 |
Tinc moltes ganes de llegir el nou llibre de Antonio Skármeta. He sentit novament a Skármeta per la televisió i és tant brutal i amable el seu parlar xilè, que em commou profundament. És tan agradable com parla, que entusiasma, apassiona.
Skármeta a la tele de Xile feia un programa sobre llibres i segur que seria d'una tremenda eficàcia.
L'autor de la novel·la "El cartero de Neruda" s'ha de llegir, per seguir vivint la literatura.
De fet, Xile l'he portat sempre al cor i Allende també.
A Londres, en el període de la meva llicenciatura universitària, vaig conviure entre xilens exiliats, que m'han marcat per sempre. He perdut la pista de tots. Uns varen morir amb la dictadura, d'altres, com el Patricio Herrera, encara els estic buscant. L'he buscat molt al Patricio, i no hi ha manera de saber-ne res, tot i que un fill d'ell, sembla que va estudiar a la meva actual universitat de Londres, a la LSE. Però els maleïts secrets de dades, no em deixa apropar-me a tota la informació. És al laberint-selva de Londres? O és a Xilè?. Seguiré buscant...