Acabo de preparar la conferència de demà: 96 pàgines d'apunts, és a dir podria parlar dues setmana seguida, sense interrupcions.
Jo no les llegeixo les conferències, i la presentació la vaig modificant, segons qui hi ha a la sala. Una típica acció de màrqueting. El mateix fons, però amb una exposició específica, segons qui escolta. És tracta d'ésser efectiu al màxim.
De totes maneres és com un examen oral, amb els papers a prop, però sense tocar-los. Necessito anar-hi físicament bé, perquè és un esforç irrepetible, per això cal gravar-ho. De fet és molt divertit.
Segurament serem pocs. El tema de la cultura és difícil, i entre els frívols i els acollonits - perquè a Aran hi ha por- serem pocs.
Hem canviat l'estratègia: ara no parlem per amplis sectors de públic, ara parlem per persones amb inquietuds i amb expectatives d'ésser militants de la cultura.
Estic horroritzat de veure que fa el Paco Boya al Parlament de Catalunya, desprès de treballar-me tots els Diaris de sessions, ploro per dins. Això d'Aran, se'n va a la merda i Catalunya la van desnacionalitzant, també.