Sempre
que hi ha temàtiques controvertides en els meus textos d’aquest blog rebo tota
mena d’e-mails. Alguns són duríssims i s’han d’acceptar com un intercanvi d’opinions,
sobretot si són signats. Res a dir.
En el meu posicionament personal sobre la
candidata a Degana de la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida,
sincerament crec que he estat summament diplomàtic, perquè el seu programa
electoral no és digna d’una acadèmica i d’una científica de prestigi com és la
candidata.
Recordem que aquestes eleccions a
Medicina són amb més d’un candidat i seràs les úniques eleccions autènticament competitives
de la UdL. I no és cap broma, perquè es defensen dos models de gestió i de
valors universitaris totalment contraposats.
Tota la UdL està mirant a Medicina.
Mirem els punts adreçats als estudiants
en les seves línees d’actuació que proposa la candidata. Són tres:
-revisió dels plans d’estudi de Medicina, Nutrició i C.
Biomèdiques,
-millorar les pràctiques de Nutrició Humana i Dietètica
-lluitar perquè els alumnes de la nostra facultat rebin la millor formació possible
-millorar les pràctiques de Nutrició Humana i Dietètica
-lluitar perquè els alumnes de la nostra facultat rebin la millor formació possible
Ara no em vingueu a dir que jo m’ho invento
i que això no és una volada de coloms enorme i que no concreta res. Només li
falta posar “... i vetllarem per la pau al món”.
Si aquesta manera de dir les coses ho fes
en algun dels seus estudis científics, no publicaria mai i el IRBLleida li
cridarien l’atenció. I com potser que en gestió s’hi atreveixi?
Jo ho tinc claríssim, amb un moment de
crisi profunda de la universitat, cap invent, les pràctiques de management que les faci a casa, no es
just tornar a tenir algú que va aprenent a conduir mentre ja condueix. Amb la
crua experiència de l’últim Cap d’estudis, n’hauríem de tenir més que
suficient.
Dir tot això, que no és fàcil, és defensar
aferrissadament i amb lleialtat, tant la Facultat com la UdL. No em vingueu ara
a fer trampa al domino.