros de marbre d’una enorme blancor, gairebé sense vetes i amb un gra de fi aspecte farinós. Tota una meravella.

dilluns, d’abril 21, 2014


Em sembla que al final sóc feliç. Potser he aconseguit un equilibri que ni jo no me’n sé avenir. Em manca de tot, sobretot “més diners, sexe i rock & roll”, però al final sóc jo qui marca els objectius, jo poso la mida i el secret és gratificar-te pas a pas o millor dit: de petits passos a petits passos.

Poques coses ja em posen nerviós. M’agrada amb responsabilitat i sang fred donar suport vital bàsic i desfibril·lar a un pacient en crisis.  Però encara  m’agrada més interpel·lar a un pacient, a traves de la paraula i recorre conjuntament al seu laberint mental.

Comença un trimestre brutal. A 200 dies de la consulta, tenim una feina immensa. A més aquest Sant Jordi serà el tret de sortida perquè la nostra publicació  LO CAMPUS faci el salt als quioscos i el més enorme, serà el primer pas per estendre la publicació per a tot Catalunya, serà o és ja, “el periòdic universitari de Catalunya”. S’ha acabat quedar-nos en “provincianismes” i a tot caldrà donar-los-hi els continguts globals i interrelacionats. Serà una passada

dimarts, d’abril 08, 2014


Després del debat al Congrés de Madrid sobre el Dret a Decidir, ja no queda marge. Ni dreta, ni esquerra espanyola. Necessitem respirar amb i en llibertat. Potser hem de canviar de ritme.




En la mort ahir de Josep Maria Subirachs: “Matèria-Forma”, 1982. Un escultor que em va marca la meva joventut.

dilluns, de març 31, 2014

                               Seguim provocant opinió ....


Al Blog de LO CAMPUS ... CLICAR AQUÍ

diumenge, de març 16, 2014

“... l’amor és un jardí, sinó aprecies la seva fragància, no entris en el jardí ...”

Rumi, poeta persa del segle XIII

dissabte, de març 15, 2014


dijous, de març 06, 2014


diumenge, de març 02, 2014


Ja tenim en marxa la distribució del número 2 del petit Quinzenal Digital d’Opinió per a estudiants de la Universitat de Lleida: “LO CAMPUS 2.0”. Com sempre la difusió i la distribució de les publicacions és el més llarg, car i complicat de tot el procés. Tant complicat és per a nosaltres, que tres dies abans de la data que indica cada número, sigui de la publicació que sigui, ja en començament la distribució tant si és per camió, com per internet.

Ara nosaltres modestament “trafiquem” amb idees i sembla que molesta més, que si només ho fem amb informació. Un context universitari que li fa por les idees, és un context de buròcrates que només tenen la universitat com a menjadora. Una colla de fonamentalistes que en comptes d’innovar la universitat pública l’acabaran d’ensorrar. El més insòlit és aquesta “esquerra caviar de província” que ha perdut el nord i se li està desintegrant el partit polític que abans els mantenia, ara ho fa la nostra universitat. Aquests són els pitjors i encara ens donen lliçons.

La única “lliçó” que ens podrien donar és com s’ho fan, sent tant dolents com a gestors i intel·lectuals, i en canvi són uns lleons grimpants que com una lapa pugen i s’aferren a un càrrec –ara universitari- i sobreviuen i ningú els hi diu que el “rei va nu”. Aquests “genis de la misèria” per a mi són una incògnita i em desconcerten.

dissabte, de març 01, 2014



"A Late Quartet".  Una emotiva pel·lícula en la que se m’hi combinava tot : música clàssica, instruments de corda, violoncel, sales de concert, malaltia neurològica en aquest cas el Parkinson, fer-se gran, estimació, estimació de la joventut femenina, el pèndol de la conducta jove, estimació dels que van cap a la tercera edat, la maternitat, record d’estimats difunts, gelosia, lideratge, construcció de grup, obsessió a la perfecció, New York -llàstima que no era Londres-, la neu .... i l’actor Philip Seymour, que tot just acaba de morir de manera tràgica.

Una bona ració d’emotivitat per a una tarda de dissabte, d’una pel·lícula molt senzilla, però carregada de simbolismes en un context d’alta cultura musical, exercida d’una manera natural i creativa.

dijous, de febrer 20, 2014


Per segona vegada des de LO CAMPUS intento apropar-me als cristians de Lleida. Busco sempre la pluralitat i perquè passi ho haig de forçar, trucant a uns i altres, a blancs i negres, perquè opinin i polemitzin, si cal. LO CAMPUS no juga a cap lliga religiosa, només som plataforma de llibertat perquè tothom opini. Però no senyor, no hi ha manera: ni IREL, ni el Bisbat, ni l’Assemblea Diocesana de Lleida, ni el SAFOR, ni la Pastoral de Joves, ni la bíblia en vers, ningú avui a Lleida pot escriure un article amb criteri renovador sobre l’actual Papa Francesc, perquè no entenen res sobre aquest Papa. Inútils per explicar res de les Jornades de Joventut al Brasil amb el Papa, que ja s’han fet. Jo m’ho llegit tot, molts i molts discurs del Papa al Brasil, aquí ningú a llegit res.

Després de centenars d’anys d’aguantar l’Església, criticar-la pel seu màrqueting o apostolat barroer, no és que sigui injust, sinó que no és veritat que no els hi funcioni. Però a Lleida s’ho han de fer mirar.

