PER UN NOU ESTATUT QUE ENS FACI MÉS LLIURES
Cada any veiem una mica més lluny aquell 11 de setembre de 1714 que va marcar la nostra història col·lectiva i que continua marcant-la. La Diada Nacional, també la d’enguany, ens porta a la memòria uns fets que segrestaren les nostres llibertats nacionals i, a la vegada, aquests mateixos fets ens estimulen a recuperar, sense defallir, la nostra llibertat global. Celebrem que, malgrat tot, som un poble que ha tingut la voluntat de no sucumbir, que vol viure el present i que opta per orientar els seus passos cap als horitzons que el portin a la plena vida que ha de tenir un poble alliberat.
Sabem prou bé que si mirem cap a aquest futur, amb la certesa que l'aconseguirem, amb la serenor, la valentia i la perseverança que calguin, farem els passos que siguin necessaris per afrontar els reptes immediats o a curt termini.
Són molts els reptes que marcaran el nostre camí col·lectiu i que ara la nostra Diada Nacional ens posa al davant. Alguns d’aquests reptes adquireixen una especial transcendència per les importants repercussions que ja tenen en la nostra vida col·lectiva:
1. S’ha engegat ja el procés que durà a redactar el nou Estatut de Catalunya. Des de la societat civil reivindiquem que aquest nou Estatut tingui com a objectiu poder avançar nacionalment, a partir de l’aprofundiment i l’ampliació dels drets democràtics de la ciutadania, i sigui una garantia que reforci la nostra ferma decisió d’autogovernar-nos. El nou Estatut, amb un finançament adequat i just, ha de ser un mitjà per consolidar la cohesió social i el desenvolupament sostenible; ha de dissenyar una Catalunya que, tot incorporant els nous drets socials, econòmics, polítics, culturals i ambientals, millori la participació democràtica i permeti la inclusió social igualitària de totes les persones, tant en les diverses ocupacions i tasques com en les disponibilitats de serveis dignes, sobretot en l’educació i la sanitat. Un Estatut que faci un salt cap a l’exercici del dret a l’autodeterminació al qual, com bé ha aprovat el mateix Parlament de Catalunya, mai no hem renunciat. Un dret que no separa ni exclou, sinó que posa al mateix nivell la convivència entre els Pobles, la dignitat i els drets de cada un d’ells.
2. En vista de la nostra participació més activa en la construcció de la Unió Europea, denunciem una Constitució europea que no reconeix la realitat nacional catalana, la seva llengua i la seva cultura, com tampoc no incorpora amb prou èmfasi els drets socials de les persones. No ens conformem amb una Constitució que ens ignora com a poble distint i com a poble que, des de fa molts anys, està treballant per una Europa de tots els Pobles. Volem tenir una presència directa en els organismes de la Unió Europea i reclamem que la nostra llengua sigui reconeguda oficialment amb tots els seus efectes. En definitiva, volem viure plenament en català dins de l’Europa que estem contribuint a edificar, sense exclusions ni subordinacions, com a nació que participa d’una sobirania compartida, com a poble que aposta per la unió en la diversitat. De la mateixa manera, lamentem els dèficits i les contradiccions que aquesta Constitució europea reflecteix en limitar, de fet, l’exercici de la democràcia en els camps social i econòmic, a causa del model de societat insolidari i individualista que preconitza.
3. Un dels nostres reptes immediats és, també, la plena incorporació de les persones nouvingudes a casa nostra perquè aquesta pugui ser igualment casa seva. Per això, també amb elles, volem impulsar la nostra personalitat col·lectiva cap al futur, mitjançant la construcció d’un projecte nacional fonamentat en la cohesió social, element preeminent i garantia de refermament de la identitat nacional. És des d’aquesta base que podrem articular el model polític i socioeconòmic que garanteixi a tothom els drets socials, l’ocupació laboral de qualitat i desterri la precarietat. És així com la nostra col·lectivitat nacional podrà acollir i integrar, en un projecte comú, les persones vingudes d’altres contrades i que ens aporten les seves pròpies cultures. La societat catalana ha après molt, pel mateix fet de ser marginada, de com s’ha de comportar per aconseguir un benestar compartit amb tothom que s’arrela a la nostra terra. És per això que reivindiquem tenir capacitat de regular-nos socialment per garantir que som un sol poble.
4. Finalment, des de la cultura de la solidaritat i de la pau volem avançar cap a l’horitzó del benestar, tot posant l’èmfasi en el retrobament dels qui, per la història, la llengua i la cultura, formem els Països Catalans en un territori compartit, que desitgem equilibrat. A la vegada, reafirmem que ens sentim a prop dels pobles que malden per sortir dels seus nivells d’opressió nacional i d’empobriment, especialment en el nostre context del Mediterrani. El Fòrum Social del Mediterrani que d’aquí a pocs mesos se celebrarà a Barcelona serà una òptima oportunitat per renovar la nostra decisió de cooperar i construir ponts amb tots els Pobles que un mateix mar agermana.
L’11 de setembre de 1714 va ser el de la pèrdua de les nostres llibertats nacionals. Altres onze de setembre del món, més recents, han posat en relleu que les llibertats són valors humans que ens dignifiquen i per als quals val la pena mantenir la memòria i reprendre-la sempre per caminar conjuntament cap a l’horitzó de la plena realització de les aspiracions humanes més nobles.
Comissió 11 de Setembre
 |