dimecres, d’octubre 29, 2003
NO ALS BLOCS ELECTORALS
Quan fa més de vint anys que es va donar per acabada la transició política, encara queden alguns obstacles que limiten la qualitat del sistema democràtic en què vivim.
Un dels més evidents és la intervenció dels partits polítics en els mitjans de comunicació públics, un fet que genera disfuncions cada cop més difícils de suportar, no només pels periodistes que hi treballem, sinó, també, per la societat, que, al capdavall es la destinatària de la nostra feina.
Això ha generat un fenomen inèdit a Europa: Els BLOCS ELECTORALS. Un espai “informatiu” en què els partits polítics acorden pel seu compte quin és l’ordre i la durada de la informació política que s’emet durant els quinze dies de campanya electoral que sovint cau en l’aberració periodística.
Volem constatar que els BLOCS ELECTORALS només responen a la necessitat dels partits polítics en la mesura que és l‘única fórmula de consens possible per resoldre la seva desconfiança mútua - accentuada en èpoques electorals -, però en cap cas respon a criteris professionals
Els periodistes dels mitjans públics de Catalunya rebutgem aquesta pràctica, impròpia d’una democràcia consolidada. Volem que quedi clar que els polítics no han d’intervenir en decisions professionals i els emplacem a començar a demostrar, amb fets, que ells també treballen per uns mitjans públics imparcials i de qualitat.
En aquest sentit, insistim en la proposta que recull el document “Per la reforma dels mitjans de comunicació públics” elaborat pel Col.legi de Periodistes de Catalunya, que reclama reformes legislatives per garantir la independència política dels mitjans públics a Catalunya i a Espanya.
Barcelona, 29 d’octubre de 2003
Comité Profesional de TVC
Comité Profesional de Catalunya Ràdio
Comité d’Empresa de TVE
Comité d’Empresa de RNE
Comité d’Empresa de COM Ràdio
Comité d’Empresa de BTV
Redacció de TV L’Hospitalet
Quan fa més de vint anys que es va donar per acabada la transició política, encara queden alguns obstacles que limiten la qualitat del sistema democràtic en què vivim.
Un dels més evidents és la intervenció dels partits polítics en els mitjans de comunicació públics, un fet que genera disfuncions cada cop més difícils de suportar, no només pels periodistes que hi treballem, sinó, també, per la societat, que, al capdavall es la destinatària de la nostra feina.
Això ha generat un fenomen inèdit a Europa: Els BLOCS ELECTORALS. Un espai “informatiu” en què els partits polítics acorden pel seu compte quin és l’ordre i la durada de la informació política que s’emet durant els quinze dies de campanya electoral que sovint cau en l’aberració periodística.
Volem constatar que els BLOCS ELECTORALS només responen a la necessitat dels partits polítics en la mesura que és l‘única fórmula de consens possible per resoldre la seva desconfiança mútua - accentuada en èpoques electorals -, però en cap cas respon a criteris professionals
Els periodistes dels mitjans públics de Catalunya rebutgem aquesta pràctica, impròpia d’una democràcia consolidada. Volem que quedi clar que els polítics no han d’intervenir en decisions professionals i els emplacem a començar a demostrar, amb fets, que ells també treballen per uns mitjans públics imparcials i de qualitat.
En aquest sentit, insistim en la proposta que recull el document “Per la reforma dels mitjans de comunicació públics” elaborat pel Col.legi de Periodistes de Catalunya, que reclama reformes legislatives per garantir la independència política dels mitjans públics a Catalunya i a Espanya.
Barcelona, 29 d’octubre de 2003
Comité Profesional de TVC
Comité Profesional de Catalunya Ràdio
Comité d’Empresa de TVE
Comité d’Empresa de RNE
Comité d’Empresa de COM Ràdio
Comité d’Empresa de BTV
Redacció de TV L’Hospitalet
dimarts, d’octubre 28, 2003
L'anunci de Pasqual Maragall en aquest Diari Cívic
Algun lector ha quedat estorat de veure com un anunci electoral de Pasqual Maragall apareixia en aquest Diari personal. La veritat és que jo també, però penso que tant se val, sempre és millor conèixer a l'adversari. O sigui, benvingut a casa Senyor Maragall!, encara que hagi estat per la porta del darrera i sense prèvia invitació.
Que ha passat?. Simplement que la barra de dalt d'aquesta web, és un espai d'anuncis que jo no controlo i que a traves del cercador Google, és va renovant cada vegada que un lector entra a la web del Diari. La renovació és dins una roda d'anuncis pagats.
Suportar els anuncis és una condició prèvia i impossible de salvar, perquè els serveis de la web, en què hi ha aquest Diari Cívic, són gratuïts.
Aquest servei, anomenat Blogger, fou creat i fins fa poc ofert, per una petita empresa de Sant Francisco a Califòrnia, anomenada Pyra Labs. Fou a ells, que vaig fer els tractes per instal·lar el meu Diari. Fa pocs mesos l'empresa del cercador Google va comprar Pyra Labs i ara tot s'està renovant. Els anuncis, però, segueixen sortint cada vegada.
Els anuncis que surten canvien, segons l'Estat o la nació des d'on és fa la consulta. L'ordinador i diem-ne la seva "matricula" delata on ets fent la consulta i Google s'encarrega d'oferir-te els anuncis que tenen contractats amb l'especificació de l'àrea territorial que s'havien d'oferir. Tot plegat és un servei de Google que anomenen Ad Words Google . Un servei increïble, de pagament, per anunciar Webs.
