També he rebut en directa tota mena de comentaris pels carrers d'Aran, cosa que ha fet que d'ésser un "Diari on line" ha passat, en alguns casos, a "Diari de paper", perquè hi ha gent que ha fet circular copies impreses i fotocòpies. Alguns comentaris han estat estimulants, altres han estat agres. Tothom hi té el seu dret de criticar-me, si vol. Jo també m'equivoco, però no enganyo a ningú, perquè això és un diari personal per tant subjectiu, i diria encara més super-subjectiu perquè només recull, en la seva edició pública, allò que m'ha frapat i em porta a un comentari.
Ahir però a Les, és va trencat definitivament una relació personal i política que a mi em semblava important, perquè no puc acceptar que per una "Casa de putes" i una amenaça permanent a la meva família per part dels macarres, és converteixi en una acusació i un insult a mi, de part dels salvadors, ja no sé de què.
El més fàcil, és matar al missatger que descriu la realitat (que per altra banda diuen que coneix tothom), i el més difícil és defensar els valors d'esquerra i de progrés, poc compatible en xulejar senyores al mercat del sexe.
Segueixo pensant que no estic equivocat en parlar d'aquest tema com a persona i com a periodista, i espero que mai passi res a mi i als meus, perquè tots aquests miserables seran la cobertura "intel·lectual" de qualsevol problema que tinguem. Ningú per molt passat gloriós que tingui defensant Aran, és compatible en estar relacionat amb un bordell a la capital del País i voler estar simultàniament a primera línia, liderant parcel·les del món de la comunicació i de la cultura.I sobretot el que no poden anar pontificant i donant lliçons és de moral i de convivència.
No dubto que pot ésser un gran drama per algú, però és de cínic voler separar responsabilitats de famílies i matrimonis, com a imatge pública. No em puc ni imaginar que passaria si el marit de la Minobis, la directora de Catalunya Ràdio, estès relacionat - d'una manera o una altra- amb la direcció d'una Casa de barrets.
El respecte també s'ha de tenir a nosaltres, que en el seu moment ja en vàrem denunciar al jutjat les amenaces i encara no s'ha acabat tot el procés.
Però no en tinc cap dubte, que aquests polítics que em diuen, a boca de canó: -"Ets un fill de puta", quan em veuen pel carrer, si els hi va la Sindicatura, diran que ells no en sabien res i deixaran penjat a qui calgui.
Potser calen més valors d'esquerra i menys hipocresia. En un país mogut per clans, potser voldria la pena que els Seniors expliquessin a les "noves figures", que hi ha coses que no es poden admetre's, i que almenys guardar les formes és important, en el món tèrbol de la prostitució i la vida pública.
Un altre fenomen sobre comentaris al Diari Cívic han estat alguns Fòrums en Webs relacionades amb Aran. Que jo sàpiga això ha passat en dues.
En una Web, la malvolença del Webmaster sobre mi, era tant gran - un tal Manel Rella -, que ja directament han presentat les coses en negatiu i òbviament no en surto gaire ben parat. En l'altra Web especialitzada en Bossòst, algú ha anat copiant i enganxant comentaris del Diari, i ha obert discussions públiques, bastant estimulants.
S'ha dit de tot: a favor i en contra. De tot el que s'ha dit el més preocupant han estat els comentaris xenòfobs i els que directament ens convidaven a mi i a la família a marxar d'Aran. És evident que no representen al País, però no em deixa de sobtar, que quan algú pot escriure un missatge anònim, en un Fòrum, és desfoga covant una actitud fatxa.
I és que la doble moral, les mentides i la hipocresia mai porten a les bones idees i a les bones pràctiques.
 |