MÉS SOBRE LA UNIVERSITAT I LA FOTOGRAFIA
La reproducció ahir, d'un tros d'una conversa amb el meu fill a traves del Messenger, no només va ésser el descobriment d'una conversa personal a traves d'internet, - que per cert, és una extraordinària tecnologia per conviure entre gent que estimes i la tens lluny -, jo crec que és més, perquè són unes reflexions que és poden generalitzar i s'han de saber interpretar.
La primera cosa, és que educar un fotògraf només amb tècnica, seria un error i crec fermament que un creatiu de la fotografia sinó és "llegit" i molt format culturalment, no és res. Segon, que a les nostres universitats arriben estudiants a segon curs i encara els hi falta de "lletra", per tant celebro l'enriquiment de vocabulari a l'aula. Tercer, que hi ha carreres, i sobretot la de fotografia, que és "perden" amb tècniques més pròpies d'altres especialitats, que la seva pròpia. I quart que la il·lusió que té l'estudiant quan comença cada nova assignatura, moltes vegades és brutalment truncat per un estil "classista" de qui ocupa la tarima o exerceix la gestió de la facultat. Una separació docent típica de tribunal i competició, que d'educació en majúscules. I una gestió "carca", incompatible amb una universitat cosmopolita i creativa.
L'Escola de Fotografia de la Politècnica de Catalunya, és una universitat pública amb uns preus desmesuradament privats, i el que ofereixen, ratlla en alguns casos, la negligència universitària. Els que mirem i paguem, hauríem d'estar callats?.
