La vinguda de Catalunya Ràdio a la Val d'Aran per fer tres programes en directe per a tot Catalunya, ha estat de pena. Em trastorna de tal manera el que ha passat, que hauré de reflexionar i escriure sobre el tema. Avui estic cansat.
Nosaltres hem posat una pancarta que deia:
Volem ua ràdio nacionau d'Aran
Sort que acabo el dia sentint, en el programa del Gaspar Hernández, un poema de Mistral recitat per la Manuela. Ha estat molt emocionant sentir una veu dolça, dient en provençal el poema "Lou cant dóu solèu", acompanyat amb música de fons una peça de piano d'Erik Satie. A més buscat i presentat pel meu germà Agustí. És curiós com tots els meus móns, s'han ajuntat en uns minuts de cultura vital. Jo he plorat, escoltant la ràdio des de l'ordinador.
Grand soulèu de la Prouvènço,
Gai coumpaire dóu mistrau,
Tu qu’escoules la Durènço
Coume un flot de vin de Crau,
Fai lusi toun blound calèu !
Coucho l’oumbro emai li flèu !
Lèu ! lèu ! lèu !
Fai te vèire, bèu soulèu ! .........