EL BOSC AMICAL de Paul Valéry amb traducció de J. Carner-Ribalta
Tots dos hem pensat coses pures
anant pels camins, de costat;
sens dir, mans juntes hem anat
per entremig de flors obscures,
tots sols com dos enamorats
dins la nit verda de les prades,
ens hem partit eix fruit de fades:
lluna amical dels insensats.
Després hem mort damunt la molsa,
molt lluny, tots sols en l’ombra dolça
d’aquest bosc íntim, murmurant.
Lla dalt, dintre la llum immensa,
ens hem trobat tots dos plorant,
silent company en la sofrença!