Continuen els preparatius per realitzar el proper dissabte a Trafalgar Square de LIBERTY, London's Disability Rights Festival o sigui el Festival dels drets dels discapacitats. És un festival que dura un dia, organitzat per l'alcalde de Londres amb l'associació Greater London Action on Disability i esponsorat pel banc Lloyds. El que en realitat és aquest festival, és un gran aparador per presentar el talent d'artistes discapacitats com també músics i grups. Tot un bon muntatge.
 |
Una de Vielha:
Hi ha hotelers aranesos que estan indignats que perquè al Palai de Gel de Vielha és faci el proper dissabte una representació de teatre de "Rubianes" i això signifiqui tancar el Palai tot un cap de setmana, inclòs el divendres, per muntar i desmuntar l'escenari. Tot això passarà com a preludi del tancament tècnic, que ja té programat el Palai durant el mes de setembre.
Diuen que a l'estiu Vielha té poques infraestructures turístiques i només falta que per fer teatre encara tanquin la pista del Palai.
Trobo que tenen raó, veurem que diu el Gremi d'Hotelers i Turisme Val d'Aran. Segurament no diran res. El que a mi em preocupa, perquè ens repercuteix a tots els que organitzem coses, és que per fer cultura, encara que sigui del ja-ja-ja, hi hagi un enfrontament amb els interessos dels hotelers. L'alcaldada d'aquesta vegada torna a ésser la quadratura del cercle, no és pot servir a tants sectors fent de transvestit amb els grans temes i amb les polítiques del dia-a-dia.
Ja m'agradaria a mi que fos l'Alcalde de la cultura, la digitalització de Vielha i el municipi de serveis universitaris, però sembla que res, de res, ni tant sols serveix els interessos dels hotelers que no tenen que ésser mai incompatibles amb la cultura, és clar que per això no els hi has de trepitjar els seus ulls de poll o sigui els seus negocis.
Algú sap quina política té aquest alcalde-baldufa en cultura i en turisme, perquè roda d'un plantejament a un altre plantejament, usualment contraposat, en un temps meteòric?. Alcalde sinó fos que tinc la síndrome d'Estocolm amb vostè, encara posaria més llenya al foc del seu camí erràtic, però és igual, millors que ens deixem d'històries de "terror" municipal i cantem junts un bolero:
A ESCONDIDAS
Ni tus padres ni los míos
Quieren nuestras relaciones.
Dicen que son amoríos,
¡ay!, sin frío ni calor.
Qué saben lo que es cariño,
ni el estar enamorados.
Qué saben lo que sentimos,
ni lo que es un gran amor...
A escondidas he de verte,
y he de hablarte
a escondidas.
A escondidas suspirarte,
y besarte
a escondidas.
En las sombras de la noche
nuestras almas juntas van,
prisioneras de un cariño
que nos lo quieren robar...
A escondidas y en voz baja,
yo te digo
que te quiero...
Como si fuera un pecado,
hemos de llevar oculto
y a escondidas nuestro amor.
 |