Maragall i els seus tenen contractat aquest servei. El més bo és que el servei ofereix que l'anunci aparegui, quan surten unes paraules en les recerques dels lectors, que tu has triat. Doncs, el senyor Maragall deu haver triat paraules dins de l'arc del catalanisme per aconseguir "peix" electoral i és clar el meu Diari personal en deu anar ple d'aquest vocabulari. Per això tenim a casa, entre cap i coll, el Senyor Maragall i el seu intermitent anunci.
Però un secret, per qui vulgui fer la guitza a Maragall, d'una forma simpàtica. El servei que ha contractat, a part de pagar una quantitat inicial, paga una altra quantitat cada vegada que algú clica el seu anunci. Doncs, fem perdre uns quants euros de les arques dels socialistes i cliqueu i cliqueu,... moltes vegades el seu anunci, així hauran de pagar. (Recordeu que l'anunci apareix a la Barra de dalt i no sempre surt).
En unes de les clicades, realment mireu l'univers Maragall i al·lucinareu, però val la pena veure-ho. Això no vol dir que el voteu desprès, simplement coneixereu com uns altres compatriotes s'expressen. Bon profit!.
Algun lector ha quedat estorat de veure com un anunci electoral de Pasqual Maragall apareixia en aquest Diari personal. La veritat és que jo també, però penso que tant se val, sempre és millor conèixer a l'adversari. O sigui, benvingut a casa Senyor Maragall!, encara que hagi estat per la porta del darrera i sense prèvia invitació.
Que ha passat?. Simplement que la barra de dalt d'aquesta web, és un espai d'anuncis que jo no controlo i que a traves del cercador Google, és va renovant cada vegada que un lector entra a la web del Diari. La renovació és dins una roda d'anuncis pagats.
Suportar els anuncis és una condició prèvia i impossible de salvar, perquè els serveis de la web, en què hi ha aquest Diari Cívic, són gratuïts.
Aquest servei, anomenat Blogger, fou creat i fins fa poc ofert, per una petita empresa de Sant Francisco a Califòrnia, anomenada Pyra Labs. Fou a ells, que vaig fer els tractes per instal·lar el meu Diari. Fa pocs mesos l'empresa del cercador Google va comprar Pyra Labs i ara tot s'està renovant. Els anuncis, però, segueixen sortint cada vegada.
Els anuncis que surten canvien, segons l'Estat o la nació des d'on és fa la consulta. L'ordinador i diem-ne la seva "matricula" delata on ets fent la consulta i Google s'encarrega d'oferir-te els anuncis que tenen contractats amb l'especificació de l'àrea territorial que s'havien d'oferir. Tot plegat és un servei de Google que anomenen Ad Words Google . Un servei increïble, de pagament, per anunciar Webs.
Maragall i els seus tenen contractat aquest servei. El més bo és que el servei ofereix que l'anunci aparegui, quan surten unes paraules en les recerques dels lectors, que tu has triat. Doncs, el senyor Maragall deu haver triat paraules dins de l'arc del catalanisme per aconseguir "peix" electoral i és clar el meu Diari personal en deu anar ple d'aquest vocabulari. Per això tenim a casa, entre cap i coll, el Senyor Maragall i el seu intermitent anunci.
Però un secret, per qui vulgui fer la guitza a Maragall, d'una forma simpàtica. El servei que ha contractat, a part de pagar una quantitat inicial, paga una altra quantitat cada vegada que algú clica el seu anunci. Doncs, fem perdre uns quants euros de les arques dels socialistes i cliqueu i cliqueu,... moltes vegades el seu anunci, així hauran de pagar. (Recordeu que l'anunci apareix a la Barra de dalt i no sempre surt).
En unes de les clicades, realment mireu l'univers Maragall i al·lucinareu, però val la pena veure-ho. Això no vol dir que el voteu desprès, simplement coneixereu com uns altres compatriotes s'expressen. Bon profit!.
dilluns, d’octubre 27, 2003
dissabte, d’octubre 25, 2003
Dona'm la mà de Joan Salvat-Papasseit 
Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.
Dóna'm la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.
Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.
Dóna'm la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.
Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
dijous, d’octubre 23, 2003
Diari d'un Senior a la UOC (4)
Penjat de la UOC
Des de fa almenys 21 hores, i mentre escric això encarà continua, a la Universitat Oberta de Catalunya ha quedat penjat o caigut o com tècnicament és digui, tot el seu sistema informàtic i no podem accedir al intranet del Campus. És més greu del que algú és pugui imaginar i sobretot és una sensació psicològica de quedar perdut. Si tens la mala sort de tenir material en llocs del Campus, no pots seguir treballant i si tenies problemes de comprensió o et faltava tens per fer les famoses PAC o sigui les Proves d'avaluació continuada, llavors estàs desesperat.
Ara centenars d'alumnes canviem l'ordinador i trunquem a un telèfon 902 de la Universitat per preguntar que passa i per sentir que et diuen que és Telefónica la culpable, però jo quan m'he llevat, desprès d'haver fet un horari complert de nit per estudiar i treballar, directament he buscat les publicacions digitals catalanes per veure si deien que passava a la UOC, i res de res. Una parada tant important d'un Campus de mes 40.000 persones no en parlava ningú, desprès d'haver passat una tarda, una nit i un mati, alguna cosa no rutlla en aquesta premsa digital. Ni tan sola un diari com el Mundo, que sempre critico per espanyolista, però que té el millor servei digital de tot el mercat de la península, recollia res. He anat a les agencies periodístiques i tampoc. No deu ésser noticia, en canvi si que ho són moltes collonades i anècdotes que ens serveixen la premsa digital tot i que alguna està especialitzada en tecnologia i universitat.
