El tsunami espanyolista a
Aran (1)
Els electors tenen sempre la paraula i ells manen quan
voten: no hi ha dubte a Aran, a la Val d’Aran, l’espanyolisme ha guanyat sense
discussió. Ha estat un autèntic tsunami, tant al Conselh Generau d’Aran, com en
el conjunt dels Ajuntaments aranesos.
Ja hi haurà temps per analitzar de manera detallada
carrer per carrer, casa per casa, com s’ha repartit el vot i el perquè dels
resultats. Cal una bona anàlisi electoral feta per professionals de la matèria.
Abstenir-se advocats, caçadors, polítics jubilats, administratius i sobretot les
dones o homes de candidats perdedors. Deixem-ho d’entrada als professionals
sobre conductes electorals, si de veritat volem saber que ha passat. I prepareu
la cartera perquè això costa pasta.
Unitat d’Aran ha triomfat o sigui el PSOE en versió
aranesa, el PSOE no el PSC. Segur que no els hi agrada que els qualifiquem
d’espanyolistes. Com ho hem de dir?: Constitucionalistes, unionistes, defensors
del 155? o com?
Em costa entendre que un que no vol ser independent,
ni lligat a Catalunya, ni a Occitània i se sent lligat a España, perquè no ho
defensa amb totes les lletres.
Que són i se senten aranesos, no hi ha ni dubte, però
també se senten espanyols. Crec que se’ls ha de denominar com ells vulguin. Ja
ens ho diran, per seguir convivint fora de climes electorals.
A la vegada espero que em deixin de dir “separatista”
com em deien a les comissaries i presons franquistes i em diguin
“independentista”. “Independentista català” és clar, perquè per que se’m
consideri “aranès d’adopció” haurien de passar cent anys i encara seria de
fora. Vet aquí la paradoxa.
+++
Per altra banda constatar sobre les eleccions i dir-ho
ben alt que el nacionalisme aranès pitjor, era impossible fer-ho. Tant el
moderat com l’exaltat. La olor a carca o a agitadors aventurers, no deixava
gaire espai per aconseguir adhesions.
El Síndic Paco Boya, l’Alcalde Antonio Serrano, per
citar les dues actuals màximes autoritats del País, ja els coneixem com
governen. ¿Ens enviaran a tots els opositors i dissidents a les galeres o per
dir-ho en un context de muntanya a “ballar-la amb l’ós”?
Quan un guanya amb tanta rotunditat, i tot queda sense
contrapès institucional, ni contrapès cívic, ni contrapès periodístic, té una
especifica i nova tasca el guanyador de profundes conviccions democràtiques:
donar joc politic a més gent, que la seva pròpia clientela. Ho faran?