He estat un defensor radical de la Val d’Aran,
he estat un defensor radical de Lleida, però jo no puc capgirar les dinàmiques
i les pràctiques de submissió que tant brutalment tenen els sectors que lideren
aquests dos col·lectius. La gent del País d’Aran -que son nació occitana o la
gent de Lleida –que son regió catalana, no necessiten cap estratègia de submissió
a la gran Barcelona, és que s’hi posen ells bé, perquè els hi donin pel sac. Hòstia!
es que els hi acaba agradant. Molt gallets al territori, però quan arriben a
Barcelona es tornen idiotes. Perden la visibilitat i la identitat.