D'un problema de la UOC -i no només de Telefónica- n'he descobert un altre, la falta de reflexes de la premsa digital catalana, alguna d'aquesta premsa avui fent l'agost i els autistes polítics, per tenir els comptes del treball informàtic de les múltiples webs i altres "virgaries" informàtiques dels partits polítics.
Penjat de la UOC
Des de fa almenys 21 hores, i mentre escric això encarà continua, a la Universitat Oberta de Catalunya ha quedat penjat o caigut o com tècnicament és digui, tot el seu sistema informàtic i no podem accedir al intranet del Campus. És més greu del que algú és pugui imaginar i sobretot és una sensació psicològica de quedar perdut. Si tens la mala sort de tenir material en llocs del Campus, no pots seguir treballant i si tenies problemes de comprensió o et faltava tens per fer les famoses PAC o sigui les Proves d'avaluació continuada, llavors estàs desesperat.
Ara centenars d'alumnes canviem l'ordinador i trunquem a un telèfon 902 de la Universitat per preguntar que passa i per sentir que et diuen que és Telefónica la culpable, però jo quan m'he llevat, desprès d'haver fet un horari complert de nit per estudiar i treballar, directament he buscat les publicacions digitals catalanes per veure si deien que passava a la UOC, i res de res. Una parada tant important d'un Campus de mes 40.000 persones no en parlava ningú, desprès d'haver passat una tarda, una nit i un mati, alguna cosa no rutlla en aquesta premsa digital. Ni tan sola un diari com el Mundo, que sempre critico per espanyolista, però que té el millor servei digital de tot el mercat de la península, recollia res. He anat a les agencies periodístiques i tampoc. No deu ésser noticia, en canvi si que ho són moltes collonades i anècdotes que ens serveixen la premsa digital tot i que alguna està especialitzada en tecnologia i universitat.
D'un problema de la UOC -i no només de Telefónica- n'he descobert un altre, la falta de reflexes de la premsa digital catalana, alguna d'aquesta premsa avui fent l'agost i els autistes polítics, per tenir els comptes del treball informàtic de les múltiples webs i altres "virgaries" informàtiques dels partits polítics.
dimecres, d’octubre 22, 2003
Cançó de capvespre de Salvador Espriu
S'enduien veus d'infants
el sol que jo mirava.
Tota la llum d'estiu
se'm feia enyor de somni.
El rellotge, al blanc mur,
diu com se'n va la tarda.
S'encalma un vent suau
pels camins del capvespre.
Potser demà vindran
encara lentes hores
de claror per als ulls
d'aquest esguard tan àvid.
Però ara és la nit.
I he quedat solitari
a la casa dels morts
que només jo recordo.
(1963/1966)
Versió musicada i cantada per Raimon de la "Cançons de la roda del temps" (1966).
Evening song
Children's voices took away
the sun I was looking at.
All the summer light
made me long for a dream.
The clock, on the white wall,
tells how the afternoon passes.
A soft wind slackens
along the evening paths.
Perhaps tomorrow will come
still slow hours
of light for the eyes
of this eager look.
But now it is night;
I am lonely
in the house of the dead
which only I remember.
(1963/1966) Translated: Angela Buxton
Aquest és el poema de Salvador Espriu que Raimon va cantar en directe a l'homenatge ciutadà a Manuel Vázquez Montalbán, que ahir és va fer a la Universitat de Barcelona.
dimarts, d’octubre 21, 2003
Isamu Noguchi
The Roar, 1966, white arni marble.
Diari d'un Senior a la UOC (3)
Aquesta és la meva primera desil·lusió a la Universitat Oberta de Catalunya, en els estudis de la "Mineria de Dades" i també la meva reflexió en un Fòrum d'aquesta assignatura. (Les PACs són les proves d'avaluació continuada):
Tema: Reflexió
"Només voldria fer una reflexió per a tots, i també pels consultors.
En la PAC-2, i en general, tal com s'orienta el curs està pensar com
un curs presencial i per estudiants full time.
No és cert que podem estudiar al nostre ritme i és impossible consultar la Biblioteca a
temps per cada PAC, i si un consultor parla d'un llibre, per aclarir coses, com si tinguéssim la biblioteca al costat de l'Aula, la cosa dels estudis a distancia és desnaturalitza.
A més, hi ha hagut un desajustament enorme entre els que venim per
InterCampus i els que ja són de la "casa" i tenen tots els canals
oberts i sabent com funciona tot.
Si només si sóc jo el problema, llavors callo i endavant." jrcc
dilluns, d’octubre 20, 2003
dissabte, d’octubre 18, 2003
Aquesta és l'adreça a internet per poder llegir complet el document (amb PDF), "Condicions de l'empresonament a Catalunya. Informe General 2003" elaborat per l'Oservatori del sistema penal i els drets humans de la Universitat de Barcelona:
http://www.ub.es/ospdh/investigaciones/invest/informe.PDF
http://www.ub.es/ospdh/investigaciones/invest/informe.PDF
divendres, d’octubre 17, 2003
Presons Catalanes
Mentre estic treballant la redacció d'un Informe turístic del Regne Unit, del que en sóc consultor i redactor, no em puc treure del cap l'Informe de la Universitat de Barcelona sobre les presons catalanes.
