Cada dia, com un
ritual, obro els comptes bancaris online
de les entitats culturals i universitàries que presideixo, demanant als Déus i
als meus familiars emblemàtics morts, que la Generalitat de Catalunya m’hagi
fet les transferències dels diners que ens deuen, des de fa temps, per poder
pagar les despeses diàries. I cada mes com avui, en comptes de les transferències
hi ha el cobrament o del manteniment de la llibreta o de qualsevol abusiu
pagament que directament ens cobra l’entitat bancària, que malgrat la
publicitat, no té cap mena d’ànima.
Mai hem estat tant
agafats econòmicament com ara, ja no sé com animar a la gent i fer-la treballar.
Ni que hàgim de fer les publicacions escrites a mà i tornar a la militància
cultural més estricte, ningú farà callar la premsa independent a Lleida.