Veig moltes pel·lícules a traves de
l’ordinador i això em permet parar-les i tornar-hi en un altre moment. Així s’acaben
alguns dies quan en ve la son i en començo d’altres. Segurament la pel·lícula “Novecento” del Bernardo Bertolucci, en la versió que he vist aquest estiu de cinc
hores, és la més llarga que he vist i la vaig fer durar tres dies.
Avui he acabat “Before Sunset” del director Richard
Linklater. (En català a TV3 l’any 2008 en varen dir “Abans de la posta”,
encara que m’hagués agradat més “Abans del capvespre”).
És una pel·lícula quasi teatral on tota
l’estona és la conversa de dos personatges amb el fons de Paris. Una pel·lícula
independent, una pel·lícula d’opinió sobre les relacions i una pel·lícula d’amor
on l’actriu Julie Delpy n’és l’estrella
total. (No explico més, perquè odio que m’expliquin el guió abans, ni que sigui
un esbós. Tot i que aquesta pel·lícula ve d’una altra “Before Sunrise” i
continua en una altra “Before Midnight” ).
La bellesa de la Julie és tan
interessant, que atrapa. Potser enganya i la seva bellesa amaga una
impresentable, però el seu historial descobreix una actriu, una directora, una
escriptora i una cantant de qualitat. (Curiós sentir-la cantar la seva cançó “Je T’aime Tant”, mentre apareixen els rètols
de crèdit finals de la pel·lícula).