L'Observatori del Sistema Penal i dels Drets Humans de la Universitat de Barcelona ha publicat i presentat en públic un informe aterrador sobre les nostres presons.
El rector de la Universitat, Joan Tugores ha prologat l'informe.
El Report són 175 punts que fonamentalment denuncien la saturació dels centres penitenciaris, les seves males condicions sanitàries, l'existència de maltractaments i tortures, i l'existència d'una espècie de màfia de centredreta -militant i activa, a més de repressiva- entre els funcionaris de les presons.
La Generalitat de Catalunya a traves de Ramon Parés, secretari de Serveis Penitenciaris, diu que l'informe no és veritat.
Que no és veritat?
Que portin els redactors de l'Informe al jutjat, inclòs el Rector.
Perquè no ho fan?. Perquè hi ha veritat. Quanta? No ho sé.
Però, per un tema tant dramàtic i delicat com aquest, ha de donar la cara Artur Mas.
Tot plegat quina vergonya!. La Generalitat ha tingut molt de temps per arreglar les presons.
Sincerament, em cau la cara de vergonya i tinc vergonya per aquests responsables polítics tant poc sensibles en temes socials com aquests.
Mentre estic treballant la redacció d'un Informe turístic del Regne Unit, del que en sóc consultor i redactor, no em puc treure del cap l'Informe de la Universitat de Barcelona sobre les presons catalanes.
L'Observatori del Sistema Penal i dels Drets Humans de la Universitat de Barcelona ha publicat i presentat en públic un informe aterrador sobre les nostres presons.
El rector de la Universitat, Joan Tugores ha prologat l'informe.
El Report són 175 punts que fonamentalment denuncien la saturació dels centres penitenciaris, les seves males condicions sanitàries, l'existència de maltractaments i tortures, i l'existència d'una espècie de màfia de centredreta -militant i activa, a més de repressiva- entre els funcionaris de les presons.
La Generalitat de Catalunya a traves de Ramon Parés, secretari de Serveis Penitenciaris, diu que l'informe no és veritat.
Que no és veritat?
Que portin els redactors de l'Informe al jutjat, inclòs el Rector.
Perquè no ho fan?. Perquè hi ha veritat. Quanta? No ho sé.
Però, per un tema tant dramàtic i delicat com aquest, ha de donar la cara Artur Mas.
Tot plegat quina vergonya!. La Generalitat ha tingut molt de temps per arreglar les presons.
Sincerament, em cau la cara de vergonya i tinc vergonya per aquests responsables polítics tant poc sensibles en temes socials com aquests.
dijous, d’octubre 16, 2003
ODA AL PRESIDENT COMPANYS de Joan Brossa
"...El teu exemple es dreça com un cim
que ens fa bullir la sang dintre l'abisme,
i tot té la sortida en aquell crim,
uns dels més vils, dels nazis i el franquisme.
..............
S'acaba a salts el metall militar,
la nit no calla més les seves cintes;
passa per vell el nou poder del mar,
i la mentida imposa mitges tintes.
..............
Cert. La realitat és il·legal.
Però el casal no muda de bandera;
no confonguem les fustes, només cal
que mots i muts recobrin la parlera.
"...El teu exemple es dreça com un cim
que ens fa bullir la sang dintre l'abisme,
i tot té la sortida en aquell crim,
uns dels més vils, dels nazis i el franquisme.
..............
S'acaba a salts el metall militar,
la nit no calla més les seves cintes;
passa per vell el nou poder del mar,
i la mentida imposa mitges tintes.
..............
Cert. La realitat és il·legal.
Però el casal no muda de bandera;
no confonguem les fustes, només cal
que mots i muts recobrin la parlera.
dimecres, d’octubre 15, 2003
EL QUE ESCRIC
Caldrà anar revisant el que escric, hauré de trobar el to, perquè m'interessi a mi i al possible lector.
A un dels meus germans això és una parida; per la nostra estrella mediàtica familiar -com si el sentis- això és fer el ridícul; pel meu pare que em repeteixo; per la meva companya que és un striptease innecessari; pel meu fill gran que tot és gris; pels burocrates-funcionaris del partit Convergència que això és una traïció; pels polítics oficials de Convergència un bon complement heterodox; per l'Artur Mas no en tinc n'idea; pels polítics oficials d'Unió sóc un fill de mala mare (dit amb un eufemisme, per no repetir l'insult al peu de la lletra); pels socialistes sóc el "colomines de sempre" que escriu de forma ambivalent fotent canya als propis de casa; pels d'Esquerra una estratègia per fotre´ls; pels "D'Opinió Catalana & Cia" un tocat de l'ala que no representa a ningú; pels d'Iniciativa un corrupte que roba un servei gratuït; pels gàngsters de la tribu del diari El Mundo i de tota la patuleia d'ex-periodistes del Mundo una bomba de rellotgeria, apunt d'explicar les intimitats dels ex-Consellers cessats per incompetents; pel Síndic d'Aran una merda que no enten; pels de la LSE de Londres un text amb una llengua apatxe; per l'UOC un diari simpàtic; per una ex-companya una farsa; per l'Enric un clam; per la Laia i l'Aurora una forma de vitalitat; pel Manel una forma de fer la guerra; pel Pere, l'Antoni, el Jordi, Andreu i el Salvador a més de molts anònims - suposo d'ERC - que m'ho faci mirar, perquè el nord només hi ha Esquerra; pel Carles - suposo de Convergència- que tiri endavant; pel Lluís i el Martí és solidaritzen i per l'Alekos Panagulis del Pallars Jussà (que té un servidor que no li funciona) m'ofereix la seva frase de cinisme espanyol "...A España servir hasta morir". Tot un calidoscopi, que en general és un bon pal.
