El tinent d’alcalde “reaccionari” i la
Barcelona solidària
Albert
Batlle, -el flamant tinent d’alcalde de Seguretat de l’Ajuntament de Barcelona-,
actualment s’està passejant per diferents mitjans de comunicació intentant
arreglar la seva malmesa imatge que ha dilapidat durant els set dies, set, des
de que el varen anomenar pel càrrec, per unes declaracions respecte els menors
estrangers no acompanyats que viuen al carrer.
Amb
l’Albert varen coincidir a primària fa uns 60 anys a l’escola Nausica de
Barcelona i ja en aquella època era un “malparit” o diem-ho de manera simpàtica:
un “cabronet”.
En
la nefasta entrevista origen de l’escàndol, Batlle va fer l’estriptease més íntim i bestia d’un
dirigent polític. Senzillament es va sincerar, sense filtres. Ves a saber que havia
esmorzat.
Sempre
és d’agrair la sinceritat.
Però
tanta sinceritat ha descobert l’ànima “reaccionària” del senyor Batlle. I això
que professa un pensament humanista socialcristià. Un fervorós cristià de la tribu de I’avui
diputat Ramon Espadaler, enquadrats políticament en el partit “Units per
avançar”, que tenen un acord electoral amb el PSC (PSC-PSOE).
Ni
des de que Batlle havia estat Secretari de Serveis Penitenciaris Rehabilitació i
Justícia Juvenil, mirant cap un altra costat del drama dels abusos a les
presons; ni
des de que Batlle havia estat Director Adjunt de l’Oficina Antifrau de
Catalunya a les ordres de Daniel de Alfonso Laso, el delinqüent que
conspirava amb el Ministre Jorge Fernández Díaz construint les clavegueres de l’Estat,
Batlle no s’havia deixat anar tant.
Ni tant sols, quan com a Director General de la Policia o sigui dels
Mossos, període que va propiciar les actituds de “policia bananera” respecte el
Procés (Ja en parlaré en un altre escrit), s’havia significat tant en públic.
Ni que Manuel Valls, el de la neteja i desplaçament de gitanos a França,
li hagués polit la idea i escrit les declaracions, o que Collboni en el seu
afany de retallada de llibertats, criminalitzant dia sí i dia també el que ell
anomena “els separatistes”, li hagués promogut les declaracions, Albert Batlle va plantejar: el
“retorn assistit” dels menors estrangers no acompanyats que viuen al carrer.
L’escàndol
és que és un plantejament de racisme institucional, de deportació
encoberta, digne de Valls, Vox, Trump i de Collboni.
Totes
les alarmes a l’Ajuntament de Barcelona és varen disparar després de les declaracions
i Batlle ha intentat matisar-les i l’hi han muntat el tour pels mitjans
de comunicació per netejar la merda.
Però
el més greu, és que ho pensa profundament, ara ho pensarà a la intimitat, però el
directiu de presons en temes juvenils, el d’antifrau, el directiu de mossos i
ara a l’ajuntament amb la policia municipal, té un pensament que posa els pels
de punta a un demòcrata.
I per
favor sense excuses i insults a la intel·ligència: Perquè Conseller de Treball,
Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, Chakir el Homrani d’ERC,
el regidor Batlle no només s’equivoca per una raó legal perquè ni la Generalitat
ni l’Ajuntament tenen competències per fer el “retorn” i que la normativa no ho
permet; és per una qüestió moral, és una indecència el plantejament d’Albert
Batlle.
Ja
sabem que no es poden tornar menors estrangers als seus països d’origen “sense
la seva autorització”. El problema va més enllà i té un enorme calat: Colau,
Collboni i Batlle trenquen els “valors de la solidaritat”, els “valors de la
Barcelona solidària”. Després tots “ploraran” pel “Open Arms” i ens donaran
lliçons de dignitat.
Als
Països Nòrdics “l’Albert Batlle” de torn, un cop haver ensenyat públicament la
seva arrel reaccionària, ja hauria dimitit o l’haurien dimitit. Però per això,
es necessita una Alcaldessa amb principis.□