Uns pins massa
sensibles es revinclen
deixant sentir com se
saben patètics
mentre compleixen
aquest deure líric
d'expressió del vent,
que arriba net.
Les arrels cruixen
sordes, i les branques
exulten de dolor, per
proclamar
que és greu que bufi
l'esperit. El vent,
quan surt del bosc,
va tot podrit de queixes.
“A través dels temperaments”
Da
nuces pueris
Gabriel Ferrater