Curiosa és la meva evolució professional, ara vaig cap el
periodisme científic o sigui cap a la comunicació científica, tecnològica i
sobretot mèdica. Encara que el que domino és el periodisme polític i
institucional. M’encanta que quan una universitat com la UdL, li dona una patada a una Vicerectora i la
destitueix del seu càrrec institucional, i a més desprès li dona un càrrec de
rang inferior suposadament per innovar Graus, com deia, m’encanta explicar el rere
fons del que ha passat o sigui explicar tot allò que no ens diuen i amaguen. El
lector en general i la comunitat universitària en particular, han de saber
aquesta informació. I quasi per definició: el periodista li agrada saber que porta a sota
la Blancaneus.
Donem aquesta informació per emprenyar? No, la premsa universitària
té aquesta funció, agradi o no als fonamentalistes que ens rodegen.