Avui fa un any de la mort del
meu pare.
Ha estat un any de merda.
Coincideix que dimarts vindran de Barcelona per gravar un tros de vídeo
sobre el meu historial independentista. Són una col·lecció d’autobiografies de
tot un sector molt mal explicat. Serà el moment de parlar del pare, ja que ell
no ho va poder fer per la malaltia, quan se li va proposar.
Sempre m’he resistit a explicar els meus 7 anys d’alliberat en la política antifranquista, de l’activisme,
de la lluita unitària, de les comissaries franquistes i la presó. Segurament a un
jove d’avui la paraula alliberat li
sonaria a xinès.
“Alliberat”= plena dedicació a l’activisme polític amb vida
clandestina.
En tot aquest període, entre altres coses, vaig perdre la carrera de
medicina, ara la gravació es farà a l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida on
faig medicina, tot plegat una metàfora. Han passat 37 anys.