M'agrada fer-me la víctima...
3 fot-li! Expressió per a indicar que hom procedeix o ha de procedir sense miraments, exageradament, tirant al dret, etc. Va, fot-li, home: no cal que t'hi miris tant!
Del GDLC de l' Enciclopèdia Catalana.
Caldrà anar revisant el que escric, hauré de trobar el to, perquè m'interessi a mi i al possible lector.
A un dels meus germans això és una parida; per la nostra estrella mediàtica familiar -com si el sentis- això és fer el ridícul; pel meu pare que em repeteixo; per la meva companya que és un striptease innecessari; pel meu fill gran que tot és gris; pels burocrates-funcionaris del partit Convergència que això és una traïció; pels polítics oficials de Convergència un bon complement heterodox; per l'Artur Mas no en tinc n'idea; pels polítics oficials d'Unió sóc un fill de mala mare (dit amb un eufemisme, per no repetir l'insult al peu de la lletra); pels socialistes sóc el "colomines de sempre" que escriu de forma ambivalent fotent canya als propis de casa; pels d'Esquerra una estratègia per fotre´ls; pels "D'Opinió Catalana & Cia" un tocat de l'ala que no representa a ningú; pels d'Iniciativa un corrupte que roba un servei gratuït; pels gàngsters de la tribu del diari El Mundo i de tota la patuleia d'ex-periodistes del Mundo una bomba de rellotgeria, apunt d'explicar les intimitats dels ex-Consellers cessats per incompetents; pel Síndic d'Aran una merda que no enten; pels de la LSE de Londres un text amb una llengua apatxe; per l'UOC un diari simpàtic; per una ex-companya una farsa; per l'Enric un clam; per la Laia i l'Aurora una forma de vitalitat; pel Manel una forma de fer la guerra; pel Pere, l'Antoni, el Jordi, Andreu i el Salvador a més de molts anònims - suposo d'ERC - que m'ho faci mirar, perquè el nord només hi ha Esquerra; pel Carles - suposo de Convergència- que tiri endavant; pel Lluís i el Martí és solidaritzen i per l'Alekos Panagulis del Pallars Jussà (que té un servidor que no li funciona) m'ofereix la seva frase de cinisme espanyol "...A España servir hasta morir". Tot un calidoscopi, que en general és un bon pal.
M'agrada fer-me la víctima...
3 fot-li! Expressió per a indicar que hom procedeix o ha de procedir sense miraments, exageradament, tirant al dret, etc. Va, fot-li, home: no cal que t'hi miris tant!
Del GDLC de l' Enciclopèdia Catalana.
dimarts, d’octubre 14, 2003
VA DE PUTES, FALCONADES I PUTADES
Mentre passava unes setmanes d'investigador visitant al European University Institute de Florència, vaig patir una brutal envestida mediàtica del diari El Mundo, del parlamentari Boada i de la Família Rius/E-noticies, ficant-se a la meva vida personal i sobretot professional.
Dic el parlamentari Boada i no dic Iniciativa per Catalunya, perquè sóc dels que penso, que qualsevol grup parlamentari té dret, i fins i tot obligació, d'investigar-ho tot, inclòs a mi. Però el que no hi ha dret, és que a tort i a dret, un parlamentari faci declaracions acusatòries sense cap mena de contrast.
Del diari El Mundo no cal dir res més, del que és: una eina pura i dura de l'espanyolisme a Catalunya.
I de la Família Rius amb la seva eina E-noticies, continua embrutant tot el que soni a nacionalista català. És un periodisme groc profundament dolgut i amargat; avui robant i publicant una i una altra vegada, tota mena de documentació interna electoral del nacionalisme de govern. Un dia caldrà explicar en profunditat el merder de la Conselleria de Sanitat i el que ells publicaven sobre mi i el diari Segre de Ponent.
A casa meva, no en teníem prou d'atacs!.
La nostra Marassa de Vielha, avui s'haurà de veure-les amb un bordell. Per la seva feina a l'administració local, haurà de fer tancar un local il·legal de putes a Vielha. Serà in situ, rodejada de Mossos d'Esquadres. Ella tan petita i resolutiva!.
I tot això desprès d'haver rebut nosaltres, a casa, amenaces greus, per escrit del propietari-gestor del bordell, i d'haver espantat a tota la família, sobretot als més petits. Mentre que un regidor li cremaven el seu negoci.
Nosaltres estem totalment rodejats....ara almenys, directament amb explotadors declarats de putes.
I encara no sé, com ens quedaran forces, per denunciar el jutge de Vielha al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per imposar l'espanyol al seu jutjat.
Mentre passava unes setmanes d'investigador visitant al European University Institute de Florència, vaig patir una brutal envestida mediàtica del diari El Mundo, del parlamentari Boada i de la Família Rius/E-noticies, ficant-se a la meva vida personal i sobretot professional.
Dic el parlamentari Boada i no dic Iniciativa per Catalunya, perquè sóc dels que penso, que qualsevol grup parlamentari té dret, i fins i tot obligació, d'investigar-ho tot, inclòs a mi. Però el que no hi ha dret, és que a tort i a dret, un parlamentari faci declaracions acusatòries sense cap mena de contrast.
Del diari El Mundo no cal dir res més, del que és: una eina pura i dura de l'espanyolisme a Catalunya.
