M’agradarà explicar per escrit en
una narració llarga, l’èpica de l’examen que vaig fer d’ahir a la Facultat de Medicina
de l’Hospital Arnau de Lleida. Fou tant surrealista, tant material de
literatura, que es mereix descobrir-ne els detalls. Durant tres hores, assegut
jo i els meus companys i companyes, davant 8 professors, 8, m’examinava com a
recuperació final d’una “assignatura òmnibus” de les que agrupen diferents matèries.
Entre els examinadors el nou President de l’Institut Català de la Salut, l’incombustible
ex-Rector de la UdL. Tot plegat fou la destrucció plàstica del Pla de Bolonya
feta amb traïdoria i acarnissament. L’altre aspecte interessant són les
tensions personals i professionals entre els 8. Tot un espectacle.
Dijous acabo amb una signatura on un
altre geni em preguntarà sobre els fenòmens cadavèrics i les fases de
putrefacció de les persones. Tot un relat, que definitivament, encara que
estiguis instal·lat en la més pura misèria, t’alluna del suïcidi i penses que
sigui un altre que tingui el rigor
mortis.