dijous, de maig 09, 2024

“Càpsules de Memòria Democràtica”

 

MEMÒRIES entre porucs i fatxes



Ja vaig explicar quan reiniciava aquest blog, que vaig començar fa vint-i-un anys, el desesperant que era no poder potenciar amb força tota la Memòria de l’independentisme perquè senzillament ningú, de veritat, està per la feina. Per altra banda, els “historiadors oficials”, d’un color o d’un altre, no incorporen les notes memorialístiques en les seves anàlisis històriques. No renoven res, òbviament primer contrastant-ho tot, però cal renovar.

Personalment, fa molt de temps hauria d’haver fet un “Isabel-Clara Simó“, que consisteix anar tancant totes les activitats intel·lectuals col·lectives en les que participes i anar a fer la teva obra, construir la pròpia línia creativa i donar-la a conèixer signant tu.

La “Simó” va deixar la interessant revista CANIGÓ que editava amb el seu marit, va deixar moltes col·laboracions disperses de premsa i va començar a escriure sense aturador la seva pròpia obra novel·lística.

Però a mi em va, mobilitzar gent, involucrar-los en tota mena d’activitats que portin a “l’elefant”  o sigui a la qüestió nacional catalana, la cultura i la llengua. També, des de fa poquet m’agrada participar modestament en la construcció de la Memòria Democràtica.

I he canviat de tècnica memorialística, que consisteix en aportar dades inèdites, no només vivencials i d’opinió, sinó dades “objectives” com numèriques, estretes d’enormes caixes meves amb arxius personals, que tinc dispersos per tot el país en cases de familiars i amigues. Sobretot amigues.

Un exemple d’aquesta nova manera de fer, és la meva nova sèrie  Càpsules de Memòria Democràtica de JRCC” començant amb l’article Els ORADORS del Míting de l'Onze de Setembre de 1976 a Sant Boi text que vaig publicar aquest abril passat, al blog del MEMORIAL Joan Cornudella – Joan Colomines.

Aquest article s’ha de llegir amb calma i s’ha de referenciar, perquè contradiu tesis sobre el famós Míting, com fa per exemple l’historiador Txema Castiella amb el seu llibre “El Guti. L’optimisme de la voluntat” (2020, Edicions 62).

Un altre exemple de canvi meu memorialístic és muntar definitivament el potent TALLER “Memòria Democràtica de l’Art i la Cultura: la Lluita Unitària Antifranquista”, que l’Escola per l’Art i la Cultura de la Diputació de Tarragona ha tingut por de programar. Precisament unes Institucions infectades i viciades pel monument del franquisme de l’Ebre que tenim a Tortosa.

Aquest Taller molt treballat, l’hauré de muntar privadament amb la col·laboració de tres biblioteques municipals diferents de les Terres de l’Ebre. Aprofitant haver ja fet amb una d’aquestes biblioteques, un acte públic sobre ensenyament, participant directius i gestors de sis escoles i un institut de les Terres de l’Ebre.

Fer Memòria Democràtica, escrivint-la o divulgant-la, per alguns és matèria de risc. I aquests porucs són els demòcrates, ara imagineu com són els fatxes de l’Ebre.

 

+++

 

IMATGE: Escultura del projecte “Mujer o árbol” (2017) de la gallega Carla Souto.