Mentre un terratrèmol de 4,2 graus a l’escala de Richter ha sacsejat aquesta tarda el Ripollès i s’ha notat lleument a Barcelona i a la resta del Principat de Catalunya, a l'Aran encara cueja les paraules de Medan:
- "Fem tard i no estem a l'alçada del procés constituent del nou Estatut".
- "Avui a la Val d'Aran NO hi ha partits nacionalistes aranesos".
Quasi res! I aquests pensaments dits per un polític en exercici.
El que és més greu de tota la situació, és l'enorme sectarisme que hi ha entre els partits polítics d'Aran.
Tots els partits tenen problemes a dins, i a més entre "uns" i "altres" partits, hi ha una tensió irrespirable. O estàs amb mi o ets un traïdor !!!. Un traïdor de que? Em demaneu lleialtat de que?.
Ara més que mai, és veu el mal preparats de molts ciutadans que tenen l'ofici de polítics i no en saben res de la professió. No n'hi ha prou de tenir un càrrec, s'ha de saber fer-ne polítiques vives i útils, d'aquesta situació de privilegi que tenen.
Per això tanta crispació. Per primera vegada el rei i els reiets "sol" els veiem nus. És passegen amb una prepotència insòlita però sense res, nus de polítiques. (Govern i oposició). Quanta responsabilitat de la generació actual de polítics, que no està a l'alçada de la discussió de la qüestió aranesa en el nou Estatut d'Autonomia!.
I tot aquest sectarisme i deixadesa és transmet a la Val d'Aran cap a tots els sectors de l'administració pública, la semipública i fins i tot cap a la societat civil.
Només mirem un exemple:
Algú em pot explicar com en una conferència d'un polític com Medan (membre d'una Diputació i Alcalde) que és pronunciava públicament d'un procés històric nostre, d'Aran, que ningú pot trobar als llibres; i que a més, era una intervenció prou important en el debat del nou Estatut: Algú em pot explicar on era la premsa?. La premsa d'Aran. Tota ella convocada per l'esdeveniment.
De la privada no en podem demanar responsabilitats. Encara que hem de recordar que ni "El Segre" ni "La Mañana" els importa una merda el que passa a Aran, sobretot si la iniciativa no ve dels estaments públics. És com vergonyós que des de Aran no hi hagi cap corresponsal fixa d'aquests mitjans i que visqui a qui. Des de Lleida ni s'entén, ni interessa res d'aquests "comanxes" anomenats aranesos. Perquè és així, com ens veuen als homes i dones que vivim a la Val d'Aran. Reviseu que diuen d'aquí, com ho diuen i en quina periodicitat parlen de les nostres coses. De pena, d'autèntica pràctica colonial.
I no dic res de "Gum Ràdio" que tampoc hi eren, i que per cert, havíem intentat comprar-los-hi una hora ràdio per donar a tot l'Aran en directa la conferència de Medan. Per 1000 (mil) euros no ho vàrem fer. Ni com a potencials clients, els hi va interessar venir. Bona estratègia comercial, companys!!,una abraçada.
El que sí, podem demanar responsabilitats, i amb veu ben alta, és a la premsa pública d'Aran.
On era TV3 i Catalunya Ràdio?. Son uns autèntics inútils i tenen una total falta de respecte a tota l'opinió d'Aran, amagant la realitat del que passa aquí. A la Val d'Aran no hi ha informació i els que haurien de donar-la, no ho fan. Alguns d'aquests directius-cronistes locals, els hi hauria de cara la de vergonya d'anar pel carrer, perquè no fan de professionals de la premsa, però si que ocupen un lloc de l'administració pública i cobren. (I això és extensible a altres funcionaris o semi-funcionaris, que també estan en aquest sector públic de comunicació i que en són igual de responsables).
"TV3-Val d'Aran" i "Catalunya Ràdio-Val d'Aran", no van als llocs que els hi pot representar ser incomoda algun polític o algun "mandarin" d'aquí, a part dels llocs que no hi van perquè els hi fa mandra anar-hi. I no ho dic, només per la conferència de Medan, és que és en general. (Per ésser justos, aquesta vegada sembla, que l'Elisa de CatRàdio estava de vacances. I els demés?).
Dediqueu-vos a sentir i veure tot el que s'ha produït aquí en radio i televisió els últims anys - com jo he fet - i descobrireu un món idíl·lic, sense raonaments de cap mena. I moltes vegades, buit d'informació.
El ninguneig encara augmenta, si a més critiques aquests mitjans de comunicació públics: perquè llavors et castiguen. De les onze intervencions públiques de Vivéncia Aranesa des de què varen començar el gener passat: la televisió no ha vingut a cap i la ràdio pública ho ha fet dues vegades.
En un procés constituent de nou Estatut i nova llei d'Aran, la participació dels mitjans de comunicació és i seria fonamental. Doncs no, castigat i castigats tots.
 |