Comencem una
nova setmana, jo amb un espècie de síndrome cervico-braquial, que m’adorm un
braç i per més inri al llit i a la
nit, en repòs, és quan fa més mal. I precisament ara que començo la gira per
les 21 universitats de parla catalana.
LO CAMPUS DIARI no només
és un diari digital és un projecte de més abast, com “TUS, The University Student” és més que unes revista joint venture entre estudiants de la UdL
i de universitats britàniques, i perquè funcioni cal veure la gent cara a cara.
Viatjar com un estudiant amb motxilla i presentar-me com un executiu, és una comèdia
i un travestisme del tot necessari.
És una llàstima que a la UdL no trobem professors capaços d’entusiasmar-los en comunicació de divulgació mèdica i prevenció sanitària o periodisme universitari en general. Volen promocionar la Lleida creativa i científica, sense moure’s de casa i sense fer costat als projectes emergents. Encara no hem estat hàbils i no hem trobat en que ens equivoquem nosaltres. Perquè hem de començar amb aquesta premissa: que som nosaltres que ho fem malament. Seguim buscant l’entrellat.