I un altre aspecte : si en una revista un anti-avortista, no pot publicar al costat d’un text d’un pro-avortista -simplificant les denominacions-, no és que s’ho facin mirar, definitivament no entenen la pluralitat. Seguiré treballant....


FOTOGRAFIA: un dels meus herois de petit, l’Abat Escarré.

dimecres, de febrer 19, 2014


Ja he tornat presencialment a la Facultat de Medicina.

Com sempre un desastre organitzatiu: Assignatures sense programa oficial. Assignatures que no es poden seguir a l’Aula per part de molts estudiants, perquè a la mateixa hora el servei de l’hospital et fa estar a la sala per seguir unes pràctiques. Classes anul·lades només començar el semestre. Seminaris anul·lats. Cap avís oficial dels canvis i com a conseqüència: grups d’estudiants esperant i perden el temps. Programes i horaris en el Campus Virtual de l’estudiantat que no són vàlids, perquè directament el professor ho canvia i ho comunica a la seva hora de classe, sense formalitzar-ho enlloc. Aules bloquejades per professors que saben que no faran la classe, però no ho comuniquen. Conserges amb cara de pòquer, perquè els seus papers diuen una cosa i la realitat és un altra...... Com veieu misèries, però són les petites coses que donen l’autèntica qualitat del dia a dia en docència. I en un projecte educatiu d’avaluació continuada: la planificació i el donar seguretat a l’estudiant és fonamental.

Quina barra dir que avui no hi ha problemes de planificació docent a la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida !!! 

dilluns, de febrer 17, 2014


Comencem una nova i petita aventura:  el nou quinzenal digital “LO CAMPUS 2.0”. Servirà per distribuir opinió, fonamentalment entre els 9.561 estudiants de la Universitat de Lleida. Tothom ho rep al seu compte.

A partir d’ara s’ha de començar a treballar pel “LO CAMPUS audiovisual” que no vol dir posar-hi vídeos, que ja fem, sinó elaborar tot el producte editorial informatiu i d’opinió a partir de la imatge i el so.

Encara no hem pogut atrapar totalment la dinàmica jove, però arribarà un dia que estarem a dues passes endavant i llavors ja marcarem tendència. Estar al dia de tot, és un enorme al·licient, llàstima que la nostra docència universitària no té aquest neguit d’atrapar l’atenció jove, utilitzant les seves pròpies armes comunicatives.

RECOMENACIÓ: En comptes d’un Prozac, inventa't una nova publicació (o el que sigui, però creatiu), perquè encara et farà més efecte positiu i d’optimisme.

divendres, de febrer 14, 2014


dijous, de febrer 13, 2014

Funcionar com un vidu, 
cada dia se’n fa més difícil.


dissabte, de febrer 01, 2014

L’escultor Jaume Plensa ha “plantat” un conjunt d’escultures a Andorra la Vella. Encara no les he vist en directa, però segur que han de fer goig: mirant cap amunt i ara fent molt de fred, se’t deuen presentar majestuoses i tu et fas petit, petit. Una genial interrelació de l’escultura i del qui la gaudeix pels sentits. El context de les muntanyes ha de ser important.

A mi Plensa m’agrada i sobretot m’agradaven les seves primeres escultures de joventut de ferro colat, potents i descarades. Tot molt de forn i foc a alta potència. Ara hi ha més filigrana i tendresa. Si observeu l’escultor, la figura i el to de l’escultor, sembla un artesà medieval, tranquil i trempat o sigui del poble. (Ves a saber si en privat és un repel·lent progre caviar ...).

El meu fill Marc, construint amb sensibilitat la memòria andorrana, a través d’Alca Films, n’ha fet un vídeo que us penjo:


dimarts, de gener 28, 2014


Segurament aquest és el projecte que em fa més il·lusió ara. (Si és que em fa il·lusió alguna cosa).

Però necessito trobar la complicitat d’algun metge o grup de metges militants de la difusió de la salut i a més les farmacèutiques que vulguin invertir. Malgrat el que diguin, avui l’administració pública no és útil per accions d’emprenedoria, encara que m’agradaria pensar que de les Facultats de Medicina i la d’infermeria en podem treure algun suport.

Com sempre, tot depèn de la bona química del grup que vol potenciar alguna idea o activitat. Encara que això és la jungla i tothom, ben atrinxerat, va a la seva a nivell particular.

dissabte, de gener 25, 2014


Gràcies pels e-mails rebuts preguntant perquè no escric fa dies al blog. Doncs tot és molt domèstic: no m’he pogut recuperar de les Festes de Nadal i una patologia anomenada Síndrome de Parsonage Turner m’ha fet la guitza. O sigui, pura misèria.

D’aquí dues setmanes m’incorporo novament a la Facultat de Medicina i això serà un tobogan de competitivitat brutal, espero sobreviure. Llavors escriuré més al blog, perquè el neguit col·lectiu a mi em porta a la reflexió pública.

dissabte, de gener 04, 2014


Avui és el meu aniversari i també comença una nova etapa de projecció a LO CAMPUS.

Estem en un moment de gir radical de la publicació: la versió paper serà una revista de pagament als quioscos, llibreries i altres botigues i s’orienta com una  “Revista per a tothom sobre LLEIDA, ciutat universitària”.

Més que mai serà una publicació orientada tant a la ciutadania de la capital lleidatana com a la comunitat universitària, explicant i analitzant que passa als barris i a la Universitat de Lleida. Tota una mescla de premsa universitària i local.

Aquest és el meu personal regal d’aniversari i amb més força que mai: ça commence aujourd'hui, avui comença tot i que comenci la funció ...

divendres, de desembre 27, 2013