dilluns, de novembre 29, 2004
Avui, un dels firmants, m'ha fet arribar el document "APORTACION ATH NAU ESTATUT DE CATALONHA", que signa Cristina Enseñat, Emilio Medan, Jèp de Montoya, Pau Perdices i Miquèu Segalàs.
És un document que pretenen, que en sessió plenària, els Ajuntaments d'Aran l'aprovin.
Tota l'operació sobta: sobta com s'ha fet, qui firma el document i el contingut.
Exactament com el document comú del Plenari del Conselh Generau d'Aran, que varen redactar per contribuir al debat del nou Estatut d'Autonomia, falta transparència en la confecció i en la recerca de complicitats.
Tant si els hi agrada o no, quan el "Document Medan" el tingui transcrit per posar-lo a internet, ho faré en aquest Diari i llavors en donaré la meva opinió.
Com a ciutadà, politicòleg, periodista i president d'una entitat cultural aranesa, estic en contra de tanta discussió de despatx, tota feina poc transparent i sobretot tant poca difusió i promoció del tant necessari debat, de com Aran s'implica al nou Estatut d'Autonomia.
En el segon document de Vivéncia Aranesa de participació del debat de l'Estatut d'Autonomia, (Octubre del 2004), dèiem com una de les propostes:
"...Que és realitzi una campanya divulgativa i pedagògica, adreçada a la població d'Aran, per donar dades i instruments informatius perquè els ciutadans puguin participar de forma activa al debat del nou Estatut d'Autonomia i a la nova Llei d'Aran.
Les institucions araneses tan nacionals com locals, n'haurien d'ésser els dinamitzadors d'aquesta campanya, a més també les entitats privades hauríem d'intentar participar activament en aquesta tasca pedagògica de dinamització cívica...".
No hi ha campanya aranesa, i ara també, a nivell municipalista no és treballa de forma oberta.
Darrera el "Document Medan" hi ha una crisi tant profunda dels partits aranesos, que caldrà analitzar-ho i explicar-ho tot amb calma. Sobretot per beneficiar Aran com a País. Encara que em temo que el politiqueig, el partidisme i els interessos personals, poden truncar, definitivament. una visió unitària, política i realista.
Una altra oportunitat perduda de fer participar la societat civil organitzada.