Seguint la pista de Gellner i de Kymlicka
Quan un és un "mature student" de mes de 50 anys i s'enfronta a un Doctorat ho fa bastant diferent de com seria tradicional a un estudiant diem-ne "jove".
Tot i que la tradició anglosaxona els doctorands són molt grans i se'ls veu amb acompanyant i nens als Campus universitaris, jo sóc un Senior de veritat, malgrat que en el fons, em foti també de veritat. Per tant el Doctorat en aquesta situació és converteix en una autèntica investigació que s'escapa de la intencionalitat única d'aconseguir un grau universitari. S'intenta fer de més envergadura i jugant fort en la utilització de tota mena d'estratègies de recerca. Ja no en tinc prou de llegir la literatura sobre els meus temes de recerca, el que vull conèixer en persona són els teòrics i acadèmics del nacionalisme. Per això vaig anar a veure a Michael Keating a la The European University Institute a Florència.
Ara estic seguint la pista que va deixar Ernest Gellner per acabar trobant Will Kymlicka del Programa d'estudis de nacionalisme a la Central European University de Budapest, pot ésser tot un contrapunt a l'Anthony Smith i a tota la seva escola etnicista de la LSE de Londres, del que en tenim una clònica mostra catalana i jo en tinc com un dels tutors, el Dr John Hutchinson.
Veurem com ho aprofito.
