Fa un MES, 4 dies, 14 hores i 40 segons que treballo al Conselh Generau d’Aran.
Tota una aventura, que només és pot fer per raons professionals, per militància al País i sobretot per estricte raons personals, que com quasi sempre, és una dona.
Res del que faig és explicable avui de forma directa, o quasi res, perquè estic a la cuina d’una petita maquinària de comunicació institucional, -petita però eixerida maquinària de màrqueting i premsa.
Però això no treu, que en genèric digui la meva, almenys aquí.
Que m’ha sorprès en aquest mes i escaig de treball?.
De portes endins quasi res, perquè una i mil voltes ho havia comentat o criticat ja anteriorment; i de portes en fora em sobte les poques ganes que alguns i/o algunes col•legues dels mitjans de comunicació tenen de fer servir un “Gabinet de premsa”. Alguns, sinó toquen cuixa del protagonista de torn, resten neguitosos. Són els nous “lampistes”, els que “corto-circuiten” sempre. Una meravella de col•legues.
L’altra cosa que em sobte, és la desproporció de tractament, sobre el govern i la oposició araneses, en la premsa escrita. Algun fins i tot, és capaç de escriure un text a cinc columnes d’un “rotet” de l’oposició, quasi sempre que explica “que faran o deixaran de fer”, i en canvi al costat, a una sola columneta, són capaços de parlar d’un esdeveniment que succeeix en ferm del govern, que desprès d’altres diaris n’ompliran planes senceres.
S’ha d’arribar que se’n parli d’alguna cosa quan sigui noticia, i deixar de banda l’actitud d’escriure a base de donar “quotes” i “llargades compensades de texts”, per acontentar a tot el personal polític.
...