El que vaig aprendre al Congrés Nacional
de Junts per Catalunya 2022
TERCERA
PART: El RETORN del President legítim de Catalunya Carles Puigdemont liquidat
de les grans consignes polítiques de Junts per Catalunya
He de confessar
que aquest punt és el que em té més desorientat.
Jo m’he preguntat:
¿ Per que el Congrés de Junts a traves de la seva Ponència Política deixa de banda una de les consignes més singular i característiques de Junts: impulsar políticament la consigna del RETORN del President Puigdemont ?
Un RETORN POLITIC o sigui com a President legítim del Govern cessat per l’article 155.
Em va fer gracia per no dir pena, quan el Ponent el diputat Canadell va escriure rebutjant la reivindicació, literalment: “No és cap esmena en si mateix, però no podem acceptar-ho perquè legalment no té cap possibilitat”.
Legalment no té cap possibilitat !!!
És una
reivindicació política, senyor diputat !!!
Si la lectura de la reivindicació la fem jurídica evidentment que no té cap possibilitat, però la nostra és política i té molt de fons i clarifica el paper del President Puigdemont.
Si seguíssim la lògica del “legalment”, Junts ja podria tancar el partit.
ERC, a través de Roger Torrent President del Parlament de Catalunya per dues vegades va obstaculitzar que Puigdemont fos investit a distància com a President. (La primera vegada a principis de 2018 i la segona proposada pel President Quim Torra per quan es conegués la sentència del Tribunal Suprem del judici del Procés).
Seria llarg explicar els detalls, però el que vull dir és que ERC deliberadament ha barrat sempre el pas del President a l’exili i llavors Junts o els que serien de Junts vàrem posar el crit el cel. Això sí, com sempre, la protesta fou minsa i poc compromesa. Per la història quedarà el conjunt de diputats que xiulant o fent de “talibans verbals” varen mirar cap a un altra costat.
Ara per primera vegada Junts assumeix la lògica de Torrent i Esquerra.
Ni les eleccions autonòmiques, ni les eleccions europees, ni que el President Puigdemont sigui Eurodiputat de manera instrumental, ni el Consell de la República pot “amagar” la reivindicació cabdal de Junts AVUI: el Retorn del President Legítim de Catalunya a la Generalitat.
Aquest discurs de “restitució” és molt potent, ho entén tothom, i no s’entén que la Ponència Política no ho va voler ressaltar, ni ho vol lligar amb el desig i la mobilització ciutadana tant necessària.
Vinga citar Puigdemont a la Ponència, només faltava dir-li “maco i bon music de guitarra elèctrica” ... això sí: Puigdemont no tornis com a President, la teva Presidència s’ha acabat. I això ho diu Junts?
Bé diu: torna com a ciutadà lliure, però nosaltres no et reivindiquem com a “President legítim a RESTITUIR”.
I aquesta és la clau: la direcció de Junts creient-se la re-encarnació nostrada de no sé qui, desmunta una de les nostres consignes més fortes i clares.
Desconec si en aquesta hecatombe de poder dels sectors majoritaris de Junts, estant darrera tot aquest error estratègic, però sospito que també el propi Puigdemont déu estar al darrera de tot això.
Ho he dit sempre, a part de la dura i injusta repressió al President Puigdemont, “el principal enemic de Puigdemont és el propi Puigdemont”.
És el “gran gandul de partit” i si us sembla massa fort dieu-ne “el gran mandrós de partit”. No en va tenir prou d’aturar l’acte de proclamació de la independència, que fos incapaç d’aglutinar tot el govern a l’exili almenys els del seu partit, que fes llibres de memòries d’inoportuna publicació, sinó que a més reconeix que no s’ha dedicat al partit i deixa la Presidència orgànica de Junts, perquè òbviament segueix amb la Presidència simbòlica.
El RETORN com a concepte politic, Junts no el pot perdre. Primer perquè és just, segon perquè és una reivindicació estratègica i tàctica molt mobilitzadora i perquè situa a Junts clarament davant el Govern de coalició i del President Aragonès.
Ara que es frivolitza a Junts que cal deixar el Govern de coalició: cosa que NO s’ha de fer ( Llegir: “Les 100 raons del perquè Junts no ha de deixar el govern de coalició”), el que cal és assumir que per qualsevol militant i dirigent de Junts el President Aragonès és un president de transit fins acabar la repressió. Aragonès és un President vicari per a nosaltres.
(Continuarà:
QUARTA PART El President Quim Torra SILENCIAT expressament en el text de Junts)
+++
IMATGE: Escultura de Juan Muñoz “Two Seated on the
Wall” (2000).