La mort de Pere Formiguera em retorna a
la crua realitat, que cada dia que passa, no torna. A la merda centenars de “coses”
que no son imprescindibles i reforcem amb passió cada moment !!!
En Pere passarà a la historia per les
seves fotografies que renoven tota una estètica d’imatge i d’intervenció
directa: retocant i enriquint subjectivament la fotografia. La seva obsessió
per la cronologia i les sèries de rostres que ens mostraven el pas del temps de
família, amics i coneguts seran recordades i també serà la nostra memòria
històrica.
Jo el recordo quan estudiàvem junts, quan
teníem complicitats: he perdut un altre referent. Amb l’Oriol ja van dos. Tots
més joves que jo.
---------------------------