En temps de malifetes dels socialistes catalans contra els nacionalistes convergents, sempre hi haurà un talibà nostrat que trobarà alta traïció el que ara escriure. I d’entrada ho faré perquè ho sento així com a JR en estat pur i perquè els que escrivim col·laborant a crear opinió, en tenim la obligació de provocar el debat i d’ésser heterodoxes, si cal. Però que ningú s’enganyi: no suporto la desorganització, la inconstància, la falta del treball d’equip i la deslleialtat a un projecte. Tampoc us creieu que en un blog s’explica tot, perquè el dia que us parli de sexe caureu de cul.
Avui és un dia molt important per la democràcia interna dels partits polítics europeus. És un esdeveniment de molta transcendència i que a mi em fascina: em refereixo a les eleccions primàries internes del Partit Socialista francès per elegir el candidat/a a la presidència de la República.
Com algú ha dit, aquestes eleccions internes no només han canviat el ritual polític de la lluita pel poder, sinó també la percepció del mateix per part de la societat. Per a mi és aire fresc dins les maquinaries del partits, però tampoc siguem ingenus, les trabanquetes i males arts també han existit. Com tothom sap, de vegades, no cal tenir enemics sinó algun desgraciat i simpàtic company de partit. Però malgrat tanta merda interna, és una esperança per liquidar el caciquisme intern dels partits polítics.
Us imagineu aquesta pràctica, portada a Catalunya i Aran?
Un altra de bona del camp socialista: aquesta aranesa. Trobo interesantíssim que existeixi l’anomenat “Col·lectiu Aran XXI”. És com un grup d’opinió integrat per militants d’Unitat d’Aran-PSC , que pretén reflexionar en públic sobre política.
Independentment de la lluita en arena política aranesa i de no deixar una dècima de segon, camp ni marge, perquè els d’Unitat governin a Aran, sobretot perquè convertirien el País en una sucursal on camparia el pitjor provincialisme català i espanyol; s’ha de reconèixer que crear plataformes de debat sempre és bo. Si aconseguissin ésser plataformes reals de debat i no plataformes que els comissaris polítics del partit instrumentalitzessin. Tot està per veure. I encara estaria millor si busquessin complicitats de gent que no fos de la seva corda política i hi hagués un real debat.
Però tot encara seria més creïble, si la nova plataforma poses el crit al cel als buròcrates del seu partit i publiquessin l’article de l’Alcalde Emilio Medan que varen censurar a la Web del seu propi partit. Una censura que va comportar treure també de la Web, com a solució salomònica, un article de Emili Sanllehy, el polític-malabarista que comparteix executives de diferents partits. Els articles anaven sobre el nou Estatut d’Autonomia de Catalunya. Una vegada més el President d’Unitat d’Aran-PSC, Arturo Calbetó va fer de censor, sembla que això d’estar jubilat l’esperona.
...