Els que som sèniors, treballem
i estudiem (amb períodes acadèmics matriculats “part time”), fem tots els
papers de l’auca per avançar satisfactòriament en un Grau, que per molt
espavilat que siguis o et creguis, és una muntanya enorme. (Fer el que fa un
noi o una noia de 22 anys és de vegades insalvable).
Avui he encetat les
esgotadores sessions de treball pels exàmens de setembre d’unes matèries que
directament les havia deixat per aconseguir temps. Tot acompanyat d’un Taller
de memòria (el malefici d’un sènior) i d’exercicis físics per reduir l’inflor
dels turmells, producte -en part- per les llargues sessions, de com dirien
abans, de “fer colzes” assegut.
LA NOTA REIVINDICATIVA PER A
QUI CORRESPONGUI: qualsevol observador mínimament entès en planificació
quedaria al·lucinat que a hores d’ara, no hi hagi convocat oficialment, ni
publicitat via Campus virtual de la Facultat, cap dels exàmens que m’haig de
presentar, no se sap el tipus d’examen (preguntes curtes, temes o test), ni com
avaluaran (avaluació continuada o examen independent). Com deia el “Capità
enciam” dels programes infantils de la tele: els petits detalls mostren el lideratge. No ho deia així, però
volia dir això.