Tot el projecte de Spanair,
enterrant milions i milions d’euros, com si fos la “companyia bandera” de
Catalunya, sempre m’ha semblat sospitós.
Va ser un invent amb un suport incondicional de l’anterior
govern de la Generalitat, el del Tripartit, i ara s’ha ensorrat
estrepitosament. I a més, no es pot entendre que acabin donant un espectacle de
tercer món, deixant una munió de passatger a terra estafats.
Spanair que en l’última fase
empresarial ha estat un projecte català, -això sí, vestits de “largarterana” o sigui simulant la seva
catalanitat-, fins i tot va tenir campanyes ciutadanes de suport amb avaladors
publicitaris il·lustres.
Aquí no hi ha Madrid que valgui, aquí hi ha uns gestors
catalans de pena.
Un Spanair?.
Fins que no sigui un Catair
amb gestors decents, no em caurà ni una llàgrima.