Els sobiranistes catalans són uns inconscients
amb els aranesos
amb els aranesos
La
notícia d’avui és que al Palau de la Generalitat de Catalunya el President Quim
Torra ha rebut al Síndic d’Aran Paco Boya. Era la primera trobada
institucionals després de les eleccions al Conselh Generau d’Aran en les que el
avui Síndic Boya va arrasar i quasi liquidar de les institucions el
nacionalisme aranès.
Sobre
aquest tema podria escriu un centenar de petits comentaris, però ara i aquí
vull comentar com tractem les “Qüestions Araneses” el conjunt de polítics i persones
que formem part de la “Catalunya independentista”, comentaris però que es podrien
fer extensibles a tots els catalans.
No
ho diu la llei però ho diu el sentit comú sobiranista: el Síndic d’Aran
hauria de ser considerat la segona autoritat de Catalunya. Perquè som “Catalunya
i Aran” dues realitats nacionals diferents dins una mateixa comunitat autònoma.
M’és igual la ideologia o el sentit patriòtic del Síndic vigent, és una qüestió
no només institucional, no només protocol·lària, sinó per dignitat i per
reconeixement polític.
Sí
que és cert que també han estat els polítics aranesos que no han forçat cap
reconeixement diferenciat i que quasi tots els hi falta aquest sentit fort
institucional que nosaltres en diríem “sentit institucional d’en Tarradellas”.
Ni quan el Síndic o Sindica d’Aran fou simultàniament diputat/ada al Parlament
de Catalunya eren tractats de manera singular, per exemple amb un lloc adequat
per la representativitat, ni res de res.
Diguin
el que diguin a la Generalitat la qüestió aranesa és el germà pobre de tota una
política territorial. I tot ja ve de lluny, ja en l’època que el que crec que és
l’únic delinqüent de la Família Pujol: l’Oriol Pujol, que n’era el responsable
i el contacte governamental sobre Aran, que la qüestió aranesa era tractada de com
a “segon grau” amb un folklorisme impertinent. (Fins amb això dels “personatges
nefastos” han tingut mala sort els aranesos).
I
avui també, les coses no funcionen com haurien de funcionar. I per més desesperació,
la Generalitat la tenim constantment rodejada pels “vividors” de l’occitanisme
a Barcelona en detriment d’invertit de veritat i de manera potent en la cultura
i llengua aranesa a la Val d’Aran. Una trista realitat, absolutament
denunciable i comprovable amb els números a la mà.
Personalment
he estat a la “cuina” de moltes d’aquestes coses i ni jo no me’n vaig sortir o
no en vaig saber, ni ara encara funciona la projecció d’Aran a Catalunya. Per
exemple avui: TV3 al seu “Noticies del Migdia” donava la noticia de la trobada
President-Síndic en format mini-noticia després de més de 15 noticies prèvies.
No cal ni dir que no fou citada a la entradeta ni al resum final. Prèviament el
mateix tall havia sortit al programa “Comarques”.
I
aquest és el problema: “Era Val d’Aran ei un País e non pas ua Comarca”. □