És un muntatge descomunal: una moguda bestial, tot un immens parc dedicat a l’esdeveniment. Hyde Park esta completament blindat, amb uns 200.000 espectadors, mes centenars de persones a part, també a porta tancada, que estan fent d’espectadors davant una gran pantalla.. Evidentment m’estic referint al macroconcert que s’està celebrant a Londres, el “Live8”. Un concert contra la pobresa. Diuen que és tot un clam, perquè la reunió del G-8 estigui per la feina de fer costat als mes desfavorits, en especial Àfrica.
“G-8 – The world is watching!!!”
“No more excuses.”
Haig de confessar que tot plegat em fa sentir incòmode. Em molesta el muntatge d’élite i la militància de pisarri, que tenen molts cantants. I desprès d’haver viscut el concert des de fora el parc, un acaba d’entendre perquè hi ha postures antisistema.
El que ha passat a fora del concert no sortirà a la televisió, ni la ràdio ni la premsa escrita no en parlarà, però ha estat també espectacular i lamentable.
Tot comença per una solució mal resolta, que és el blindatge del parc i no haver previst que milers de persones envoltarien el recinte amb ganes d’escoltar o de veure alguna cosa. Mentre que per diverses ciutats del Regne Unit hi ha pantalles al carrer per seguir el concert, a Hyde Park no, només una pantalla que per excedir-hi, també calia aconseguir una entrada (a part de les pantalles que també hi ha en el propi espai del concert). A més, el parc s’ha rodejat d’una tanca, voluntàriament opaca, que feia que no es veies res de res. I se sentia molt malament.
Hi ha hagut centenars de persones que en els jardinets que hi ha als carrers que vorejant el parc, s’han assegut per escoltar, però la paciència no sempre l’ha tingut tothom i la policia ha acabat d’emprenyar a tothom. Perquè una altre cosa espectacular de l’espectacular concert, és l’animalada de policia que hi havia per tot arreu. Una policia xulesca, que ha estat desafortunada en algunes ocasions i brutal en altres. I així ha començat el repte rebel de pujar la tanca, o de pujar als arbres, entre l’aplaudiment de tothom i les corregudes de la policia. Algun emmanillat, cot a terra, ha seguit rebent del policia-hooligan que l’havia detingut.
Em molesten els cantants milionaris que van de senyores de la caritat, amb multinacional al darrera. Em revolta tanta hipocresia. Tot i que el meu possibilisme en diu que millor això que res, i millor que hi hagin sponsors, com ho són d’aquest esdeveniment les cases Volvo, Nokia i l’AOL.
Però per l’altra banda, no suporto veure com maltracten algú i els demés pringats, dissimulant, segueixen la música com sinó passes res. Puntuals escenes, que la gent fotografiava i la policia corria a revisar les cameres. Allà on jo era, si et giraves, a traves del carreró de Culross Street, veies una enorme bandera americana, hissada en un immens pal a la cúpula de l’Ambaixada americana a Londres, òbviament també blindada, tota una escenografia suggerent i que m’ha posat de mala llet.
Jo no sóc d’aquest món, encara que a casa, estic seguint el concert per internet, mentre el veig per una televisió que no li funciona el so. (Curiosament tot em queda desincronitzat). Com la vida d’opulència i la solidaritat.
...