Mentre està en
marxa el “Projecte de decret pel qual
s’atorga a l‘Institut d’Estudis Aranesi el caràcter d’acadèmia de la llengua
occitana, aranès a l’Aran”, estant apareixen a la premsa barcelonina
articles d’opinió del debat que aquest projecte està produint.
No havia llegit
tantes bestieses com he llegit, feia temps. I en canvi el tema és molt
important.
Aquest debat ha
començat esbiaixat i la comunicació de com explicar-ho als catalans, és trista
i de misèria.
La qüestió
d’Aran és un dels temes més fàcils per fer demagògia i on hi ha fonamentalistes
per tot arreu i de tots colors.
No és veritat
que hi ha dos bàndols en la qüestió de la llengua i l’estratègia institucional
de la llengua. Reduir-ho a Convergents i els d’Unitat, és una simplificació
falsa. Hi ha molts encreuaments i les simplificacions periodístiques fan molta
gracia, però és una desgracia i una estafa pel lector. Si és que els que
escriuen els interessa el lector.
Ho personalitzaré:
ni boig jo votaria a Unitat d’Aran (que és la versió aranesa del PSC), ni boig
els ajudaria sobretot perquè tenen una ala de “Bojos nois” molt preocupant,
però en canvi, en el tema de l’aranès penso i he escrit que el exSíndic Boya tenia
raó.
Els “secrets de
família” d’Aran són immensos, però per la llengua tothom hauria d’estendre la
mà.
Aquests d’Unitat
no només com a periodista m’han portat al jutjat per articles d’opinió; no
només com a càrrecs institucionals varen deixar desemparada la meva família
quan els gàngsters de la prostitució ens amenaçaven –de la prostitució i de la
fotografia-; no només m’han calumniar professionalment i personalment etc, etc.
I que?. Tot això no treu, que en temes de llengua l’encertin en bona part.
Parlem de
llengua o parlem de “secrets de família”? Aran i els aranesos son molt més
importants que la mala hòstia d’uns, contra altres.
Des de fa
moltes setmanes jo personalment vaig posar el comptador a zero, la història
petita de greuges me l’he tirada a l’esquena i penso fermament que s’ha de pactar i dialogar amb tothom sense
accepció. Tot el que no sigui això, és un suïcidi per la llengua i per
Aran, (que evidentment és Occitània).