Si la potenciació i la mobilització del “dret a decidir” el deixem només als polítics professionals, això no funcionarà. És insuportable tanta quietud i deixar passar el temps. Aparentment és un signe de maduresa, però pot acabar sent una situació de deixar podrir la situació.
Es necessita una acció excepcional per
una situació excepcional i de moment no se sap a nivell oficial transmetre el “dret
a decidir” amb la tremenda situació econòmica. La situació és gravíssima com
tothom sap, però no hi ha un esperit de mobilització general. Tot és un “...hi,
hi ha, ha...” i molt de silenci, com un gran “Polònia” per entretenir el temps.
Si estem en plena confrontació amb Madrid
amb una degradació democràtica i tenim una Generalitat arruïnada i que li fan
xantatge, no es pot continuar sense que tot ciutadà de Catalunya no se senti
mobilitzat i implicat en el problema. Falta una potent campanya de comunicació.
El lideratge català segueix sent tou i jo
crec estratègicament desorientat.