I de la Família Rius amb la seva eina E-noticies, continua embrutant tot el que soni a nacionalista català. És un periodisme groc profundament dolgut i amargat; avui robant i publicant una i una altra vegada, tota mena de documentació interna electoral del nacionalisme de govern. Un dia caldrà explicar en profunditat el merder de la Conselleria de Sanitat i el que ells publicaven sobre mi i el diari Segre de Ponent.
A casa meva, no en teníem prou d'atacs!.
La nostra Marassa de Vielha, avui s'haurà de veure-les amb un bordell. Per la seva feina a l'administració local, haurà de fer tancar un local il·legal de putes a Vielha. Serà in situ, rodejada de Mossos d'Esquadres. Ella tan petita i resolutiva!.
I tot això desprès d'haver rebut nosaltres, a casa, amenaces greus, per escrit del propietari-gestor del bordell, i d'haver espantat a tota la família, sobretot als més petits. Mentre que un regidor li cremaven el seu negoci.
Nosaltres estem totalment rodejats....ara almenys, directament amb explotadors declarats de putes.
I encara no sé, com ens quedaran forces, per denunciar el jutge de Vielha al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per imposar l'espanyol al seu jutjat.
divendres, d’octubre 10, 2003
Què és la Mineria de Dades?
La Mineria de dades o Data Mining és un procés per a descobrir, a partir d’una base de dades, nous coneixements que siguin vàlids, potencialment útils i, sobretot, comprensibles.
La mineria de dades extreu aquest coneixement de les dades mitjançant l’ús de tècniques estadístiques que permeten descobrir patrons i regularitats presents en el conjunt de dades.
Els processos de data mining es basen en mètodes procedents de la recerca i desenvolupament en bases de dades, estadística, aprenentatge automàtic i visualització.
mineria de dades f
es extracción de datos
es minería de datos
fr exploration de données
fr extraction de données
it estrapolazione dei dati
en data mining
TOT AIXÒ ÉS EL QUE EM PORTA BOIG ENTREMIG DE LES NEUROCIÈNCIES, LA RECERCA DE CAMP DEL NACIONALISME ARANÈS I EL REPORT DEL TURISME BRITÀNIC. Aquí fa fred, l'esquena em fa mal i l'hèrnia bull .... és a dir misèries
La Mineria de dades o Data Mining és un procés per a descobrir, a partir d’una base de dades, nous coneixements que siguin vàlids, potencialment útils i, sobretot, comprensibles.
La mineria de dades extreu aquest coneixement de les dades mitjançant l’ús de tècniques estadístiques que permeten descobrir patrons i regularitats presents en el conjunt de dades.
Els processos de data mining es basen en mètodes procedents de la recerca i desenvolupament en bases de dades, estadística, aprenentatge automàtic i visualització.
mineria de dades f
es extracción de datos
es minería de datos
fr exploration de données
fr extraction de données
it estrapolazione dei dati
en data mining
TOT AIXÒ ÉS EL QUE EM PORTA BOIG ENTREMIG DE LES NEUROCIÈNCIES, LA RECERCA DE CAMP DEL NACIONALISME ARANÈS I EL REPORT DEL TURISME BRITÀNIC. Aquí fa fred, l'esquena em fa mal i l'hèrnia bull .... és a dir misèries
dimarts, d’octubre 07, 2003
AQUEST ÉS L'ARTICLE QUE NINGÚ EM PUBLICARIA:
-----------------------------------------------------------------------
PERQUÈ NO CALLES DURAN LLEIDA!!!
Sembla mentida que el Gran Estratega electoral d'Artur Mas no s'hagi adonat que Duran i Lleida és la persona menys indicada per fer reflexionar al votant indecís nacionalista, social-demòcrata i progressista.
Cada vegada que Duran ataca ERC un nacionalista indecís es decanta definitivament per Esquerra.
Senyor Duran, perquè no us dediqueu a la franja més de centre-dreta que és la que li correspon?. Una franja tant necessària com l'altra, però avui desatesa.
El Duran és creu la reencarnació de Jordi Pujol i que tots els tipus d'electorats li ponen i això, precisament, és una de les coses que han canviat.
D'ara endavant el líder polièdric no és té, ni a CiU ni a Catalunya. Pujol ja és un jubilat d'honor, que fa campanya i els altres, representen cadascun, una sensibilitat social i nacional diferents.
Eh nens!, noves generacions que jubileu a tothom, jugant amb el futur del País!: demaneu respectuosament a en Duran, que és quedi a segona línia, sense "robar" protagonisme i fent la feina que no fa. I si no sap que fer, que doni una volta pel seu partit i n'expedienti-hi uns quants més, que això és utilíssim per la campanya electoral. Gràcies.
-----------------------------------------------------------------------
PERQUÈ NO CALLES DURAN LLEIDA!!!
Sembla mentida que el Gran Estratega electoral d'Artur Mas no s'hagi adonat que Duran i Lleida és la persona menys indicada per fer reflexionar al votant indecís nacionalista, social-demòcrata i progressista.
Cada vegada que Duran ataca ERC un nacionalista indecís es decanta definitivament per Esquerra.
Senyor Duran, perquè no us dediqueu a la franja més de centre-dreta que és la que li correspon?. Una franja tant necessària com l'altra, però avui desatesa.
El Duran és creu la reencarnació de Jordi Pujol i que tots els tipus d'electorats li ponen i això, precisament, és una de les coses que han canviat.
