Kandinsky !!!
dijous, de setembre 26, 2013
dilluns, de setembre 23, 2013
Unió Democràtica de Catalunya ja és un problema greu per la campanya del “Sí a la
independència de Catalunya”.
Encara que Unió avui, fonamentalment
és un lobby per remenar les cireres, sempre he defensat que calia tenir-los a
prop i donant-los-hi protagonisme, però ara no es pot suportar el seu cinisme i
la seva campanya de la confusió.
Duran i Lleida, un polític
analògic per contraposar-lo a un polític digital o sigui modern, ja no pot
complir la missió de ser el negociador del Govern de la Generalitat a Madrid.
Només negocia en nom seu, forma part de la seva supervivència política.
Si els Consellers de la Generalitat
d’Unió fossin conseqüents, haurien de deixar el Govern perquè aquest Govern Mas
té el projecte del Sí a la plena sobirania.
dijous, de setembre 19, 2013
dimarts, de setembre 17, 2013
dilluns, de setembre 16, 2013
diumenge, de setembre 15, 2013
Avui
diumenge a la tarda comencem a la redacció de LO CAMPUS i LO CAMPUS DIARI
el nou curs acadèmic. Per demà ha d’estar fet el diari i també surt un nou
número de la revista amb una edició molt llarga de paper com també una versió digital.
Serà un camí
duríssim amb un staff universitari a la contra com sempre, però exercir la
llibertat d’informació i opinió mai ha estat fàcil i tots nosaltres ho hem de
saber. La democràcia a la Universitat de Lleida (UdL) és tant fina i tant d’esquena
al País, que haurem de remar en un mar d’interessos que cansa molt.
--------------------------
Il·lustració:
© 2013 Vitogoni
dissabte, de setembre 14, 2013
Veig moltes pel·lícules a traves de
l’ordinador i això em permet parar-les i tornar-hi en un altre moment. Així s’acaben
alguns dies quan en ve la son i en començo d’altres. Segurament la pel·lícula “Novecento” del Bernardo Bertolucci, en la versió que he vist aquest estiu de cinc
hores, és la més llarga que he vist i la vaig fer durar tres dies.
Avui he acabat “Before Sunset” del director Richard
Linklater. (En català a TV3 l’any 2008 en varen dir “Abans de la posta”,
encara que m’hagués agradat més “Abans del capvespre”).
És una pel·lícula quasi teatral on tota
l’estona és la conversa de dos personatges amb el fons de Paris. Una pel·lícula
independent, una pel·lícula d’opinió sobre les relacions i una pel·lícula d’amor
on l’actriu Julie Delpy n’és l’estrella
total. (No explico més, perquè odio que m’expliquin el guió abans, ni que sigui
un esbós. Tot i que aquesta pel·lícula ve d’una altra “Before Sunrise” i
continua en una altra “Before Midnight” ).
La bellesa de la Julie és tan
interessant, que atrapa. Potser enganya i la seva bellesa amaga una
impresentable, però el seu historial descobreix una actriu, una directora, una
escriptora i una cantant de qualitat. (Curiós sentir-la cantar la seva cançó “Je T’aime Tant”, mentre apareixen els rètols
de crèdit finals de la pel·lícula).
dijous, de setembre 12, 2013
L’endemà del magnífic 11 de setembre d’enguany, recordant
petits moment emotius, guanya per a mi personalment sentir cantar a Alidé Sans la cançó i himne “Aqueres Muntanhes”, a l’acte institucional
de la Diada.
La “Via Catalana” ha tingut un valor simbòlic indiscutible i un èxit polític de primer ordre, que portarà unes conseqüències polítiques que properament ja anirem veien. Fou tota una mobilització de maduresa patriòtica i d’una projecció internacional molt efectiva.
Però a mi les petites coses són les que m’emocionen i la
cantant aranesa Alidé em va robar el
cor. Quan trobi la gravació la penjaré perquè gaudiu del moment : fou impressionant.
dilluns, de setembre 09, 2013
El
poeta nord-americà E.E. Cummings té un poema que acaba així :
… (i do not know what it is about you that closes
and opens; only something in me understands
the voice of your eyes is deeper than all roses)
nobody, not even the rain, has such small hands
and opens; only something in me understands
the voice of your eyes is deeper than all roses)
nobody, not even the rain, has such small hands
Que
en una traducció lliure, diu més o menys:
...
(no sé que hi ha que en tu que es tanca
i
s’obre, però alguna cosa en mi entén
que
la veu dels teus ulls és més profunda que totes les roses)
ningú,
ni tan sols la pluja, té unes mans tan petites
... ningú,
ni tan sols la pluja, té unes mans tan petites .......
diumenge, de setembre 08, 2013
Torno al blog després d’un
petit silenci de vacances.
He llegit i escrit molt.
He vist moltes pel·lícules . He estudiat i m’he reconvertit al Windows 8 i a
tota una última generació de l’auto-edició. Ha esta una odissea i encara no
domino tot l’entramat informàtic que ha entrat a la meva vida domèstica i
professional.
Tinc un dèficit alarmant
de vitamina B12, a la vegada que tinc un desfermament també alarmant d’emotivitat.
El Marc s’ha fracturat el
maluc.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)