Fa deu anys una espècie de diari digital
de dretes fet des de Barcelona, amb un total menyspreu, desprès de calumniar-me
una i altra vegada, escrivia sobre mi: “ ... i ara
diu que escriurà un blog...”. Jo m’ho
llegia des de Florència on vivia i vaig pensar que aquells brètols encara no
sabien el potencial d’un blog. Ara cap periodista s’atreviria a dir que escriure
un blog és una excentricitat. Alguns han de llegir-nos per saber de que va la
cosa.
Deu anys desprès segueix aquest blog, escrit
de manera irregular, -segons ànims i temps-, i m’ha convertit en un “blogger professional”.
No del meu particular dietari, sinó de blogs especialitats de múltiples temàtiques.
El més catxondos diran que faig de “negre”,
en l’especialitat se’n diu un copywriter o
en llenguatge col·loquial un “copy”. Ja de jovenet feia de “copy” en una agencia
de publicitat, que en va acabar enviant a Anglaterra a estudiar durant quatre
anys.
Centrant-me en el món acadèmic : un
Rector, un Degà, un Director, un Cap d’Estudis, una autoritat acadèmica o de
gestió universitària que no tingui el seu propi blog, (o plataforma similar) i no
transmeti opinions personals contínuament, és una autoritat del segle dinou o
vint. Seria una autoritat sense veu directa, ni coratge, per tant l’estudiant el veu com un “carrossa”
a no fiar-se’n.