Des de que vaig iniciar aquest blog, i d’això ja fa quatre anys, no he volgut sortir en cap pàgina que agrupi les referències dels blogs i les seves entrades, ni molt menys encara en pàgines Web que agrupen blogs per partits i/o ideologies polítiques o per plantejaments sobre la reivindicació nacional catalana. Tampoc he volgut estar en “escuderies” conjuntes com les que ofereix Vilaweb, per exemple. En altres paraules he anat per lliure de paraula i de pràctica, i això ha tingut beneficis, però també els seus problemes.Suposo que hauria d’estar frustrat perquè els analistes i recopiladors oficials d’entrades de blogs o els gurus i comissaris informàtics sobretot catalans, mai em citen perquè no formo part de cap club, secta o grups d’amics.
Tot plegat, per part meva, és un posicionament i una fugida respecte a la instrumentalització que els partits polítics han fet dels blogs. Les seves secretaríes d’organització i propaganda n’han potenciat aquesta modalitat de pràctica de comunicació, i fins i tot alguns els blogs els han dissenyat amb plantilla perquè tots semblen iguals. Fins arribar a contractar “negres”, o sigui escriptors anònims, perquè els hi escrivissin les seves gracietes.
Les meves gracietes me les escric jo i segons les èpoques s’han anat especialitzant segons on vivia i en que treballava,. Aquest Diari Cívic avui s’ha especialitzat en Aran perquè visc, menjo, pateixo i somnio a la Val d’Aran. I evidentment les nombroses entrades de lectors d’Aran són molt importants, amb un impacte de lectura directe gran i amb un impacte indirecte també quantitativament i simbòlicament important, perquè hi ha un augment d’audiència al territori conseqüència que hi ha lectors que imprimeixen el que llegeixen i en passen còpies.
Els recopiladors catalans de blogs passen de mi i a més passen de la meva especialització, perquè a la vegada passen d’Aran i les seves coses. Tot un garbuix i una penosa realitat.
Però malgrat tot això hi ha alegria, però voldria canviar d’estratègia i entrar, no per estar en “blogs resums” o “plataformes conjuntes”, sinó entrar i estar en la reflexió acadèmica i periodística del fenomen blog. Potser aquest setembre fer el seguiment del seminari del European Journalism Centre sobre “European Bloggers (Un) Conference: East meets West” que és celebrarà a Amsterdam, és una manera de començar a parlar, per part meva, dels Blogs entre “Bloggers i Periodistes”.
...