D'ara endavant el líder polièdric no és té, ni a CiU ni a Catalunya. Pujol ja és un jubilat d'honor, que fa campanya i els altres, representen cadascun, una sensibilitat social i nacional diferents.
Eh nens!, noves generacions que jubileu a tothom, jugant amb el futur del País!: demaneu respectuosament a en Duran, que és quedi a segona línia, sense "robar" protagonisme i fent la feina que no fa. I si no sap que fer, que doni una volta pel seu partit i n'expedienti-hi uns quants més, que això és utilíssim per la campanya electoral. Gràcies.
FINAL DE GIDDENS I NOU DIRECTOR A LA LSE
A la London School of Economics and Political Science - la LSE- s'ha acabat l'era Anthony Giddens, ja hi ha un nou Director.
Ningú dubta de la solvència de Giddens tant com del seu vedetisme. Potser amb la guerra de l'Iraq i de voler justificar el que era injustificable, ha acabat de quedar tocat com a cervell de polítics, sobretot de Blair. L'actitud de la "LSE oficial" i la guerra, fou tant vergonyant, que Giddens només va quedar elogiat pels quatre sapastres d'ofici, mentre aquest seguia fent comunicats "consolant" als estudiants nord-americans.
Ara tenim nou Director un tal Howard Davies vingut de les finances desprès d'haver estat Chairman of the Financial Services Authority. Aquest almenys d'entrada no enganya ningú, ve del món dels taurons de la City. De moment discretament no monopolitza la Web de la LSE, com ho feia l'estrella Giddens, potser serà tot un símptoma.
El que a mi em sobta, i se'm pot dir il·lús, és que el nou Director Davies entre les seves acreditacions acadèmiques NO té un doctorat. O sigui tenim un Director de l'escola universitària de més prestigi d'Europa i part del món, dirigida per una persona que no és Doctor. I jo, trencant-me les banyes en unes de les aventures que m'acabarà costant la salut, per aconseguir un honorable doctorat, estant comprovat que sense aquest és possible tocar el cel. Que segons diuen: és toca quan s'arriba a director de la LSE.
M'agradarà veure el Director-NO-Doctor en una de les reunions més classistes del món a la LSE, entre doctorats i un nombre considerable de Premis Nobel, donant-los-hi instruccions sobre els horaris, els concursos i els pressupostos. Serà un espectacle deliciós, tant com l'afició del nou Director, òbviament, cricket.
Ningú dubta de la solvència de Giddens tant com del seu vedetisme. Potser amb la guerra de l'Iraq i de voler justificar el que era injustificable, ha acabat de quedar tocat com a cervell de polítics, sobretot de Blair. L'actitud de la "LSE oficial" i la guerra, fou tant vergonyant, que Giddens només va quedar elogiat pels quatre sapastres d'ofici, mentre aquest seguia fent comunicats "consolant" als estudiants nord-americans.
Ara tenim nou Director un tal Howard Davies vingut de les finances desprès d'haver estat Chairman of the Financial Services Authority. Aquest almenys d'entrada no enganya ningú, ve del món dels taurons de la City. De moment discretament no monopolitza la Web de la LSE, com ho feia l'estrella Giddens, potser serà tot un símptoma.
El que a mi em sobta, i se'm pot dir il·lús, és que el nou Director Davies entre les seves acreditacions acadèmiques NO té un doctorat. O sigui tenim un Director de l'escola universitària de més prestigi d'Europa i part del món, dirigida per una persona que no és Doctor. I jo, trencant-me les banyes en unes de les aventures que m'acabarà costant la salut, per aconseguir un honorable doctorat, estant comprovat que sense aquest és possible tocar el cel. Que segons diuen: és toca quan s'arriba a director de la LSE.
M'agradarà veure el Director-NO-Doctor en una de les reunions més classistes del món a la LSE, entre doctorats i un nombre considerable de Premis Nobel, donant-los-hi instruccions sobre els horaris, els concursos i els pressupostos. Serà un espectacle deliciós, tant com l'afició del nou Director, òbviament, cricket.
dilluns, d’octubre 06, 2003
El curs acadèmic en marxa
Avui han començat les classes a la London School of Economics and Political Science (LSE). Avui també he tingut la primera avaluació:la PAC, de la Mineria de Dades -Data Mining- de la Universitat Oberta de Catalunya, curs lligat a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Encara em faltaran un munt de crèdits per reforçar el meu treball de "psicologia i psiquiatria del nacionalisme".
Estic cansat i sense ganes d'escriure més.
Demà no aniré a Barcelona, el viatge em fa perdre el temps i desprès tardo molts dies a recuperar la "tranquil·litat" acadèmica. Llàstima!. Per participar en el rodatge del documental de "l'Assemblea de Catalunya" potser valia la pena haver-hi anat, però l'agenda mana i tampoc m'han donat cap facilitat.
Cada dia uns i altres, e-mails crítics inclosos, em recorden que sóc un zero a l'esquerra.... gràcies pel bany de realisme, però jo riuré l'últim, perquè parafrasejant a n'en Sanuy, certes històries les escriure jo, tant si agraden com sinó.
Estic cansat i sense ganes d'escriure més.
Demà no aniré a Barcelona, el viatge em fa perdre el temps i desprès tardo molts dies a recuperar la "tranquil·litat" acadèmica. Llàstima!. Per participar en el rodatge del documental de "l'Assemblea de Catalunya" potser valia la pena haver-hi anat, però l'agenda mana i tampoc m'han donat cap facilitat.
