La fantasia de les pel·lícules romàntiques em perden. M’entendreix
sentir cantar junts a Hugh Grant i la
Drew Barrymore tonades com “... All I
wanna do is find a way back into love ...” ( “... Tot el que vull fer
és tornar-me enamorar...”). Encara que no sé si canta la Barrymore o la cantant
Haley Bennett. Però tant se val. Serveix per somiar ...
I a mi m’agrada somiar sobre les paraules. M’agrada
sentir a la gent. La veu també m’enamora. Avui veia una pel·lícula d’amor : “At
First Sight” i la protagonista acompanyat de l’altre protagonista que
és cec, estant escoltant l’aigua de pluja que bat sobre una teulada d’una
fabrica buida. Els dos parlen i emocionalment es van trobant, i ella, que és arquitecte,
diu la paraula: Einfülen, i l’explica. Aquest és un terme d’arquitectura d’origen
alemany, que vol dir “Compartir un
sentiment”. Brutal, paraula i concepte brutal, en plena pel·lícula ensucrada.
A mi m’agrada jugar amb les paraules, atacar amb les
paraules, deixar KO. a un poca-vergonya amb les paraules, honorar amb les
paraules.... però aquest interès no és com un filòleg, sinó com un copywriter o sigui un “escriptor de
continguts”. La comunicació de la idea, és el meu interès.
I com potser que els arquitectes diguin Einfülen? Doncs, he après una nova paraula
per transmetre “la bona nova” pel meu País i el seu dret a la llibertat. Perquè
no només vol dir tenir la necessitat de compartir intensament una idea o un
sentiment a un altre receptor, és també que aquest ho percebi de la mateixa
manera, tant el missatge “en sí”, com la necessitat de transmetre’l.