Creuen
que el llop és vegetarià
En la sèrie televisiva xilena “Bala Loca” que va de
periodisme d’investigació, un militar corrupta pontifica amb una frase antològica
“... un polític honest és com una ovella que creu que el llop és vegetarià”.
A part que el militar de la sèrie, dona per fet que
no hi ha polítics honestos, descriu les ingenuïtats dels periodistes i en
general dels ciutadans i militants de qualsevol causa, que ell dona sempre per
perduda.
Els lideratges de la independència de Catalunya en
un moment donat, “van creure que el llop és vegetarià”. No varen ser ingenus,
simplement van ser políticament i professionalment uns ineptes.
No hi ha dubte que mai havíem arribat tant lluny en
les reivindicacions nacionals de Catalunya: mai s’havien aconseguit tants
suports transversals per a la independència; mai els partits de la petita
burgesia catalana havia apostat per la sobirania de veritat com ho va fer i fa,
la gent d’Artur Mas-Carles Puigdemont i la d’Oriol Junqueras; mai havíem tinguts
uns “radicals”, (que algú anomena “anti-capitalistes), amb tanta visió política
i patriòtica com tenim i sobretot mai la gent s’havia mobilitzat com ho fa
avui.
Mobilització que ha desbordat als partits, als sindicats i fins i tot als
grups que de la “participació i la mobilització” en fan de sempre bandera.
Però no haver previst la repressió espanyola, -que
és eficaç i cada dia serà més important-, és malbaratar tanta feina feta.
Encara que les eleccions del 21 de desembre a
Catalunya els independentistes les guanyem, la construcció i implementació
de la República no la podrem fer de manera acordada amb els espanyols i tornarà
la indefugible necessitat de la “resistència no-violenta”, -repetim-ho:
no-violenta-, on les protestes simbòliques i la desobediència civil n’han de
formar part.
Però no ens equivoquem novament: perquè la desobediència
catalana no es pot deixar a la improvisació.