Cada dia uns i altres, e-mails crítics inclosos, em recorden que sóc un zero a l'esquerra.... gràcies pel bany de realisme, però jo riuré l'últim, perquè parafrasejant a n'en Sanuy, certes històries les escriure jo, tant si agraden com sinó.
dissabte, d’octubre 04, 2003
RECURSOS POLÍTICS ON LINE DE LES Nacions sense Estat A EUROPA (1)
Una Web amb el Tot el món gal·lès en documentació política de la National Library of Wales.
The Welsh Political Archive
The Welsh Political Archive
divendres, d’octubre 03, 2003
Orquestra de Cambra de l'Empordà
Un de les experiències més bèsties que he tingut en treball i cultura és haver estat gerent de l'Orquestra de Cambra de l'Empordà. Ho vaig estar poc temps, vaig ajudar a crear-la com a treballador i la meva participació professional va acabar com el rosari de l'aurora, -magistratura del treball inclosa. És un dels treballs que no surten a cap currículum meu, però va ésser una bona experiència fins que va durar. A mi m'apassionava.
Han passat quasi catorze anys de viure una bona temporada a Figueres: d'Hotels i fondes, d'audicions i tries de músics, de números i pressupostos, de sentir néixer l'Orquestra amagat entre les columnes del teatre on assajaven.
L'anima real de tot això era i és el director Carles Coll. Avui l'he sentit per internet al Programa de ràdio "Postres de Músic" i m'ha semblat vital com sempre. Vàrem acabar molt malament però és un tio excel·lent. Avui és queixava que l'Orquestra no se la coneix prou, llàstima que hagi trigat adonar-se de què el màrqueting cultural i la publicitat, a més de la bona música són necessaris, per donar a conèixer un conjunt musical.
La feina del mestre Coll i de l'Orquestra és molt important per a Catalunya i per la música. Han portat la música clàssica, la música contemporània i sobretot la música catalana per tota una sèrie de pobles i poblets que mai havien tingut musica en directa d'aquesta qualitat.
Mentre s'acaba d'ensorrar una altra joia, com era L'Orquestra de Cambra del Lliure, val la pena fer costat al mestre Coll i a l'Orquestra de Cambra de l'Empordà en la seva tasca. Simplement, quan sapigueu que actuen: aneu-hi. És bona música i militància musical.
Han passat quasi catorze anys de viure una bona temporada a Figueres: d'Hotels i fondes, d'audicions i tries de músics, de números i pressupostos, de sentir néixer l'Orquestra amagat entre les columnes del teatre on assajaven.
L'anima real de tot això era i és el director Carles Coll. Avui l'he sentit per internet al Programa de ràdio "Postres de Músic" i m'ha semblat vital com sempre. Vàrem acabar molt malament però és un tio excel·lent. Avui és queixava que l'Orquestra no se la coneix prou, llàstima que hagi trigat adonar-se de què el màrqueting cultural i la publicitat, a més de la bona música són necessaris, per donar a conèixer un conjunt musical.
La feina del mestre Coll i de l'Orquestra és molt important per a Catalunya i per la música. Han portat la música clàssica, la música contemporània i sobretot la música catalana per tota una sèrie de pobles i poblets que mai havien tingut musica en directa d'aquesta qualitat.
Mentre s'acaba d'ensorrar una altra joia, com era L'Orquestra de Cambra del Lliure, val la pena fer costat al mestre Coll i a l'Orquestra de Cambra de l'Empordà en la seva tasca. Simplement, quan sapigueu que actuen: aneu-hi. És bona música i militància musical.
dimecres, d’octubre 01, 2003
VENCIMENTS DE PRÉSTECS PER L'ARANÈS
Avui quedo lliure de tots els préstecs a Caixa Catalunya per haver finançat, editat i dirigit Eth Diari que és va publicar a Aran. Els venciments ja són un fet.
Des del 1998 amb préstecs personals, avalats pel meu germà Lluís, he anat pagant el que va ésser l'única experiència de periodisme professional en aranès-occità de premsa escrita diària.
Ni les Institucions nacionals araneses, ni les catalanes no van ajudar mai aquesta operació cultural. Per una banda vaig preservar la independència per allò de qui paga mana o si pot posar pel mig, i per l'altra banda és la demostració de l'enredada de certs programes de normalització lingüística i de veure com alguna gent del conflicte i del problema de la llengua en viuen, més que intervenen per normalitzar-la.
S'ha de reconèixer públicament que hi va haver molta gent que va participar i mai va veure ni va demanar un duro, especialment en Xavi Gutiérrez que feia de corrector.
Ni que sigui un esdeveniment petit, és un dia de festa i de trobar més tranquil·litat.
Des del 1998 amb préstecs personals, avalats pel meu germà Lluís, he anat pagant el que va ésser l'única experiència de periodisme professional en aranès-occità de premsa escrita diària.
Ni les Institucions nacionals araneses, ni les catalanes no van ajudar mai aquesta operació cultural. Per una banda vaig preservar la independència per allò de qui paga mana o si pot posar pel mig, i per l'altra banda és la demostració de l'enredada de certs programes de normalització lingüística i de veure com alguna gent del conflicte i del problema de la llengua en viuen, més que intervenen per normalitzar-la.
S'ha de reconèixer públicament que hi va haver molta gent que va participar i mai va veure ni va demanar un duro, especialment en Xavi Gutiérrez que feia de corrector.
Ni que sigui un esdeveniment petit, és un dia de festa i de trobar més tranquil·litat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)