De més jove recordo haver estat en un hospital
ingressat uns mesos i estava molt trist però vaig començar a buscar sortides i
a la tauleta de nit hi vaig tenir dos llibres miraculosos: l’informe “Nunca Más” un informe lliurat al president de
l'Argentina Raúl Alfonsín amb els testimoniatges i descripcions recollits per
la Comissió Nacional sobre la Desaparició de Persones (CONADEP) sobre la
repressió política duta a terme durant la dictadura militar que va governar
l'Argentina des del cop d'Estat de març de 1976 fins a finals de 1983. La
comissió la presidia l’escriptor Ernesto Sábato.
L’altre llibre
fou “Cosmos: Un viatge personal”
una obra de divulgació científica produïda per Carl Sagan i Ann Druyan per a
difondre la història de l'astronomia, l'origen de la vida, el nostre lloc a
l'univers, les modernes visions de la cosmologia i les darreres notícies de
l'exploració espacial.
Així doncs: Un llibre sobre la barbàrie humana i un
altre llibre per veure que petits som a la Terra. Dues lliçons per relativitzar
els propis dimonis i problemes, i per dir-te que no estàs tant malament.
Avui de gran em passa el mateix. Intento sortir de
malalties molestes i estem preparant unes pàgines pel proper número de la nostra revista
universitari LO CAMPUS sobre l’Holocaust. Una altra barbàrie que fa que deixi
enrere totes les misèries personals.
El meu pare sempre em deia en època de tristeses : -Ves a la planta de malalts greus de l’Hospital i t’oblidaràs de qualsevol preocupació personal.