Per un investigador social com jo, veure i observar al detall, tot el que està passant al voltant de la mort del Papa, no te preu. Sobretot fent-ho amb “els ulls del cor”, en expressió de Sant Pau.
ELS NENS DELS MEUS POEMES
Els nens dels meus poemes:
la nena que mira d’amagat la nació
el nen de sis anys amb galtones de maduixa
ja volten els quaranta.
No en tenen prou amb jocs de màgia per navegar segurs pel son.
Combaten el sobrepés. Tenen problemes de
fe.
S’estimen més els viatges en grup.
A fora és més segur. Monitors a l’abast.
Infermers. Psicoterapeutes. Capellans.
Es vacunen contra la utopia.
Però de sobte torna la primavera. Com un
anagrama.
Un dia més llarg que el menú. Rosers en flor.
I a la fi la banalitat que enyorem tant.
Un jardí als llavis
EWA LIPSKA (Cracòvia, 1945)
Poesia Polonesa
Traducció del XIII Seminari de Traducció Poètica, Farrera de Pallars, novembre de 2003.
