Era cantat el que passaria amb el procés negociador del nou Estatut de Catalunya.
No és podia arribar a uns nivells mes alts del que s’ha arribat, perquè els espanyols no estan per la feina. Només calia fer un diagnòstic de com estava l’interior del PSOE, de com estava el PP, de com reaccionaven les forces “vives” de la societat espanyola per acabar veient que de reconeixement d’una Espanya plurinacional i plurilingüística , res de res.
Els espanyols, la majoria dels espanyols són uns nacionalistes centralistes i expansionistes, i no estan disposats a incorporar la diferencia ni la diversitat d’identitats nacionals.
Era absolutament impossible pactar la proposta de l’Estatut sorgit del Parlament de Catalunya, en els termes en què és va aprovar, o fer-ho conservant l’estructura central de la proposta.
Només hi havia dues solucions: frenar la proposta, retirant-la, o pactar el que es pugues i ens convingués.
I és això últim, el que s’ha fet.
Òbviament que el resultat a mi no m’agrada com a català, com no m’agrada l’actitud de la majoria d’espanyols envers la nació catalana, però políticament, per la crua realitat del context, ha estat una jugada política magistral de clara factura maquiavèlica. Està sent una jugada del nacionalisme català possibilista, en estat pur.
Hi haurà molts nacionalistes catalans que no entendran la jugada, indignat expressaren el seu desacord i criticaran Convergència.
Algunes reflexions:
Si s’entra en la dinàmica de la negociació i del pacte, cal fer-ho responsablement i sempre en l’objectiu d’aconseguir el millor. En un pacte són almenys dos, i si l’altre no et reconeix, es inútil pensar aconseguir un acord. I això és el que ha passat.
No és seriós, ni creïble, ni just per la ciutadania dir que un és possibilista i a la vegada no acceptar negociar-ho tot.
La posició preeminent de la definició de la nació en un text estatutari no s’hauria de negociar, aquesta seria una actitud nacionalista no possibilista, com hauria de correspondre a ERC. Cosa que no fan, perquè han volgut ésser la Convergència bis.
Els partits són per fer política, per representar els interessos d’un país i la seva gent, no són sectes, ni esglésies, per tant Convergència és un instrument polític de defensa de la nació catalana i la seva gent, i aquesta defensa la fa, per avançar amb èxit per aconseguir més autogovern i millor benestar. Convergència representa el possibilisme fonamentalment, la resta són floridures.
El diagnòstic de la situació a Catalunya i el diagnòstic de la situació dels espanyols i la seva classe política, només porta al que s’ha aprovat. (Desconec, a hores d’ara, el que s’ha aprovat en relació a la Val d’Aran).
Està ben clar: la lluita continua i continuarà, fins que aconseguim reconstruir la nació catalana complerta i sobirana.
Ara, el que s’està tancant és un nou i significatiu graó polític, de tota una llarga escala d’alliberament nacional que s’ha de pujar. Segur que tothom està al seu lloc?.
...