Ja hem acabat la part de premsa del nou
LO CAMPUS 16 que apareixerà el 14 de
desembre. Els de premsa a més de la part dels continguts amb textos i fotografies,
fem la feina que fa un “director d’art”, és a dir, dissenyar el maquetatge
general, dient on va cada cosa, les dimensions, les mides de les tipografies,
els titulars, fins i tot els colors quan cal, etc., etc. Desprès els de disseny
hi donen forma artística i els maquetadors executen les propostes sobre les
pàgines. Tota una cadena de la que és important cada part, encara que la
publicació sigui petita o gran, el procés és el mateix. El que pot passar és
que cadascú de nosaltres faci de tot. Ara seguim el mateix que fa les Agències
de premsa a Lleida: el propi periodista fa de fotògraf quan cobreix una
noticia. És qüestió de facturació, però també obliguem que els nostres
periodistes visualitzin les pàgines i busquin aquella imatge més adequada sense
perdre temps. Algun dia, quan siguem grans, LO CAMPUS BARRIS serà un diari i
ens divertirem de veritat. Cal augmentar el pluralisme editorial i periodístic
a les Terres de Lleida i Aran, i nosaltres hi podríem contribuir. Avui és
irrespirable: o tens el carnet del PSC o del PSOE o ho tens difícil a Lleida.
El pintor i escultor americà Robert Rauschenberg, quan jo era jove, deia que “... és impossible tenir progrés sense
consciència.” Caldria pensar-hi en aquestes Terres de Ponent. Que una
pintura de Rauschenberg ens il·lumini:
