QÜESTIONARI Astrid Solé per a una recerca social:
El Moviment Ibèric d'Alliberament (MIL),
Salvador Puig i Antich
i l’Assemblea de Catalunya
Respostes de Joan-Ramon
Colomines-Companys
En el període polític que
pregunta el QÜESTIONARI jo era Secretari General del partit independentista
Front Nacional de Catalunya (FNC) (era secretari general in pectore
perquè formalment no hi havia nomenaments). A la vegada era militant
“alliberat” durant 5 anys. Vaig dirigir la revista central del FNC: l’Ara i
vaig dirigir la propaganda i agitació política al carrer durant un temps.
Formava part a nivell unitari
durant el franquisme a: la Taula Rodona (1966- 1973), a la Comissió d'Amnistia
(1969), a la Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya (1969-1975), a
l'Assemblea de Catalunya (1971-1977) i al Consell de Forces Polítiques de
Catalunya (1975-1977). I dins aquests organismes vaig portar algun secretariat
tècnic com escriure actes o textos unitaris.
Totes les dades personals
exposades fins aquí, son important explicar-les perquè tenen que veure en el
període que pregunta el QÜESTIONARI i per donar més credibilitat a les
respostes. Les respostes són de les meves vivències personals i/o opinions.
Tot i que vaig estar detingut
diferents vegades i una entrada a la presó, que em desconnecten en alguns
períodes del detall de la logística interna del partit i de les institucions
unitàries, potser hi ha coses que se m’escapen, que no recordo o que no vull
explicar.
QÜESTIONARI
1.Vostè formava part de
l’Assemblea de Catalunya. A les comissions permanents és on anava un membre del
Comitè de Solidaritat amb els Presos del Moviment Ibèric d'Alliberament (MIL)
com a informador (el Miquel-Dídac Piñero i Costa). La informació que ell donava
en aquestes reunions, arribava a tots els membres de l’Assemblea?
No, no arribava a tothom.
Algun cop es va parlar de Puig i Antich a la Coordinadora de Forces Polítiques
de Catalunya. Encara que s’explica poc (volgudament per alguns), la
Coordinadora era el real motor polític de l’Assemblea de Catalunya.
2.Quina era la postura
oficial de l’Assemblea de Catalunya respecte el cas Puig Antich? Hi havia
persones que no hi estaven d’acord? Els No Alineats? Hi havia diferència entre
els membres del PSUC i les altres persones? [Suposo que les decisions de
l’Assemblea es votaven i tots havien d’acatar l’opció majoritària (en molts
casos la del PSUC)]
L’Assemblea de Catalunya no
va tenir una postura unitària i oficial sobre la condemna a Puig i Antich.
Posteriorment a l’execució alguna publicació de l’Assemblea de Catalunya en va
fer la condemna.
3.El PSUC va ignorar el
cas Puig i Antich per no relacionar-se amb la violència/agitació armada a
l’espera de poder pactar a la futura democràcia? L’Assemblea de Catalunya ho va
fer pel mateix motiu?
El PSUC va estar contra la
condemna però no va possibilitar, ni promoure mobilitzacions. Ni ells, ni el
sindicat i sectorials que dominaven, ni la lluita unitària que ells dominaven
de manera central o pel territori.
Però a més el PSUC, sense
tenir-ho comprovat encara que sospitat, es trobava lligat en una lluita
unitària organitzada amb forces de l’independentisme que tenien una secció
armada, molt més potent i efectiva que el MIL.
4.La feina que el MIL feia
amb les Edicions Mayo 37 no es valorava? Posaven llibres prohibits a l’abast
dels treballadors...
No ho sé.
5.L’Assemblea tenia una
comissió de solidaritat pro presos polítics i demanava l’amnistia. No van
considerar mai que els presos del MIL fossin presos polítics i que, per tant,
els havien d’ajudar?
A l’Assemblea de Catalunya
no, però els organismes independents: la Taula Rodona i la Comissió d'Amnistia
sí. Als tres llocs hi havia la mateixa gent. A la Taula Rodona hi havia
familiars de militants del MIL.
6.He llegit que alguns
militants del PSUC diuen que el MIL era un grup desconegut a Barcelona, a
finals de l’any 1973. Segons ells estaven totalment immersos en el procés 1001
de CCOO. Realment no es coneixia el MIL? Em costa de creure-ho. La gent que
estava involucrada amb la política clandestina no rebia la informació del
Comitè? Ells van difondre el Dossier MIL, es van fer comunicats, pòsters, l’API
feia articles, altres partits com PSAN, CNT Informa van fer algun escrit...
Tots aquests esforços eren minoritaris?
Eren esforços molt
minoritaris, però el PSUC coneixia perfectament el MIL. No volien
“contaminació” dels mètodes MIL a la seva militància.
L’independentisme més d’acció
directe s’apartava del món MIL que creien insegur i sense l’estricte seguretat
pels grups independentistes. Es tenia el convenciment que el MIL tenia unes
importants deficiències en normes de clandestinitat. Cada contacte amb algú del
MIL, para-MIL o simpatitzant del MIL tenia la seva vigilància i contra
vigilància.
7.Quan van detenir a 113
membres de l’Assemblea (28 d’octubre de 1973) us van portar a la Model. Des
d’allí (els presos polítics) també es van fer comunicats contra la pena de
mort. L’Assemblea s’hi va sumar? He llegit que es va negar fins a l’últim dia a
fer cap tipus de mobilització i fins i tot va intentar desmobilitzar a la gent
dels barris.
La detenció del 113 es molt
complexa. Jo vaig ser l’últim de sortir setmanes avanç de l’execució de Puig i
Antich.
Mentre jo era a dins es va
produir l’afer Carrero Blanco, L’independentisme català d’una manera colateral
hi va estar informat prèviament i implicat. Estar lluny de qualsevol
organització com el MIL, per raons de seguretat fou una obligació i una ordre.
Quan la mort de Carrero els
dirigents del PSUC dels 113 a la presó, varen parlar amb el director de la
Model desmarcant-se de la mort i condemnant les accions violentes. De retruc,
varen mirar cap un altra costat sobre Puig i Antich.
8.Quan eren a la Model van
veure o parlar amb Puig Antich o amb membres del MIL? Estaven a diferents
galeries... Puig Antich tenia el tret a la boca...
Jo no i ningú del 113 que
quedaven.
9.Per què diu que hi havia
“mal rotllo” entre els comunistes i Puig Antich a la Model?
Explicat anteriorment.
10.Com van viure els
presos polítics la mort de Carrero Blanco? Va canviar l’actitud dels comunistes
cap als presos del MIL? Vostè encara estava a la presó quan van matar a Puig,
oi?
Explicat anteriorment.
No, jo no era a la presó quan
varen matar a en Salvador. Tot i que ho he vist publicat això.
També he vist en un llibre
que deia que el meu pare Joan Colomines i Puig si que hi era a la presó quan
varen matar a Puig i Antich, però és també una dada errònia perquè en les
memòries del meu pare diu en un paràgraf: “... La segona estada a la Model,
que s'inicià el 2 de maig, fou molt diferent de la primera. Hi havia una
sensació de malestar entre el personal de vigilància. Feia poc, dos mesos
justos, que al magatzem d'empaquetatge s'havia executat al garrot Salvador Puig
i Antich”.
En tots aquests temes hi ha
errors de “Colomines”. Només recordar que varen ser detinguts diverses vegades
i una, tots a la vegada.
11.Al mes de gener de 1974
(consell de guerra i sentència de pena de mort per Puig), les accions del
Comitè de Solidaritat Presos MIL es van intensificar i radicalitzar
(utilització d’explosius en bancs i en monument a caiguts). Es van coordinar
amb altres comitès d’Europa... L’Assemblea que opinava de totes aquestes
accions?
L’Assemblea no opinava res.
12.Sap si és cert que l’11
gener 600 persones es van manifestar a Barcelona contra la condemna de mort de
Puig, convocades pel secretariat de la Comissió Permanent de l’Assemblea de
Catalunya i el Comitè de Coordinació de CCOO?
Jo era a la presó, em sembla,
però dubto molt i molt que es fes aquesta convocatòria.
13.L’Assemblea creia que
indultarien a Puig Antich?
L’Assemblea no tenia opinió,
nosaltres els independentistes del FNC no creiem que hi hauria indult.
14.És cert que poc abans
que Puig Antich fos assassinat l’Assemblea va enviar una petició al papa de
Roma per mitjà del bisbat de Barcelona i de l'abat de Montserrat?
Sí.
15.El vespre de l’execució
es va intentar mobilitzar la societat barcelonina per tal que es manifestés
davant la presó Model però l’Assemblea de Catalunya va considerar que no havia
res a fer i que no calia anar-hi?
No.
16.Després de l’execució
l’Assemblea de Catalunya va repartir un manifest exhortant la població a continuar
les protestes contra l’assassinat de membres del MIL i a intensificar les
mobilitzacions per a aconseguir l’abolició de la pena de mort i l’amnistia? Per
què es va manifestar públicament un cop ja era mort?
Per raons de solidaritat
política. Per alguns perquè la seva “clientela” ja estava avisada de que
passava si s’apuntaven a les “aventures” del MIL. Aquesta era la postura del
PSUC.
17.Després del cas Puig
Antich van anar a la Model altres presos polítics de l’OLLA. En va sentir a
parlar? L’Assemblea no els va considerar polítics?
L’Assemblea no opinava
oficialment sobre aquestes qüestions, l’independentisme ho hagués bloquejat.
18.Per cert, el FNC no va
participar en el Comitè de Solidaritat Presos MIL, oi? Per què?
El FNC anava a tot arreu per
conviccions i per militància integral a tots els sectors.
19.El FNC tenia alguna
postura oficial en el cas Puig Antich?
Sí, denunciar-ho abans i
després de l’execució. De manera individual com organització, sense apropar-se
a cap sector MIL, estava prohibit.
20.El FNC i l’OLLA van
tenir algun contacte? Passar-se informació...
La història del FNC encara
està per escriure, fins ara ningú ha explicat res intern de l’organització. Jo
no ho sé. ●
Lleida, 25 de juliol de 2019